Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
Maria Alba
Cinematografia
Actriu.
Vida El 1926 guanyà el concurs de fotogènia Concurso Fox de Bellezas Españolas convocat per la Fox Film Corporation, El Día Gráfico i Arte y Cinematografía , gràcies al qual viatjà a Hollywood, on debutà el 1927 com a secundària als estudis Fox en els films Pel seus ulls negres Eugene Forde Una núvia a cada port A Girl in Every Port , 1928, Howard Hawks o Herois de l’infern Hell’s Heroes , 1929, William Wyler Adoptà el nom artístic de María Alba i protagonitzà les versions espanyoles corresponents de films nord-americans Intervingué en Charros, gauchos y manolas 1930, revista musical…
La reina joven
Cinematografia
Pel·lícula del 1916; ficció de 60 min., dirigida per Magí Murià i Torner.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Barcinógrafo Barcelona REFERENT LITERARI El drama homònim 1911 d’Àngel Guimerà GUIÓ MMurià FOTOGRAFIA Salvador Castelló blanc i negre i virats, normal INTERPRETACIÓ Margarida Xirgu Alexia, Ricard Puga Rolando, Celia Ortiz, José Rivero ESTRENA Barcelona, 18111916 sessió de prova 13121916, Madrid, 23021917 Sinopsi La reina Alexia passeja a cavall i quan l’animal es desboca, Rolando –el cap del partit republicà– la salva Malgrat les diferències que els separen simpatitzen i la reina es rebella contra les propostes del gran duc, el seu tutor i cap del partit…
Antoni Gisbert i Pérez
Pintura
Pintor.
Fill d’un fuster amb afeccions artístiques, fou deixeble de l’exfranciscà Antoni González i Valor passà després a San Fernando de Madrid, i fou pensionat a Roma el 1855 Des d’allà envià a l’exposició nacional de belles arts de Madrid del 1858 el Felip II beneint el príncep Carles moribund, guanyador d’una medalla d’or En rebé dues més, per Comuners al patíbul 1860 i per Desembarcament dels puritans a Nord-amèrica 1864 Des del 1860 fou tingut com el pintor del progressisme i de les llibertats Amb motiu de la caiguda d’Isabel II, fou cridat a dirigir el Museo Nacional del Prado exercí aquest…
Assumpció Casals i Rovira
Teatre
Cinematografia
Actriu.
Vida Filla de l’actor Enric Casals i Molas En cinema debutà el 1913 en el curt Magda , d’Albert Marro i Ricard de Baños, i en 1918-19 intervingué en Los arlequines de seda y oro , de R de Baños, al costat de Raquel Meller En teatre fou la intèrpret predilecta d’Àngel Guimerà feu la Baàlia de la tragèdia Indíbil i Mandoni La companyia d’Enric i Jaume Borràs li estrenà Jesús, que torna 1917, amb decorats de Salvador Alarma Després formà part de la companyia de Josep Santpere al Gran Teatro Español La vida no és nostra , tragicomèdia d’Enric Lluelles 1925 També interpretà el drama La dida , de…
,
cinema veneçolà
Cinematografia
Cinema desenvolupat a Veneçuela.
El 1913 E Zimmerman inicià la producció autòctona amb La dama de las cayenas Superant la temàtica folklòrica, la producció millorà els anys quaranta amb la creació de la productora Avila Films i la realització de films com Juan de la calle 1941, de R Rivero o La balandra Isabel llegó esta tarde 1949 de Carlos Hugo Christensen, guardonat a Canes per la seva fotografia Els anys setanta l’estat inicià una tímida participació en la producció local, que es materialitzà entre 1976 i 1978 amb l’estrena d’uns vint llargmetratges realitzats per cineastes com Mauricio Wallerstein Cuando…
Emília Guiu i Estivella
Cinematografia
Actriu.
