Resultats de la cerca
Es mostren 90 resultats
Iris Murdoch
Literatura anglesa
Escriptora irlandesa, en llengua anglesa.
En 1948-67 fou professora de filosofia a Oxford La primera obra que publicà fou l’assaig crític Sartre, Romantic Rationalist 1953, però el gruix de la seva producció consisteix en novelles, caracteritzades per l’ús de gèneres diversos per a reflectir una problemàtica existencial, que la situen en un primer terme de la literatura anglesa contemporània Under the Net 1954 i The Flight from the Enchanter 1956, The Unicorn 1963, The Black Prince 1973, The Sacred and Profane Love Machine premi Whitbred 1974, The Sea, The Sea 1978, premi Booker, Nuns and Soldiers 1980, The Message to…
Miguel Narros Barrios
Teatre
Director teatral i figurinista castellà.
Estudià al Real Conservatorio de Música y Declamación Creà el Pequeño Teatro a Barcelona i després, juntament amb William Layton, l’escola Teatro Estudio de Madrid 1959 Dirigí el Teatro Español entre el 1966 i el 1970 i, una altra vegada, entre el 1984 i el 1989, on muntà peces de Lope de Vega, Buero Vallejo, Shakespeare i Benavente El 1987 guanyà el Premio Nacional de Teatro Entre els seus darrers muntatges destaquen A puerta cerrada 1993, de Sartre, El sí de las niñas 1996, de Moratín, Tío Vania 2003, d’A Čekhov, Doña Rosita, la soltera 2004, de F García Lorca, i l’espectacle…
Bonaventura Vallespinosa i Salvat
Literatura catalana
Teatre
Metge i escriptor.
S’establí molt aviat a Reus, on exercí de metge Participà en la gestió de la revista La Columna de Foc 1918, vinculada a l’herència modernista, i en la de Llaç 1919, més propera a l’estètica noucentista Fou traductor al català d’autors, sobretot teatrals Cocteau La veu humana , T Williams Figuretes de vidre , Camus Callígula , Racine Fedra , Ionesco La cantant calba , Pirandello Sis personatges en cerca d’un autor , Anouilh Becket o l’honor de Déu , Molière Tartuf , L’avar , Sartre Les mans brutes , Muset Lorenzaccio , Betti, Pavese i d’altres, moltes de les quals…
,
Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual
Teatre
Escola fundada per Ricard Salvat i Maria Aurèlia Capmany el 1960, com una secció del Foment de les Arts Decoratives, i dirigida pel primer.
Ha aportat nombrosos elements de renovació a la pràctica teatral, entre els quals el mètode brechtià, i ha influït d’una manera decisiva en el denominat teatre independent Hi han collaborat els millors directors joves, alguns dels quals s’hi han format, com Josep Montanyès, Francesc Nello, Josep Anton Codina, Josep M Segarra i Feliu Formosa Atenyé la seva etapa de major projecció el 1965 amb l’estrena de Ronda de mort a Sinera , de Salvador Espriu i Ricard Salvat L’any següent es formà la Companyia Adrià Gual, que en depèn, i actuà un parell de temporades en règim comercial, en el transcurs…
André Masson
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, gravador i dibuixant francès.
En una primera etapa conreà el cubisme 1922 Arran de la seva primera pintura simbòlica Els quatre elements 1923-34, collecció particular, París entrà en el surrealisme 1923-29 Pintà grups d’obres sobre el mateix tema Combats d’animals i Matances 1931-33 Anà a la península Ibèrica 1934-36, on feu Insectes i illustrà la Tauromachie de M Leiris Feu estades a Tossa, on s’integrà al grup d’artistes que hi sojornà els anys trenta Refugiat als EUA 1941, exercí una gran influència sobre l’ action-paintin g Des del 1945 fou influït per l’abstracció i després per l’informalisme, del qual prengué el…
Alexandre Astruc
Cinematografia
Realitzador i teòric cinematogràfic francès.
Formulà una sèrie de teories que culminaren amb la de la caméra-stylo , que trobà la seva aplicació en l’excepcional curtmetratge Le rideau cramoisi 1953 És autor, també, entre d’altres, dels films Une vie 1958, L’éducation sentimentale 1962, Le Puits et Pendule 1963, Flammes sur l’Adriatique 1967 i Sartre par lui-même 1972 Posteriorment dirigí produccions televisives Louis XI , 1978 Une fille d’Ève , 1990 Conreà també l’escriptura, i publicà, entre d’altres, les novelles Le serpent jaune 1977, Quand la chouette s’envole 1979, Le permissionnaire 1982, L’autre versant de la…
en si
Filosofia
Expressió que indica la realitat objectiva, material, en tant que és independent del subjecte humà i del seu coneixement d’aquesta realitat.
Consagrada per I Kant en la seva idea d’una cosa en si , que és el fonament del fenomen o cosa per a nosaltres i l’existència de la qual ha d’ésser afirmada, bé que la seva realitat, com a en si , mai no sigui objectivable ni conceptuable, la categoria de l’ en si és recollida per F Hegel tot significant el caràcter immediat i, per això mateix, no acomplert dialècticament del real, l’autèntica realitat i plenitud del qual esdevé tan sols —mitjançant la reflexió i negació del per a si— com a síntesi final de l’ en si i per a si Aquesta síntesi, d’altra banda, és afirmada com a contradictòria…
Blanca Varela Gonzales
Literatura
Poetessa peruana.
El 1943 començà a estudiar Lletres i Educació Uns anys més tard es traslladà a París per ampliar a estudis i freqüentà els ambients existencialistes, especialment Jean Paul Sartre i Simone de Beauvoir, que conegué a través d’Octavio Paz Posteriorment visqué a Florència i a Washington, on treballà com a traductora i periodista El 1959 publicà el seu primer recull, Ese Puerto existe , al qual seguiren, ja establerta definitivament al seu país 1962, Luz de día poemario 1963, Valses y otras falsas confesiones 1971, Ejercicios materiales 1993, El libro de barro 1993, Concierto animal…
existencialisme
Filosofia
Moviment filosòfic que hom pot caracteritzar, més enllà de la diversitat de formes en què es manifesta, per l’afirmació que l’existència és prèvia, almenys ontològicament, a l’essència.
Com a corrent filosòfic, l’existencialisme sorgí entre les dues guerres mundials, però es desenvolupà, sobretot, durant els anys quaranta i els anys cinquanta, i trobà en la literatura J-P Sartre, A Camus el mitjà d’una ràpida expansió que el féu aviat corrent dominant i àdhuc de moda a tot arreu Fou expressió d’un cansament davant l’essencialisme dominant en la història de la filosofia occidental i, alhora, d’un desengany davant l’optimisme científic i humanista de la darreria del s XIX i principi del s XX, i hom en pot trobar les arrels en la filosofia antihegeliana de S Kierkegaard Bé que…
pessimisme
Filosofia
Doctrina o convicció filosòfiques segons les quals el món no és susceptible de perfeccionament substancial de cap mena o l’existència humana manca de sentit fonamental.
Enfront del que hom pot anomenar pessimisme espontani o natural , que fa una valoració relativament pessimista de l’home com a radicalment egoista, i que pot portar a una positiva actitud de comprensió i tolerància envers el proïsme, el pessimisme pròpiament dit sol desembocar en el nihilisme —tipificable en filosofia com la del primer Sartre— o en una concepció social autoritària —representable en doctrines com la de Hobbes— més difícil és, tanmateix, de mesurar el grau de pessimisme que rau en la base d’actituds com la de l’escepticisme i agnosticisme o com les de tipus…