Resultats de la cerca

Mapa dels castells i altres edificacions militars de la Baixa Ribagorça anteriors al 1300 JE Zamora i J Boix Areny de Noguera Castell d’Areny Castell de Claravalls Castell de Puifel Castell de Cornudella Castell d’Iscles Castell de Pedrós Castell de Soperuny Castell de Betesa Benavarri Castell de Benavarri Castell d’Aler Castell de Calladrons Castell d’Entença Castell de Siscar Castell de Purroi Castell de Pilzà Castell de Cercet Castell d’Estanya Castell i vilatge de Cabestany Beranui Castell de Beranui Castell de Rallui Castell de Calbera Castell de Castrocit Castell de Pegà Capella Castell…

Té com a centre la vila d’Areny de Noguera, a la vora del riu, la qual, juntament amb els nuclis del Pont de Montanyana, al S, i de Sopeira, al N, també al fons de la vall, concentren gran part de la població, en contrast amb la desolació de les zones muntanyoses L’economia és mig agrícola i mig ramadera Encara que geogràficament és més afí a la Baixa Ribagorça, els lligams econòmics amb el Pont de Suert han condicionat la seva vinculació a l’Alta Ribagorça

El ' pagus ' d’Orrit, manat segurament per un vescomte, tingué gran importància als segles IX i X fins al restabliment de Montanyana com a punt fortificat de la marca o frontera El seu terme comprenia l’antic terme de Sapeira, part o tot del de Sopeira i part del d’Espluga de Serra A la seva demarcació hom fundà el monestir d’Alaó 806-14, del qual fou una cella o establiment monàstic l’església de Sant Climent de la Vall d’Orrit El castell d’Orrit , esmentat des del 826, centrà l’antiga demarcació Es despoblà considerablement al segle XIX

Un diploma de l’any 974 esmenta ja Sant Hilari de Llastarri, patró encara de la població, i que recorda el gran monestir de Carcassona Era segurament l’església d’un castell Aquell any l’abat Oriolf i els monjos d’Alaó van vendre al prevere Odequer i Bradila una terra circumdada i termenada que tenia el monestir per donació del comte Unifred, al castell de Llastarri i “sota Sant Hilari”, a la vora del Torm pel preu d’un cavall Després, al igual que el castell de Llastarri, fou de l’abadiat exempt d’Alaó Les esglésies de Llastarri eren sufragànies de Sopeira, fins i tot després de…

Situació Un aspecte d’un dels fragments de mur més ben conservats d’aquest desaparegut castell ECSA - R Larrègula L’avui despoblat de Miralles és situat a la confluència del torrent de Llastarri amb el barranc del mateix nom, al peu de la serra de Sant Gervàs, aprofitant un petit replà profundament excavat per les encaixades aigües Com el nom indica, l’emplaçament destaca per la seva visibilitat, de manera que a ull nu hom domina tota l’estratègica vall Mapa 32-11251 Situació 31TCG162865 L’accés es fa pel pont de la presa de Sopeira al quilòmetre 109 de la N-230 Després s’agafa…

L’edifici Del conjunt monàstic, tan sols se’n conserva l’església i algunes dependències tardanes a la banda oest la porta d’entrada al recinte monacal, la sala capitular i el recinte del claustre L’església, situada al sector sud del conjunt, és de planta basilical de tres naus amb els corresponents absis semicirculars a l’est, més gran el central que els laterals Al centre de cada absis s’obre una finestra de doble esqueixada Altres set finestres del mateix tipus s’obren a la façana sud, mentre que a la façana oest hi ha un finestral de di­mensions més grans, esqueixada recta i ornamentat…

L’església parroquial Sant Pere depèn de la d’Aulet Formava part de l’antic terme de Sant Orenç

Situat al Prepirineu meridional, el terme té un sector planer, part de la Terreta o clotada d’Areny, regat per la Noguera Ribagorçana amb els seus afluents el barranc dels Colls de Tresserra i el riu de Sant Joan amb el barranc de Montanyana, per la dreta, i un sector muntanyenc serres Exteriors, integrat per les serres de Llera 1037 m alt, de Giró 887 m i de l’Almúnia 1022 m La vegetació natural, carrascar i rouredes, ha estat substituïda en gran part per pastures i garrigar Els conreus 18% del terme són localitzats vora el torrent de Montanyana i de la Noguera el regadiu n'aprofita l’aigua…

Aquesta església depengué del monestir de Santa Maria d Alaó El cartoral d’Alaó ja reporta Tamureces en un instrument datat l’any 837 No s’hi troba cap altra menció sota aquest topònim, malgrat que el domini d’Alaó a la contrada és evident Tal vegada la primera notícia referent a aquesta esglesia alaonesa és la que es consigna en un instrument de vers el 983 en què Miró ordena als seus marmessors Adica i Caran At que, per al remei de la seva ànima, donin a la casa de Sant Pere, Santa Maria i Sant Climent una terra que tenia a l’apèndix del castell d’Orrit D’altra banda, sembla que els Masos…

És presidit per l’església parroquial de Sant Orenç El lloc és esmentat ja el 1249 Formà municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia, al sector més baix de la vall, el despoblat de Pallerol i l’església i despoblat de Sant Serni d’Aulet, i, vora la vall de la Noguera Ribagorçana, inundada pel pantà d’Escales, el poble d'Aulet, a la dreta, i el santuari de Rocamora, a l’esquerra Al NE del terme, més enllà de la collada de Santa Bàrbara on s’alça l’església i despoblat de Sant Pere d’Iscles, al vessant de la vall de Cellers, hi ha el santuari i despoblat del Torm