Vida Filla del mestre de música Pasqual Guiu i cosina de Jaume Picas i Guiu , després de la guerra civil passà pel camp de concentració francès d’Argelers de Mar, i finalment es reuní amb el seu pare a Marsella Amb la seva família s’installà a Mèxic el 1942 Allí debutà com a extra el 1943 en Resurrección Gilberto Martínez Solares, any en què intervingué en 15 títols més, entre els quals destaca La vida inútil de Pito Pérez Miquel Contreras Torres, en què exhibí el seu primer nu, que també fou un dels primers del cinema mexicà modern A continuació ingressà en l’Academia Cinematográfica de…
Creu de Sant Jordi 2021-

Creu de Sant Jordi, condecoració
Entitats culturals i cíviques
Creus de Sant Jordi atorgades per la Generalitat de Catalunya a personalitats i entitats que s’han distingit en el seu camp d’actuació cultural, científica, empresarial o professional des del 2021.
Llista de les Creus de Sant Jordi 1982-1990 / 1991-2000 / 2001-2010 / 2011-2020 / 2021- 2021 Persones Jesús Alturo i Perucho Mariona Carulla i Font Anna Rosa Cisquella i Passada Ernest Costa i Savoia Joana Escobedo i Abraham Isabel Etxeberria Gorriti Pau Gasol i Sáez Manuel Heredia Jiménez, Tío Manuel Francisco Ibáñez i Talavera Mercè Izquierdo i Aymerich Elena Jaumandreu i Garrido Enric Larreula i Vidal Justo Molinero Calero Anna Navarro Descals, coneguda professionalment com Anna N Schlegel Joan Panisello i Chavarria Alèxia Putellas i Segura Àngels Ribé i Pijuan Mònica…
Pau Milà i Fontanals
Pintura
Art
Història
Pintor i teòric de l’art.
Vida i obra Germà del filòleg i escriptor ManuelMilàiFontanals , fou un dels introductors a Catalunya de l’escola pictòrica cristiana dels natzarens Fill i hereu d’hisendats de l’Alt Penedès, assistí durant cinc anys 1820-25 a les classes organitzades per la Junta de Comerç a la Llotja de Barcelona Pensionat per l’Escola de Nobles Arts, s’establí a Roma entre el 1831 i el 1841 per continuar la seva formació pictòrica Deixeble de Tommaso Minardi, a Roma adoptà les bases teòriques del…
, ,
literatura colombiana
Literatura
Literatura en castellà produïda a Colòmbia.
Nasqué, a l’acabament de les guerres d’independència, amb l’herència romàntica de l’època El 1867 fou publicada María , novella de Jorge Isaacs 1837 Manuela , d’Eugenio Díaz 1804, o El moro , de J Manuel Marroquín 1827, eren cròniques i escenes de costums més que novelles Poetes i polítics, els escriptors del segle XIX amb prou feines conrearen altres gèneres Europa continuava essent el pol d’atracció a la fi de segle era sentida la influència de Poe, Baudelaire i Verlaine Ja s’anunciava el Modernisme, primer corrent literari en què la producció hispanoamericana es manifestava…
Partit Democràtic
Política
Grup polític format com a Partit Democràtic-progressista per l’abril del 1849 a Madrid a partir del projecte de programa que l’ala esquerrana del partit progressista —els diputats José Ordax Avecilla, Nicolás María Rivero, Aniceto Puig i Manuel Aguilar— havia presentat pel desembre del 1848.
S'hi demanava el ple reconeixement dels drets i les llibertats individuals, el sufragi universal, la completa desamortització civil, l’aboliment de les quintes, etc Aquesta plataforma, juntament amb una política governamental molt repressiva de fet estigué sempre en la clandestinitat excepte en 1854-56, permeté al nou grup d’ésser l’únic i fràgil suport d’una àmplia gama de tendències polítiques amb progressistes, republicans i elements socialitzants, coincidents en la reivindicació d’unes llibertats democràtiques mínimes El seu primer comitè organitzador fou impulsat sobretot per Sixto…