Resultats de la cerca

Conegut com El noi de Cornellà , s’inicià la temporada 1969-70 en el Reial Club Deportiu Espanyol d’aficionats i de seguida entrà a formar part del primer equip, on destacà com a migcampista organitzador Debutà a primera divisió al setembre del 1970 Durant vuit temporades 1970-78 disputà 234 partits de Lliga, en què marcà 39 gols i esdevingué un dels ídols de l’afició perica Traspassat al València, hi jugà cinc temporades 1978-83 en 138 partits, i fou campió de la Copa del Rei 1979 i de la Recopa d’Europa 1980 S’incorporà posteriorment al Bastia 1983-86 i al Rennes 1986-87 francesos, a la…

S’especialitzà en la modalitat de jujitsu, i es proclamà campió d’Espanya en duo masculí juntament amb Francesc Cazorla 2009 També guanyà la medalla de plata en aquesta mateixa competició fent parella amb Ruben Cabanillas 2013 i una medalla de bronze 2011 És tècnic de pas de grau primer dan de jujitsu

Jugà amb el Club Esportiu INEF 2006-10 Al novembre del 2010 participà en la fundació del primer club de tamborí formalment constituït a Catalunya, el Barcelona Tamborí Club i n’esdeveningué vicepresident i jugador 2010-11 Amb aquest equip guanyà les dues primeres edicions de la Lliga Catalana, els mateixos anys Al novembre del 2011 participà en la fundació del Farola Club Tamborí, del qual és president i jugador des de la temporada 2011-12 Ha competit en torneigs internacionals arreu d’Europa en les diferents modalitats i en diverses edicions de la Copa d’Europa 2007-11 Fou seleccionat per a…

Jugadora de tennis del Reial Club de Tennis del Turó, guanyà el Campionat de Catalunya de primera categoria individual 1950 i de dobles 1961, juntament amb P Barril 1962, amb C Casas També fou campiona d’Espanya individual 1951 Com a jugadora de tennis de taula, fou deu vegades campiona de Catalunya en categoria individual 1951, de dobles 1955,1957-61, juntament amb Alícia Guri, de dobles mixtos 1956, 1957, amb Albert Dueso i per equips 1955, amb el Club de Tennis Barcino També fou tretze vegades campiona d’Espanya individual 1952, de dobles 1952, amb Isabel Bas 1953-56, amb A Guri, de dobles…

Llicenciat en filologia romànica hispànica per la Universitat de Barcelona, fins el 1992 fou professor a l’ensenyament secundari, activitat que posteriorment canvià per dedicar-se professionalment al periodisme, la literatura i la creació de guions La seva obra reflecteix la quotidianitat i mostra una gran riquesa de registres i de llenguatge, amb una estructura complexa i una llengua viva És collaborador habitual en diferents mitjans de comunicació Avui , La Vanguardia , etc i el 1994 rebé el premi Avui pel conjunt dels articles publicats en aquest diari Ha publicat les novelles Figures de…

Fundat el 1928, fou precedit per la Joventut Catòlica, el Club Pirenaic i el Solsoní, tres clubs que el 1915 ja practicaven el futbol El club actual participà en torneigs comarcals però uns anys abans de començar la Guerra Civil es dissolgué Fou refundat el 1946 i jugà en categories territorials La temporada 2010-11 competí a primera territorial Disposa d’equips femenins i diversos equips en categories inferiors

Fundat el 1973, està especialitzat en esquí alpí tot i que també practica altres modalitats d’esquí Participa en la Lliga Catalana d’esquí alpí amb equips de totes les categories d’edat Organitza cursos d’esquí alpí per a tots els nivells, així com cursos de surf de neu i de telemarc Practica a l’estació de Port del Comte El 2011 tenia uns 750 socis

Situació A ponent de la ciutat de Solsona s’alça el Castellvell, al cim del turó que rep el mateix nom i que surt del massís de la Torregassa i parteix les aigües del Cardener i del Segre Aquest indret forma part del municipi d’Olius des que fou duta a terme la divisió territorial de la comarca del Solsonès, el segle XIX Des del castell hom domina tota la ciutat de Solsona i el seu vinyet, i una bona part de la comarca Una de les quatre torres del castell J Bolòs Una vista de les importants ruïnes que encara resten de l'antic castell de Solsona J Bolòs…

L’escut de Solsona en un capitell del Castellvell Olius ECSA – GSerra Al final del segle XII Solsona era una vila murada i pròspera, fins al punt que es construïen cases al solar del cementiri, la qual cosa el paborde va aturar el 1191 Una part dels seus habitants eren vassalls de la canònica augustiniana de Santa Maria, i una altra, dels Torroja El 1217, mitjançant el casament d’Agnès de Torroja amb Ramon Folc, fill i hereu del vescomte de Cardona, la vila, en la part que era dels Torroja, restà integrada al vescomtat La carta de guiatge i protecció que l’any 1201 concediren els dos senyors…

Els carlins prenen Solsona