Resultats de la cerca

Era fill de l’infant Carles Maria Isidre , fundador del carlisme Estava disposat a pactar amb el liberalisme, i hom intentà el seu casament amb la reina Isabel II Jaume Balmes prestà suport a aquest projecte Durant els seus anys de rei pretendent tingué lloc a Catalunya la segona guerra Carlina , i el 1860 portà a terme una rebellió militar des de Sant Carles de la Ràpita Fet aleshores presoner i condemnat a mort, renuncià al tron Tortosa, 23 d’abril de 1860 i fou indultat, però davant les pretensions del seu germà Joan Carles , invalidà la renúncia

Fill de Carles IV i germà de Ferran VII Durant la Guerra del Francès residí a Valençay fins el 1814, que retornà a la península Ibèrica i fou nomenat general de brigada de carrabiners El 1823 començà a agrupar els elements absolutistes més radicals apostòlics , descontents de l’actitud moderada de Ferran VII després del Trienni Liberal, i tres anys després ja era cap visible d’aquesta fracció El 1830 reconegué la Pragmàtica Sanció , però la reacció dels seus partidaris determinà el govern d’obligar-lo a marxar a Portugal Mort Ferran VII, no reconegué Isabel II i llançà un manifest 1 d’…

Fou professor a Palerm, a Pavia i a Bolonya És el fundador del càlcul funcional modern elaborà la teoria de les operacions funcionals distributives i ideà el concepte de derivada funcional Publicà Lezioni di calcolo infinitesimale 1926-27

S'installà a Barcelona vers el 1866, i es dedicà a la pintura de vistes urbanes Pla de la Boqueria , 1873 i a l’escenografia És un destacat representant del vedutisme  a Catalunya

Després d’haver estudiat a la seva ciutat natal, a Milà i a Florència, el 1940 debutà en aquesta ciutat amb Il matrimonio segreto , de Cimarosa, i dos anys més tard ho feu a la Scala de Milà amb Falstaff , de Verdi Després de la guerra abordà papers de tessitura més dramàtica, i s’especialitzà en els personatges verdians més representatius, com Ulrica, Amneris o Azucena A Barcelona, es presentà al Gran Teatre del Liceu el 1957 amb Il trovatore i hi actuà sovint fins el 1974 En cinema, interpretà el paper de Giovanna al Rigoletto dirigit per Jean-Piere Ponnelle 1983

Efectuà més de 70 primeres ascensions d’una gran dificultat, entre les quals Civetta, paret NW 1931, Cima Grande di Lavaredo, paret N 1933 i Campanile Comici 1940 El 1936 visità Catalunya els Encantats Morí en un accident d’escalada

Estudià al conservatori de Milà i fins el 1929 fou director de l’Opera de Montecarlo, amb la qual estrenà el 1925 L’enfant et les sortilèges , de MRavel Posteriorment fou director invitat en nombrosos concerts arreu del món, així com de l’orquestra de la Scala Compongué l’òpera Il macigno 1917 i tres poemes simfònics

El seu centre espiritual fou Itàlia i esdevingué un dels capdavanters de l’expressionisme Escriví en prosa Der neue Standpunkt ‘El nou punt de vista’, 1916, Der heilige Berg Athos ‘La muntanya santa d’Athos’, 1923 i L’Africana 1928 La seva poesia és vinculada sovint amb problemes d’ordre filosòfic Das Nordlicht ‘L’Aurora’, 1910, Hesperien 1915, Hymne an Italien 1916

S'introduí en el món del comerç artístic a París, els anys immediatament anteriors a la Segona Guerra Mundial Aleshores es relacionà amb els ambients surrealistes Després de la Segona Guerra Mundial s’establí als EUA El 1957 obrí una galeria pròpia a Nova York, des de la qual impulsà tendències com ara el pop-art o el minimal art Entre els artistes que projectà hi ha Jasper Johns, R Rauschenberg, Andy Warhol i Roy Lichtenstein

Formà part, i en fou teòric, del grup BBPR , que significà l’esforç més coherent i positiu envers els postulats de l’anomenada segona generació d’arquitectes moderns Al grup es deu la colònia helioterapèutica de Legnano 1937-38 i la Torre Velasca 1957, totes dues a Milà, així com l’edifici comercial Hispano Olivetti, a Barcelona 1960-64 Fou un dels membres més actius del CIAM 1951 i del CIAM 1959 Editor de la revista Domus , dirigí 1954-65 Casabella continuità , des d’on establí polèmiques d’àmbit internacional, com la del Neoliberty, el 1959