Resultats de la cerca

Ambdós coneguts pel sobrenom Cavassèquia per un ofici d’origen sarraí, que el comte RamonBerenguerIV atorgà a aquest llinatge de repobladors, a títol de senyoria sobre els recs del Segrià, a condició de conservar en bon estat les séquies Pere Ramon el 1190 traspassà els seus drets a la ciutat de Lleida Ell i el seu successor, Pere Sassala, atesos llurs coneixements tècnics, continuarien en el governament dels recs fins avançat el regnat de Jaume I

Fou molt amic i collaborador del bisbe Oleguer, que li concedí, com a premi pel seu ajut en la conquesta de Tarragona, l’església de Sant Salvador, aleshores única parròquia de la ciutat Amb Oleguer consagrà el monestir de l’Estany 1133 i assistí a sínodes i concilis provincials Fou marmessor de RamonBerenguer III i arranjà les diferències entre el gran senescal Guillem Ramon de Montcada i RamonBerenguerIV Sovint s’oposà al monestir de Ripoll

Ja governà aquestes terres en vida del seu pare, quan aquest partí cap a l’Orient per a la croada, però ell o els seus consellers actuaren tirànicament, motiu pel qual els carcassonesos vers el 1107 es conjuraren per lliurar-se ells i llur ciutat al comte RamonBerenguer III de Barcelona, operació que no reeixí perquè el barceloní no pogué ajudar els seus fidels de Carcassona Les ferotges represàlies preses per Roger sobre els carcassonesos i el matrimoni de RamonBerenguer III amb Dolça de Provença 1112, portaren aviat a un replantejament…

Era fill d’ Ermengol III Portà la línia fronterera del comtat, en un primer moment, fins a Agramunt i Barbens, i, en una segona ofensiva, probablement l’any 1078, ocupà tota la ribera del Sió i la plana del Mascançà al nord i al sud, respectivament, de la serra d’Almenara La fortificació i el repoblament d’aquesta zona representaren un pas important en la conquesta de les terres de migdia atribuïdes als comtes d’Urgell, a la vegada que obriren noves possibilitats de penetració vers Balaguer i la seva comarca En la crisi suscitada al comtat de Barcelona per l’assassinat de Ramon…

Era fill de Guillem de Pujalt, senyor de Pujalt Anoia Des del 1143 apareix en el seguici del comte RamonBerenguerIV, el qual acompanyà en tots els afers importants del país i fou testimoni del seu testament sacramental 1162 Assistí a l’establiment a Catalunya de l’orde del Temple 1143, a les conquestes de Tortosa i Lleida 1149, on obtingué béns i cases, a la carta de població de Lleida i en els pactes amb els comtes de Narbona 1150, en el plet entre Bordet Aguiló i l’arquebisbe de Tarragona 1152 i en els pactes d’amistat amb Castella 1156 Sembla que…

Sembla que era fill de Ramon de Torroja, conseller de RamonBerenguerIV El 1153 fou tramès com a ostatge a Gènova fins que els genovesos rebessin els 16 000 morabatins amb què s’estimà l’ajut prestat per aquests al comte de Barcelona en la conquesta de Tortosa El 1162 fou un dels testimonis del testament sacramental del comte RamonBerenguerIV, i el 1195 pactà amb el monestir de Poblet unes transaccions sobre l’Espluga i Vimbodí, que més tard foren causa de molts litigis Era casat amb Gaia de Bas El…

S'ha pretès que era fill de Guillem d’Anglesola, senyor de Bellpuig, a fi d’ennoblir-lo, quan en realitat els documents l’anomenen Ramon Potelles o Pretelles Vers el 1150 es retirà a fer vida eremítica pels voltants de serra la Llena El 1157 obtingué de RamonBerenguerIV el lloc de Cérvoles Garrigues per fundar-hi un monestir benedictí i de Ramon de Cervera un altre terreny a Vallbona Urgell En ambdós llocs s’establiren grups d’ermitans d’ambdós sexes, seguint una regla d’inspiració benedictina, regits per ell i el seu deixeble…

Fill de Ramon Bernat Trencavell, vescomte d’Albí i de Nimes, i d’Ermengarda, vescomtessa de Besiers En morir assassinat el comte de Barcelona, RamonBerenguer II 1082, Bernat Ató s’apoderà de Carcassona i se'n titulà vescomte des del 1085 es comprometé, però, a restituir-la a RamonBerenguer III quan aquest fos major d’edat Del 1101 al 1105 participà en la primera croada El 1107, aliat amb Bertran de Sant Geli, comte de Tolosa, reprimí durament l’alçament de Carcassona a favor de RamonBerenguer III…

Havia collaborat amb el seu pare en la lluita contra els Montfort El 1223 disputava el vescomtat de Milhau a Jaume I de Catalunya-Aragó El 1224 obtingué d’Amalric de Montfort un tractat pel qual aquest abandonava Occitània per sempre i es retirava a França, al rei de la qual cedí els seus pretesos drets En una assemblea reunida a París el 1226 Ramon VII fou excomunicat i declarat herètic Lluís VIII de França s’encarregà de l’aspecte militar de la condemna i envaí els estats del comte de Tolosa Havent arribat prop de la capital, el sorprengué la mort, i llavors Ramon…

Casat amb Estefania, germana de Dolça de Provença, la muller de RamonBerenguer III de Barcelona, visqué en bones relacions amb el seu cunyat -l’acompanyà en l’expedició a Mallorca 1114- i aquest li donà la senyoria de Berra Nomenat, però, BerenguerRamon 1131 comte de Provença, Ramon I dels Baus s’uní, el 1142, al partit del comte de Tolosa Alfons Jordà i dels comtes de Focalquer per reclamar una part de l’herència provençal Per tal de donar a la seva causa una aparença de legitimitat, el 1145 aconseguí de l’emperador Conrad…