Resultats de la cerca
Es mostren 80 resultats
art òptic
Art
Tendència pictòrica de caràcter abstractogeomètric que vers els anys seixanta conreà la recerca i l’aplicació dels principis fonamentals de la percepció visual.
L’art òptic fou la continuació de les temptatives neoplasticistes i concretistes, però portades a terme amb més coherència metodològica Quant a la forma, pren per base les investigacions clàssiques de la psicologia gestàltica trompe-l’oeil , moviments illusoris, contradiccions visuals, figures impossibles, jocs òptics, etc Quant al color, practicà una reducció molt considerable, fent ús, moltes vegades, exclusivament del blanc i el negre N'han estat representants als EUA Josef Albers, a França Victor Vasarely i als Països Catalans Eusebi Sempere, entre altres L’art òptic es…
Editorial Prometeo

Editorial Prometeo
Editorial
Empresa editorial continuadora de l’Editorial Sempere (de Francesc Sempere i Masià
), fundada a València el 1913 per Vicent Blasco i Ibáñez —que la dirigí— i pel seu gendre F.Llorca.
D’una gran producció, incloïa nombroses colleccions de temes molt variats —literatura clàssica i moderna, aventures, llibres per a la dona—, però cal destacar la de sociologia i filosofia Proudhon, Schopenhauer, la de grans obres entre altres, la Novísima geografía universal ,de Reclus, i Historia social de la revolución francesa , de Jean Jaurès i les Obras completas del mateix Blasco, en edició econòmica i de luxe Féu uns tiratges molt grans i a preus populars —amb aquest fi recorregué a la impressió per estereotípia— A la mort de Blasco 1928, l’empresa continuà funcionant, però no publicà…
Lo Passi en cobles
Literatura catalana
Obra col·lectiva, de caràcter narratiu, no dramàtic, inspirada en l’Evangeli de sant Joan, seguint la tradició de les passions romàniques, que al segle XV peninsular donen textos com La Pasión trobada de Diego de San Pedro, amb la qual presenta algunes notes en comú.
Desenvolupament enciclopèdic S’obre amb la dedicatòria de Bernat Fenollar i Pere Martínez a sor Isabel de Villena, a la qual en tot moment consideren viva, cosa que obliga a datar l’obra amb anterioritat al 1490 El cos principal és constituït per l’anomenada “Istòria de la Passió”, escrita pels mateixos autors, a la qual segueix la “Contemplació”, cobles degudes a Johan Scrivà i Bernat Fenollar Tanca el recull la coneguda “Oració a la sacratíssima Verge Maria” de Joan Roís de Corella Escrita en una llengua elevada i culta, fou impresa el 1493 Bibliografia Ferrando Francés, A 1983…
Museu d’Art Contemporani de Vilafamés

Façana exterior del Museu d’Art Contemporani de Vilafamés
© MVV
Museu
Museu obert al públic el 1972 amb el nom de Museu Popular d’Art Contemporani per dinamitzar la vida cultural de Vilafamés introduint l’estètica contemporània en la vida de la població.
És installat en el palau del Batlle, un edifici gòtic valencià reformat al segle XVIII El museu no compra obres d’art i les seves collecions són formades a base de donacions i dipòsits Des de 2003, el museu rep el nom de Museu d’Art Contemporani “Vicente Aguilera Cerni” en homenatge al crític d’art i fundador No existeix una exposició permanent, tot i que amb l’obra del museu --de més de 500 peces-- hom mostra una introducció històrica a l’art contemporani Hi destaquen les obres de Josep Renau, Ricard Boix, Juli González, Joan Miró, Sempere, Canogar i una àmplia mostra d’artistes…
Adrià Miró i Garcia
Literatura
Escriptor en castellà.
