Resultats de la cerca

Fundat l’any 1930, nasqué impulsat per Francesc Santacana Faralt, anys després president de la Federació Catalana de Natació El primer president fou Francesc Massana Rovira, que deixà el càrrec el 1963 Disposa de seccions de natació, waterpolo, triatló i pàdel L’equip de waterpolo masculí fou en dues ocasions subcampió d’Espanya 1948, 1950 L’equip femení també aconseguí èxits notables Destacà el nedador i waterpolista Valentí Sabaté Mas, que participà en els Jocs Olímpics de Londres 1948 El 1970 inaugurà la piscina coberta La secció de triatló organitza anualment la Cursa el…

Situació Vista aèria del recinte murat, amb l’església de la Santa Creu a primer terme ECSA - J Todó Restes d’un castell situat al cim d’un turó, al poble de Calafell, a pocs quilòmetres de la mar A l’extrem sud del turó hi havia el castell, a l’altre, l’església Mapa 35-17447 Situació 31TCF801623 Calafell és situat al costat de la carretera que va del Vendrell a Vilanova i la Geltrú JBM Història L’indret de Calafell és documentat per primera vegada l’any 999, en què és esmentada l’espluga de Calafell en el límit occidental d’unes terres del Penedès, al lloc anomenat Marítima, dins el terme…

Ha estat excavat des del 1983, sota la direcció de Joan Sanmartí i Joan Santacana, i els darrers anys ha estat parcialment reconstruït, ambientat i adequat per a la visita El jaciment s’alça sobre un petit turó a 300 m de l’actual línia de costa Està envoltat per una muralla i un fossat, i en el seu interior hom hi ha documentat cases rectangulars i una xarxa viària regular Està documentada una fase antiga preibèrica des del segle VII aC, tot i que la major part de les restes corresponen al canvi de traçat viari d’època ibèrica final del segle V-inici del segle IV aC i a les…

Fill del decorador Joan Parera i Santacana Deixeble de Suñol a Madrid 1884 i de l’Academia de San Fernando, que el pensionà a Roma 1888, on s’estigué fins el 1892 Viatjà també per França i per Itàlia Professor de la Llotja de Barcelona 1897 i numerari 1905 Fou premiat a diverses exposicions espanyoles i a la Internacional d’Atenes 1904 i obtingué medalla d’or a l’Exposició de Barcelona del 1911 Collaborà al monument a Alfons XII a Madrid i té obres a Cadis, Colòmbia, Manila, Madrid, Barcelona Agricultura , plaça de Catalunya, Girona Girona 1909, plaça de la Independència, etc…

Editada pel Servei d’Esports de la Diputació de Barcelona tingué dues èpoques A la primera fou l’òrgan del Centre d’Iniciatives i Recursos Esportius de la Diputació i informava sobre les novetats bibliogrà-fiques que s’hi ingressaven, sobre jornades, congressos i cursos de formació vinculats amb l’esport Publicà, almenys, dos números monogràfics sobre finançament de l’esport i esport adaptat El 1996 encetà una segona època amb un canvi d’orientació Contenia articles tècnics i de divulgació, informació sobre l’esport municipal, entrevistes, itineraris d’excursions i seccions fixes dedicades a…

Doctor en Història Contemporània, al principi de la dècada de 1990 inicià, amb l’historiador Carles Santacana, una línia de recerca sobre història social de l’esport a Catalunya, fins aleshores inèdita Ambdós publicaren obres de referència, com L’altra Olimpíada, Barcelona’36 1990, els dos volums de la Història Illustrada de l’Esport a Catalunya 1994, 1995 o L’esport és notícia Història de la premsa esportiva a Catalunya 1880-1975 1997 L’any 1998 començà la carrera acadèmica a la Universitat Ramon Llull, on impartí la matèria d’Història de l’esport i creà el Grup de Recerca i…

Bru Parera i Matas , compositor, mestre de capella i organista, fou pare de Joan Parera i Santacana Sitges, Garraf 1838 — Barcelona 1910, un dels decoradors més destacats a la Península en el seu temps imposà en residències i diversos establiments públics un estil entre renaixentista i neogrec Fills seus foren l’escultor Antoni Parera i Saurina i Miquel Parera i Saurina Barcelona 1863 — 1919, editor format al taller del seu pare i a París en la seva joventut publicà poemes catalans a periòdics amb el pseudònim de Miquel Dotzanys entrat al ram del llibre, edità, aconsellat sovint…

Vida Fou deixebla d’Enric Granados, del qual fou una intèrpret excepcional Excellí en el lied per la seva expressiva dicció i un gran domini de les llengües L’any 1913 debutà al Palau de la Música Catalana amb Parsifal , i ja de jove suscità en nombrosos compositors el desig d’escriure noves obres, algunes de les quals li foren dedicades D’aquestes, les més destacades són Gracia mía i Llorad corazón , d’Enric Granados 1913 L’infantament meravellós de Shaharazada , opus 1 1918, Verger de galanies , de R Gerhard, i Excelsior 1921, de F Pedrell Madrigals i Amoroses , d’Apelles Mestres 1926…

Membre del Club Natació Manresa, durant el període 1971-74 assolí vuit Campionats de Catalunya i vint-i-sis d’Espanya i fou quaranta-una vegades recordista catalana i estatal vint-i-sis en proves individuals i quinze en proves de relleus Els vuit Campionats de Catalunya foren en 100 m lliure 1973, 200 m lliure 1973, 200 m papallona 1972, 200 m esquena 1973, 200 m estils individual 1971, 1972, 400 m estils individual 1971 i relleus 4 × 100 m estils 1974 Els disset títols estatals d’estiu els guanyà en 200 m papallona 1971, 100 m braça 1974, 200 m braça 1972, 1973, 200 m estils individual 1971…

Integra els economistes establerts a Catalunya Fou creat l’any 1954 com a secció de Barcelona del Colegio Nacional de Doctores Licenciados en Ciencias Políticas, Económicas y Comerciales El 1971 es constituí com a Collegi d’Economistes de Barcelona i el 1976, després d’haver-se creat aquest any les delegacions de Tarragona, Lleida i Girona, el Consejo General de Colegios de Economistas de España delimità l’àmbit territorial del Collegi a Catalunya i Balears, on ja funcionava una delegació des del 1968 El 1978, en segregar-se la delegació de Balears en un collegi independent, fou adoptada l’…