Resultats de la cerca
Es mostren 233 resultats
creu de terme
© C.I.C. - Moià
Art
Història
Creu monumental de pedra col·locada prop de l’entrada d’algunes poblacions o alguns monestirs o vora els camins.
Consisteix generalment en uns graons de planta circular o poligonal sobre els quals s’alça el fust o arbre coronat per un nus o llanterna que sustenta una creu de pedra tallada, decorada amb temes de la Crucifixió o heràldics Sovint, a partir del segle XV, fou protegida per una teulada, normalment de quatre vessants, sostinguda per columnes o per pilars i coneguda amb el nom de creu coberta Molt freqüents a tots els Països Catalans, en llur majoria gòtiques i renaixentistes i en menor nombre barroques, n'hi ha que es destaquen per llur valor artística La creu coberta barcelonina, al coll de…
la Trinitat de Bellpuig
Antiga església
Antiga església parroquial, dita abans de Sant Pere de la Serra, al poblet de Bellpuig, del municipi de Prunet i Bellpuig (Rosselló), on hi ha la casa del comú.
Es troba al peu de la carretera dels Banys d’Arles a Bulaternera, dalt la carena, sota l’antic castell de Bellpuig Modernament ha esdevingut un famós santuari gràcies, sobretot, a la majestat romànica del s XII que s’hi venera, esculpida segons el model del Volto Santo de Lucca i policromada amb poc encert al principi del s XVIII Hi hagué una primera església, que fou consagrada el 953, de la qual subsisteixen traces de l’absis i pedres decorades de línies verticals i horitzontals, englobades en l’actual nau principal, de pedra d’esquist, construïda al s XI, que acaba amb un…
Efes
Ciutat
Antiga ciutat de la Jònia, a la costa occidental de l’Àsia Menor.
És situada a un kilòmetre i escaig de l’actual localitat turca de Selçuk De primer independent, en època hellenística formà part del regne de Pèrgam La seva estratègica situació de pont vers l’Orient feu d’Efes un important centre banquer i comercial Ciutat santa d’Àrtemis, hom li dedicà un temple Artemisi d’Efes En l’època romana, Efes es convertí en el centre administratiu de la província d’Àsia i lloc de residència del procònsol L’apòstol Pau feu d’aquesta ciutat el centre de les seves activitats durant gairebé tres anys i hi formà una de les més importants comunitats de l’Àsia Menor, a la…
orgia
Religions de Grècia i Roma
En sentit històric, nom de les cerimònies rituals —particularment les del culte dionisíac (Dionísies)— caracteritzades pel desenfrenament, pel furor i l’entusiasme dels participants.
El terme, del grec ‘όργια pl , que significava originàriament ‘acte ritual’, passà a designar els ritus dels cultes secrets i, més tard, els cultes de Dionís L’origen d’aquests actes es troba, però, entre les institucions de nombroses religions primitives i consisteix en l’abolició temporal de les normes —molt sovint de les normes sexuals— que regulen la vida d’un poble Atès que en molts pobles agrícoles la celebració de les orgies rituals coincideix amb els moments culminants del conreu dels camps, alguns estudiosos de les religions intentaren d’explicar-les, durant el s XIX, basant-se en…
sal de diazoni
Química
Compost que resulta de la reacció de l’àcid nitrós i una amina primària aromàtica, en unes condicions experimentals determinades (diazotació).
Així, per exemple, l’anilina dóna el clorur de fenildiazoni el mecanisme d’aquesta reacció, i de la majoria d’aquesta mena, no és encara conegut del tot hom postula, tanmateix, com a ruta possible, que és a través de l’ió fenilnitrosoamoni El clorur de fenildiazoni o de benzendiazoni i d’altres sals de diazoni similars són molt solubles en aigua i completament insolubles en èter i altres solvents orgànics Les sals d’aquesta mena són completament dissociades en solució aquosa, en cations orgànics i en anions inorgànics Les sals de diazoni són substàncies molt descomponibles que, fins i tot en…
la Nucia
Municipi
Municipi de la Marina Baixa, als contraforts orientals del sistema prebètic valencià.
Ocupa els últims retalls d’un glacis molt rost que davalla del Ponoig i del coll del Llamp fins al diapir triàsic del riu d’Algar La partida de Margoig s’enfila a més de 600 m, i són altures molt més modestes el Grau i el tossal de Sentenilla, dins un terme de perímetre i relleu irregulars que travessen el riu de Guadalest, el barranc Fondo i el barranc de la Canal, que fa de partió amb Polop Les pastures ocupen una tercera part del terme, i els conreus de secà les altres dues, dels quals només subsisteixen garrofers 40% i ametllers El regadiu 235 ha, 160 de les quals són de…
registre de famílies
Dret civil català
Organisme públic en el qual s’han d’inscriure els acolliments que es realitzin a Catalunya.
Atès que els acolliments poden ser simples i preadoptius, s’ha creat un registre de famílies per a cada cas El registre per a l’acolliment simple s’ha constituït en les demarcacions territorials de Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida Aquest organisme té dues seccions en la primera s’inscriuen les sollicituds estimades en la segona, els acolliments constituïts La secció primera comprèn les dades generals dels sollicitants, les característiques del possible acolliment i les dades de la sollicitud la secció segona comprèn les dades dels menors acollits, la constitució de l’acolliment, les…
banda
© C.I.C.-Moià
Música
Conjunt instrumental de vent (fusta i metall) i de percussió, al qual és incorporat a vegades el contrabaix.
Especialment apta per a fer música a l’aire lliure i caminant com s’esdevé en la banda militar, ha estat utilitzada per a ornament de les festes ciutadanes i religioses o amb finalitats més estrictament musicals, com els concerts populars Així ha estat sovint mantinguda per les autoritats civils o per associacions populars Pertanyent a la primera possibilitat sobresurt, al Principat de Catalunya, la Banda Municipal de Barcelona Les bandes del País Valencià, la majoria mantingudes per associacions populars, constitueixen un fenomen etnogràfic peculiar En 545 poblacions han estat registrades…
barca
© Fototeca.cat
Transports
Embarcació menor, normalment de fusta, moguda per mitjà de veles, de rems o de motor, emprada especialment per a pescar i també per a navegar a distàncies curtes.
Algunes barques barca de mitjana, quillat, etc tenen la coberta estesa gairebé per tot el bastiment i reben el nom de barca cobertada D’altres barca de palangre, barca de sardinals, tenen bancs i un corredor a banda i banda, i són conegudes amb el nom genèric de barca de corredor Moltes barques no tenen coberta ni corredor caro, gussi, bot, etc, però totes tenen roda a proa i a popa, llevat d’algunes de petites, com la xalana i molts bots, que a popa duen mirall, i l' esclop , que duu mirall a proa i a popa Barca de pesca de materials plàstics, construïda segons un model mallorquí 1, cap de…
descolonització
Història
Política
Procés que tendeix a la independència o a l’autodeterminació política dels països colonitzats.
El colonialisme europeu, obligat pels moviments d’alliberament nacional i per la nova correlació de forces, amb el sorgiment dels estats socialistes, ha hagut de donar la independència política a la gran majoria de les seves colònies El corrent descolonitzador, iniciat al començament del s XX i avivat en el període d’entreguerres, adquirí una gran força d’ençà de la Segona Guerra Mundial, amb la creació de l’ONU i l’extensió dels moviments d’alliberament nacional al decenni dels seixanta L’impuls donat per la Carta de San Francisco 1945 a favor de l’autodeterminació i l’interès de les…