Estudià filosofia i lletres a les universitats de València, Madrid i Múrcia i s’hi especialitzà en filologia romànica Anà a París, on treballà a l’Institut Pierrefitte i a l’Escola Nacional Superior d’Arts i Oficis com a professor Gran part dels seus treballs, d’història i d’art, són dedicats a diversos aspectes de la seva ciutat nadiua Gonzalo Cantó su vida, su teatro, su poesía 1967, Glosario de arte i artistas alcoyanos 1967, El humanista Andrés Sempere 1968, Autorretrato 1970, Escritores de Alcoy 1973, El combate político de Juan Botella y Asensi 1981 i Amando Blanquer en su…
Juan José Morato Caldeiro
Història
Socialista.
Tipògraf, redactor i administrador d' El Socialista 1886-1903, fou membre del comitè nacional del PSOE 1894-99 i secretari 1899-1903, i en fou expulsat en acceptar un treball al ministeri de foment Treballà, com a redactor, per a diverses editorials sobretot Maucci i Espasa, de Barcelona, i Sempere, de València Inicià llavors una tasca important com a historiador del moviment obrer — Jaime Vera y el socialismo 1918, El partido socialista obrero 1918, Historia de la Sección Española de la Internacional 1868-74 1930, Pablo Iglesias Posse, educador de muchedumbres 1931—, així com…
Josep Maria Bosch i Masgrau
Medicina
Metge.
Realitzà els estudis de medicina a Barcelona, on es llicencià el 1918 Exercí de metge a Gandesa fins el 1925 i un any després esdevingué cap del servei de tisiologia a l’hospital de Santa Caterina Girona i fundà les infermeries Victòria Eugènia El 1927 inaugurà el dispensari antituberculós Sanatori Victòria Eugènia i hi introduí la vacuna antituberculosa BCG, juntament amb el doctor Lluís Sayé i Sempere Fou professor de clínica de tisiologia a l’hospital de Santa Caterina 1941 i director del dispensari del Patronat Nacional Antituberculós 1941 També exercí de diputat provincial i…
Escola Superior de Música de Catalunya
Música
Centre de formació musical de grau superior.
És l’únic centre d’iniciativa pública a Catalunya facultat per a impartir el grau superior de música, equivalent a una llicenciatura universitària Inicià les seves activitats el curs 2001-02 amb 117 alumnes, en una seu provisional, fins que el 2004 ocupà les installacions definitives al complex de l’Auditori de Barcelona Ofereix titulacions en deu àmbits jazz i músiques modernes, música antiga, música clàssica i contemporània, música tradicional, teoria i composició, direcció, musicologia, pedagogia, sonologia i promoció i gestió El violinista Gerard Claret , que s’encarregà de posar en marxa…
art cinètic
Art
Art que tendeix a introduir el moviment i la velocitat en l’espai artístic.
L’art cinètic arrenca dels futuristes italians, però només com una transcripció plàstica del moviment en un element tradicional N Gabo, A Pevsner, Marcel Duchamp, Ludwig Hirschfeldack, L Moholy Nagy, Bruno Munari i Alexander Calder han estat els creadors i capdavanters d’aquesta tendència artística, la qual prengué diverses orientacions i una difusió internacional amb les obres de Schöffer 1954, Tinguely 1954 i Vasarely 1955 l’exposició a la galeria Denise René de París 1955 fou una veritable desclosa d’aquest art A partir d’aquesta data han proliferat els grups d’investigació cinètica, les…
Max Stirner
Filosofia
Nom amb el qual fou conegut el filòsof alemany Johann Kaspar Schmidt.
Estudià a Berlín, on seguí cursos de Hegel, i a Königsberg, i freqüentà el grup de l’esquerra hegeliana el cercle dels lliures dels Baver, Köppen, etc La seva obra més important, Der Einzige und sein Eigentum ‘L’únic i la seva propietat’ 1844, passà desapercebuda fins a la fi del segle, que l’èxit de l’individualisme nietzscheà afavorí indirectament el ressò del seu anarquisme individualista L’any 1900 hi hagué una primera traducció castellana parcial de l’obra en La Revista Blanca , de Joan Montseny, i el 1904 Sempere de València en féu la primera traducció completa L’anarquisme…