Resultats de la cerca
Es mostren 12695 resultats
Sant Sadurní d’Anoia, abans de Subirats
Art romànic
S’esmenta per primera vegada en el testament fragmentat de Guisla de Santmartí, vers l’any 1080, en el qual deixà a Sant Sadurní de Subirats el pa i vi junt amb els cups i les bótes que tenia al castell de Lavit Aquesta església devia fer poc que existia, segons es desprèn d’aquest document, en comparació amb d’altres esglésies molt més antigues El 1179, en una venda d’un dret hereditari en el mas de Rovira, es parla de la feixa de Sant Sadurní, al terme del castell de Subirats, parròquia de Sant Pere de Lavern El que sembla donar a entendre això és que l’església de Sant Sadurní era…
Santa Maria de Pontils, abans Sant Sadurní
Art romànic
El poble de Pontils és situat a la banda septentrional del terme, a la confluència del Gaià amb la riera de Biure, per la dreta, i el barranc de Sant Magí, per l’esquerra Aquest indret s’originà a l’edat mitjana al voltant del seu castell, del qual hom troba una primera menció documental el 1030 consta que aquest any Guillem de Santa Perpètua vengué als esposos Arnau Odó i Guilla el castell de Montclar, entre les afrontacions territorials del qual s’esmenta el “ kastro Pontilios ” El lloc i el castell foren senyorejats fins al segle XIII pels Alemany, cognomenats a voltes també Pontils per…
Sant Bartomeu de Montferri, abans de Puigtinyós
Art romànic
La referència més antiga de la parròquia de Puigtinyós és de l’any 1214, en què Guillema de Castellvell, per remei de la seva ànima, confirmà la donació de béns feta pels seus avantpassats a Santa Maria de Banyeres, que consistien en el redelme i el braçatge de la parròquia de Sant Bartomeu de Puigtinyós, dins el terme de Castellví de la Marca Els anys següents és àmpliament documentada Puigtinyós, dins el bisbat de Barcelona, és una de les parròquies que contribuïren a la dècima papal dels anys 1279 i 1280, amb un total de 38 sous cada any El 1388 hom demanà llicència al bisbe de Barcelona…
Santa Maria de Baixàs, abans Sant Esteve
Art romànic
Situació Part de l’absis amb lesenes i arcuacions llombardes, sobre les quals és visible el sobre alçament fet al segle XIII amb marbre blavenc d’una pedrera local ECSA - A Roura L’església és situada al bell mig del poble de Baixàs Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 45’ 7,8” N - Long 2° 48’ 33,6” E L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha indicat en la monografia anterior Història El topònim de Baixàs apareix esmentat en la documentació a partir del segle IX Com ja s’ha esmentat, la vila fou senyorejada als segles IX-X, per Lindoí i la seva esposa Arsenda De fet, però, una de les…
Sant Joan Baptista de Puigbalador, abans Sant Salvador
D’aquesta església, actual parròquia de Puigbalador, no se’n té cap referència fins al segle XIV, si bé és molt possible que ja existís amb anterioritat, arran de la construcció del castell de Puigbalador pel rei Alfons I de Catalunya-Aragó poc abans del 1192 El 1353 es documenta per primer cop, quan s’hi reuní el consell general del terme del castell de Puigbalador En aquest moment no passava d’ésser, sembla, una capella de la parròquia de Sant Martí de Riutort L’any 1357, però, un altre document parla del límit o terme de Sant Salvador de Puigbalador, la qual cosa fa pensar que…
Sant Josep de Fontdepou, abans Sant Macari (Áger)
Art romànic
Situació Façana de ponent, on encara són visibles els brancals de la porta original ECSA - JA Adell L’església de Sant Josep, antigament dedicada a sant Macari, és situada al nucli urbà de Fontdepou, poble que es troba sobre la carretera de Balaguer a Àger, just abans d’arribar al port d’Àger JAA Mapa 32-13327 Situació 31TCG143461 Història La primera referència del lloc de Fontdepou és de l’any 1066, en què sembla que apareix com a afrontació Jau de la quadra de Montesquiu, dins el terme de Cas, que fou donada per Arnau Mir de Tost a Galceran Erimany L’església de Sant Macari fou…
Castell de Montferri o Rocamora, abans de Puigtinyós
Art romànic
Les notícies documentals sobre aquest castell són escasses Amb tot, sembla que la primera referència del castell de Puigtinyós és de l’any 1072, quan surt esmentat en la carta de població que Bonfill Guillem de Castellvell i la seva muller Sicarda atorgaren a Guillem Isarn Degué ésser en un primer moment un castell subsidiari del castell de Castellví de la Marca Com aquest, fou una fortalesa dels Castellvell A l’inici del segle XIII la senyorejava Guillema de Castellvell, que es casà amb Guillem Ramon I de Montcada, vescomte de Bearn Un fill d’ambdós, Guillem II de Montcada, en fer testament…
L’economia catalana abans del 1800. Un esquema.
Antoni de Capmany 1742-1813, autor de les Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona Retrat a la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona L’embranzida industrial que durant el segle XIX singularitzava cada cop més l’economia catalana respecte al seu entorn regional tenia, naturalment, antecedents que poden escorcollar-se fins a èpoques remotes Però aquí no caldrà retrocedir més enllà del 1600 Al voltant d’aquesta data, en efecte, es pot situar el començament d’un cicle que porta directament fins a l’inici de la Catalunya…
Sant Pere d’Olopte, abans Sant Feliu (Isòvol)
Art romànic
Situació Vista aèria del sector més enlairat del poble d’Olopte, presidit per l’església de Sant Pere ECSA - M Catalán L’església parroquial de Sant Pere s’aixeca al capdamunt del poble d’Olopte, en una posició dominant Mapa 36-10 217 Situació 31TDG025943 Per a arribar a Olopte cal agafar la carretera N-260 de la Seu d’Urgell a Puigcerdà Passat Isòvol i abans d’arribar al poble d’All, s’ha d’agafar una carretera local en direcció nord que, en menys de 2 km, deixa al peu de l’església de Sant Pere RMAE Història La menció més antiga de la parròquia d’Olopte surt en l’acta de…
Objectes artístics i d’importació abans del romànic
Pel que fa a la importació d’objectes artístics a Catalunya anteriors al romànic, només se’n coneixen i se’n poden tractar pocs i, per tant, les conclusions són molt escasses Dels segles que van des del final de la romanitat fins a la constitució de l’estil romànic, disposem —a Catalunya— d’un contingent d’objectes artístics molt escadusser, fins i tol si hi incloem les produccions locals Tant és així que per algunes tècniques hem de concloure que només s’han conservat obres d’importació, bé per falta de manufactures autòctones, bé perquè aquestes eren rudimentàries, i els exemplars rics,…