Resultats de la cerca
Es mostren 207 resultats
Joan Eixarc
Cristianisme
Eclesiàstic.
Professà, a Càller, a l’orde de Sant Agustí 1470 Reformà, entre altres, el seu convent de Càller i fundà, sota l’advocació del Socors, els de Palma Mallorca, València, Xàtiva, Llíria i Caudiel, amb tots els quals fou creada la província augustiniana de Sardenya
Papers de Demografia
Demografia
Revista
Publicació periòdica del Centre d’Estudis Demogràfics.
Fundada l’any 1984, recull bona part de la tasca realitzada pels investigadors del mateix centre Entre els autors que hi collaboren cal esmentar Anna Cabré, Isabel Pujadas, Àngels Torrents, Enric Mendizàbal, Andreu Domingo, Daniel Devolder, Montserrat Solsona, Julio Pérez, Juan Antonio Módenes, Rocío Treviño i Socors Sancho
Niccolò da Foligno
Pintura
Nom amb què és conegut el pintor italià Niccolò Alunno
.
Actiu a l’Úmbria i a les Marques El seu estil, pietós i càndid Políptic de Cagli , 1461-65 Pinacoteca Brera, Milà, evolucionà, arran de l’influx que rebé del venecià CCrivelli, vers un art més sòlid i de dibuix més rigorós Mare de Déu del Bon Socors , 1492 Galleria Colonna, Roma
Gebhard Leberecht Blücher

Gebhard Leberecht Blücher
Història
Militar
Mariscal prussià.
Es distingí en la guerra contra la França revolucionària 1793-94 Durant la campanya del 1806 combaté a Auerstädt, però hagué de capitular davant Napoleó I prop de Lübeck El 1813, com a cap de l’exèrcit de Silèsia, obtingué la victòria de Leipzig La seva arribada en socors de Wellington possibilità la definitiva derrota de Napoleó a Waterloo 1815
Muḥammad al-Mazdalī
Història
Conqueridor almoràvit de València.
Cosí de Yūsuf ibn Tašfīn, collaborà eficaçment en la formació i la consolidació de l’imperi almoràvit submissió dels berbers de Salé, 1073 Tremissèn, 1075, etc Mort el Cid, assetjà València 1101, i, després de derrotar Alfons VI de Castella —que hi acudí en socors de Ximena— a Cullera, s’emparà de la ciutat 1102, el govern de la qual fou encomanat a ‘Abd Allāh ibn Fātima
Louis Anselme Alphonse Ricaudy
Marí francès.
Ingressà en la marina de guerra 1801 lluità a Amèrica i a Trafalgar 1805 contra els anglesos, que el feren presoner Alliberat 1811, participà en diverses accions i en l’expedició a Algèria 1830 Dirigí el port de Toló 1841-47 i manà una expedició de socors als venecians assetjats per Àustria que li valgué el grau de contraalmirall 1848 En retirar-se 1851, s’establí a Perpinyà
la Santa Cinta
Capella de la Santa Cinta , construïda per Diego Martínez, a la seu de Tortosa
© Fototeca.cat
Cinta de seda blanca de 12 pams de llargada, venerada, almenys des del 1347, com a cinyell de la Mare de Déu a la catedral de Tortosa, especialment per les dones gràvides.
Segons la tradició recollida el 1508, fou lliurada personalment per la Mare de Déu a un sacerdot tortosí Conservada originàriament en un reliquiari de cristall i d’argent del s XV, entre el 1672 i el 1725 li fou construïda i dedicada una sumptuosa capella on és venerada actualment, juntament amb la imatge de la Mare de Déu de la Cinta El 1617 fou fundada la confraria de la Mare de Déu del Socors i de la Santa Cinta
Pedro Sarmiento de Gamboa
Història
Navegant gallec.
Escriptor i matemàtic, el 1557 es traslladà al Perú i explorà el Pacífic Sud amb Álvaro de Mendaña Per encàrrec del virrei Francisco de Toledo escriví una Historia de los incas i explorà l’estret de Magallanes 1579 El 1584 fundà les ciutats de Nombre de Jesús i Rey Don Felipe, que desaparegueren Mentre preparava una expedició de socors a aquestes dues ciutats, fou capturat pels anglesos 1586 i després pels hugonots francesos 1590 Desaparegué en un viatge a Mèxic
Obra de la Visitació
Congregació de beneficència (Obra de la Visitació de la Mare de Déu), fundada a Barcelona per Josep M.d’Alòs i de Dou i aprovada pel bisbe Ramon Guillamet el 1923.
El 1954 rebé l’aprovació de Roma com a organització de dret diocesà Té com a finalitats la visita, el socors i l’assistència gratuïta als malalts pobres en els seus domicilis o bé en residències de convalescència pròpies de la congregació Les seves afiliades es divideixen en religioses, agregades, visitadores, sòcies i protectores Té una junta directiva central i grups parroquials, formats pel rector i una delegada de la junta central Compta amb 48 grups parroquials, i té cases de convalescència a l’Ametlla del Vallès, Terrassa, Rubí i la colònia Güell
alfabet Morse

Alfabet morse
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Codi telegràfic introduït per S.F.B. Morse i emprat pel seu telègraf.
Assigna a cada lletra de l’alfabet i a cada xifra un senyal format per una successió d’impulsos de dues durades diferents curta, anomenats punts , i llarga, anomenats ratlles En el telègraf primitiu hom modulava un corrent continu per mitjà d’un interruptor manual anomenat manipulador Modulant el funcionament d’un oscillador d’alta freqüència, pot ésser aplicat a la telegrafia sense fils Superat pels avenços en les telecomunicacions, el 1999 la Unió Telegràfica Internacional decidí la supressió oficial de l’alfabet Morse, llevat dels senyals corresponents a la sigla SOS ‘socors…