Castell de Miralles (Tremp)

Situació

Un aspecte d’un dels fragments de mur més ben conservats d’aquest desaparegut castell.

ECSA - R. Larrègula

L’avui despoblat de Miralles és situat a la confluència del torrent de Llastarri amb el barranc del mateix nom, al peu de la serra de Sant Gervàs, aprofitant un petit replà profundament excavat per les encaixades aigües. Com el nom indica, l’emplaçament destaca per la seva visibilitat, de manera que a ull nu hom domina tota l’estratègica vall.

Mapa: 32-11(251). Situació: 31TCG162865.

L’accés es fa pel pont de la presa de Sopeira al quilòmetre 109 de la N-230. Després s’agafa el camí de l’esquerra que puja per la vora dreta del barranc de Miralles; la pista fa molt pendent després dels horts de Sopeira. Si es fa a peu, aquest trajecte pot costar una mitja hora, i una hora fins a Llastarri. (JBP)

Història

De bell antuvi Miralles fou el centre administratiu i militar de la vall homònima que comprenia els llocs documentats del Riu, el Taxo, Tamúrcia amb la Torre i també Llastarri, Corbins, la Paül i la Paduleta, l’Espinalb, etc.; és a dir, des del Pui Negre a la serra de Camporan fins a la Noguera Ribagorçana (any 964). Vers mitjan segle IX hom emprava encara un mot tan suggerent com “suburbi” per a designar una part del seu terme. El castell de Miralles, esmentat per primera vegada l’any 837, controlava les comunicacions de la serra de Sant Gervàs.

Lògicament, Miralles fou un punt cobejat pel veí monestir d’Alaó, especialment la partida anomenada Cataplans (882, 969), i les aigües de Canaletes per al rec d’Olb (vers el 1080, 1142).

La fortalesa de Miralles fou seu i casal d’un llinatge destacat. Els Miralles provenien dels senyors de la Sarga d’Orrit; Arnau de Miralles portà el cognom a mitjan segle XI i el germà Bertran assegurà el feu al comte Ramon V de Pallars Jussà (1070). Vers mitjan segle XII eren satèl·lits dels Erill. Al segle XIII emparentaren amb els Vilamur, i amb els comtes de Pallars Sobirà.

Els fogatjaments del segle XIV esmenten la parròquia de Miralles amb sis focs. A partir del final de l’edat mitjana els abats d’Alaó portaren el títol de barons de Miralles, i com a tals assistiren a les corts del Principat. (JBP)

Castell

Han quedat poques restes del castell, només alguns fragments dels murs de la torre, de planta quadrangular, i alguns trossos de les parets del recinte exterior, que s’adaptava al relleu del turó. Aquestes parets arrenquen de la part més elevada, on hi ha la torre, i s’estenen pel vessant del turó.

Els carreus són petits, de pedra calcària, extreta del mateix lloc on s’alça la fortificació. Són units amb morter de calç de bona qualitat.

Al vessant sud-est del turó del castell hi havia el poble, que ha perdurat fins a l’actualitat.

En principi, podem datar aquest castell cap al segle XI; per tant, en un moment anterior al que es feu l’església i el conjunt d’habitatges que hi ha al vessant (que tal com són ara s’han de datar cap al segle XVIII). (RLB)

Bibliografia

  • Abadal, 1955, vol. III(II), doc. 14, pàgs. 287-288; doc. 49, pàg. 310; doc. 83, pàg. 329; doc. 227, pàgs. 405-406 i doc. 309, pàgs. 446-447
  • Coromines, 1965-70, vol. 2, pàg. 57
  • Boix, 1982, docs. 308, 333, 333’, 339 i 531.