Resultats de la cerca

Participà en les guerres de religió a França 1569, i el 1578 organitzà una expedició de saqueig contra l’Amèrica hispànica El 1580 lluità a Irlanda a les ordres del comte de Leicester Favorit de la reina Elisabet I, el 1585 portà a terme una expedició colonitzadora a Virgínia, que mig fracassà Segons la tradició, introduí la patata i el tabac a Anglaterra El comte d’Essex l’eclipsà a partir del 1587, però el 1588 participà en la campanya contra l’Armada Invencible El 1595 explorà la Guaiana i l’any següent collaborà en l’expedició contra Cadis Caigué en desgràcia sota el regnat de Jaume I i…

De família jueva emigrada als Estats Units el 1939, després de graduar-se a la Universitat de Chicago i doctorar-se a la de Cornell, fou professor en aquesta universitat i a la de Yale 1964 El 1963, treballant juntament amb John Griggs Thompson, demostrà una de les conjectures de Burnside teorema de Feit-Thompson Escriví The representation theory of finite groups 1982 i Characters of finite groups  1967, considerades obres de referència en el camp de la teoria de grups El 1965 rebé el premi Cole de l’American Matehematical Society en la categoria d’àlgebra

Integrat dins el corrent que preconitzà l' economia social de mercat , fou professor a Friburg i un dels fundadors de la revista “Ordo” En l’obra Kapitaltheoretische Untersuchungen ‘Investigacions teòriques sobre el capital’, 1934 elaborà una nova teoria de l’interès, i en Die Grundlagen der Nationalökonomie ‘Els fonaments de l’economia nacional’, 1940 enumerà vint-i-cinc tipus teòrics de mercat, en combinar-ne les situacions possibles, des de la del monopoli a la de lliure competència i intermèdies, tant per part de l’oferta com per part de la demanda

Professor universitari i deixeble d’AMomigliano i LRusso, es donà a conèixer amb La poetica del decadentismo italiano 1936 Exposà la seva metodologia a Poetica critica e storia letteraria 1963 Els estudis sobre diverses èpoques de la literatura italiana són nombrosos i importants Metodo e poesia di LAriosto 1947, Carducci e altri saggi 1960, L’Arcadia e il Metastasio 1963, Classicismo e neoclassicismo nella letteratura del’700 1963 i altres Són fonamentals també els seus estudis sobre Leopardi

Pere el Cerimoniós el féu comte d’Arborea i el contractà amb la seva companyia de 3 500 homes per a combatre la revolta del jutge d’Arborea, a Sardenya 1371 però fou desbaratat pels genovesos quan es dirigia d’Itàlia a Toló per embarcar-se cap a l’illa 1372 Les sospites inicials de complicitat amb els genovesos degueren esvanir-se aviat, perquè posteriorment acomplí diverses ambaixades del duc de Lancaster i de Ricard II d’Anglaterra prop del rei Pere 1373-74-77, i aquest li encarregà el 1374, novament, l’enrolament de tropes gascones i angleses per a fer cara a la invasió de Catalunya per…

Fou un dels fundadors i responsables del setmanari liberal “The New Republic” 1914 Influí amb els seus articles el president TWoodrow Wilson, el qual l’envià a participar en les negociacions del tractat de Versalles 1919 Del 1931 al 1967 escriví la seva famosa columna al “New York Herald Tribune”, que arribà a aparèixer en més de 250 diaris dels EUA i en uns 25 d’altres països Partidari de la solidaritat occidental, entre altres obres escriví A Preface to Politics 1913, Public Opinion 1922 —sobre el caire negatiu dels mitjans de comunicació—, The Phantom Public 1925, The Good Society 1937,…

Estudià els raigs catòdics i mesurà, independentment de JJThomson, el quocient e/m entre la càrrega i la massa de l’electró Mitjançant raigs beta de gran velocitat pogué comprovar que la massa dels electrons creix amb la velocitat, d’acord amb la teoria relativista

Rebé les primeres lliçons d’orgue del seu pare, organista a Huddersfield, que trobà en ell un veritable nen prodigi S Wesley li descobrí les obres per a tecla de JS Bach, un repertori que el marcà pregonament Obtingué diferents càrrecs d’organista a Worcester 1864-68, Wigan 1868-72 i Oxford 1872-82, i el 1882 li fou confiada la plaça d’organista de la capella de Saint George a Windsor, càrrec que ocupà la resta de la seva vida Fou professor d’orgue al Royal College of Music 1883-1923 Difongué l’obra per a orgue de JS Bach, i propugnà una reforma de la música religiosa anglicana, sobretot l’…

Estudià piano, orgue i teoria a Innsbruck i es doctorà en musicologia a la Universitat de Viena 1927, on fou deixeble de G Adler i R Lach El 1947 obtingué un postdoctorat a la Universitat de Viena amb un estudi sobre Jacob Stainer Fou membre de la societat per a la publicació de Monuments de la música austríaca 1933, professor de musicologia a la Universitat d’Innsbruck des del 1961 i director de la collecció musical del Ferdinandeum i dels Arxius de Música Folklòrica del Tirol A més fou membre de l’Institut Central de Recerca sobre Mozart Centrà els seus esforços no tan sols en WA Mozart,…

Fou un dels principals exponents del Romanticisme a les Illes Britàniques La seva obra poètica i novellística gairebé sempre se situa en un passat medieval i heroic, que tingué un gran atractiu per als compositors del segle XIX La concepció grandiosa, en particular, temptà aquests autors a escriure òperes basades en la seva producció, però la complexitat de l’acció i el gran pes dels elements d’aventura desvirtuaren molt les adaptacions, i els resultats foren generalment poc reeixits L’excepció fou Lucia de Lamermoor 1835, de Gaetano Donizetti A banda de les òperes, Franz Schubert compongué…