Resultats de la cerca
Es mostren 143 resultats
René-Nicolas Maupeou
Història
Estadista francès.
Canceller de França 1768, amic dels jesuïtes i de Madame Du Barry, féu designar Terray com a controlador general de finances El 1770 reeixí a fer desterrar Choiseul i a convertir Aiguillon en ministre d’afers estrangers El 1771 abolí el parlament de París i els tribunals de justícia i en creà uns altres de designació directa, amb la qual cosa intentava d’establir un govern que eliminés qualsevol oposició a la monarquia Mort el rei Lluís XV, Maupeou fou destituït l’any 1774
insinuació
Dret
Dret català
Requisit formal, exigit per a la validesa definitiva d’una donació, que consistia en la presentació d’aquesta davant el jutge per obtenir-ne la confirmació i la subsegüent anotació, en virtut d’acte judicial autoritzant-la, en un registre de la secretaria del jutjat.
Té l’origen en una constitució, de la cort de Barcelona del 1503, que exigia que les donacions universals o de la major part del patrimoni del donador, o bé que excedissin de l’import o valor de 500 florins, fossin insinuades o enregistrades a la cort del jutge ordinari de la vegueria on fossin atorgades Fins a la promulgació de la compilació del dret civil especial de Catalunya 1960, que abolí aquesta obligació, les donacions eren enregistrades als jutjats de primera instància del partit o de la demarcació on havia estat fet l’atorgament
Juan del Río y González
Economia
Història
Política
Financer i polític.
Durant la guerra de Successió féu importants préstecs a la tresoreria de Felip V, que el creà marquès de Campo Florido 1707 Fou cap de la Tesorería Mayor de Guerra filipista 1707-09, president del Consejo de Hacienda 1709-13 i secretari de finances de Felip V arran de l’expulsió d’Orry 1715 La seva intervenció féu reduir els imposts sobre béns confiscats al País Valencià, que havien provocat el descontentament entre els filipistes valencians El 1717 abolí algunes de les duanes interiors que dificultaven el comerç entre els Països Catalans i Castella
Lajos Kossuth
Història
Política
Polític hongarès.
Fou el principal cap de la revolució democraticoburgesa del 1848 a Hongria Primer ministre, abolí el feudalisme i proclamà la independència de la república hongaresa 1849, de la qual fou l’únic president Bé que féu proclamar per la Dieta la deposició dels Habsburg abril del 1849, les tropes austrorusses derrotaren l’exèrcit hongarès Kossuth s’exilià a Turquia i després a Itàlia, on establí contactes amb Mazzini i Garibaldi, amb l’esperança de promoure alhora la independència d’Itàlia, Polònia i Hongria Des de l’exili s’oposà categòricament al compromís austrohongarès del 1867
Pathet Lao
Història
Moviment nacionalista laosià, creat, el 1950, pel príncep Sufanuvong, germanastre de Suvana Fuma.
Coalició de nacionalistes i comunistes, aquest moviment inicià tot seguit una guerra de guerrilles anticolonial El 1957 formà part del primer govern de coalició a través del seu òrgan polític, el Neo Lao Haksat, i vencé a les eleccions del 1958 Caigut el govern i recomençada la guerra civil, assolí el control en àmplies zones rurals del nord del país Després de dos governs més de coalició, el 1975 el Pathet Lao assolí pacíficament el control total del país, es transformà en partit popular revolucionari de Laos Phat Pasason Pativat Lao, abolí la monarquia i instaurà una república de signe…
Muḥammad ‘Alī
Història
Virrei d’Egipte (1805-48).
Comandà les forces albaneses que lluitaren contra Bonaparte a Egipte 1798, abolí el cos mameluc i, amb el suport dels ciutadans del Caire 1803, fou reconegut paixà per Selim III Anorreà el moviment wahhabita a Aràbia envià el seu fill Ibrāhīm Paixà i inicià la penetració egípcia al Sudan fundació de Khartum, 1821 Collaborà amb Turquia contra els grecs 1825-28, però la seva política expansionista feu que la Porta li declarés la guerra 1839 Pel tractat de Londres 1840, renuncià al domini de Síria i de Creta, en canvi, del govern hereditari d’Egipte El 1848 abdicà a favor del seu fill Ibrāhīm
Haile Selassie I d’Etiòpia
Història
Emperador d’Etiòpia (1930-74).
Com a regent de l’emperadriu Judit, tia seva, governà des del 1917 el 1928 assumí el títol de negus, i el 1930 fou coronat emperador Obtingué l’ingrés d’Etiòpia a la Societat de Nacions 1923, abolí l’esclavitud 1924, promulgà una constitució que li atribuïa tots els poders 1931 i signà acords que desplagueren el govern italià, el qual ocupà el país 1935 S'exilià a Londres i, recuperat el tron amb l’ajut britànic 1941, modernitzà les estructures legals i encoratjà el panafricanisme El 1960 hagué de fer cara a un cop d’estat Fou destituït pel setembre del 1974, acusat de corrupció i de tirania
Cosme III de Toscana
Història
Gran duc de Toscana (1670-1723).
Fill de Ferran II El seu govern es caracteritzà per la voluntat de romandre neutral en les guerres de Lluís XIV i per la decadència interna a mans de la noblesa cortesana i del clericat Tement l’extinció de la línia masculina de la dinastia, i després de rebutjar la idea d’una restauració republicana, abolí la bulla aurea de Carles V, que prohibia la successió femenina, per a possibilitar la de la seva filla Anna Lluïsa, mentre la Quàdruple Aliança França, Anglaterra, Holanda i l’Imperi decidí, pel tractat de Londres 1718, que en cas d’extinció de la línia masculina Toscana passaria,…
Manuel Filibert I de Savoia
Història
Duc de Savoia (1533-80).
Fill del duc Carles III El 1545 passà al servei de l’emperador Carles V, car França, rival de l’imperi, havia pres Savoia 1536 Lluità a Mühlberg 1547 i a Metz 1552 El 1553 fou nomenat cap de l’exèrcit imperial a Flandes i, més tard, lloctinent general dels Països Baixos Felip II l’en féu governador 1556 Com a tal derrotà França a Saint-Quentin 1557 i a Gravelines 1558 L’any 1559 recobrà el ducat i es casà amb la germana d’Enric II de França, Margarida de Valois, que aportà el ducat de Berry com a dot Abolí la servitud de la gleva als seus estats 1560, dels quals aconseguí, el 1574, que es…
Elisabet I de Rússia

Elisabet I de Rússia, gravat de J. P: Isemazov
© Fototeca.cat
Història
Tsarina de Rússia (1741-62).
Filla de Pere I i de Caterina I, fou coneguda també amb el nom d' Elisabet Petrovna Accedí al poder gràcies a una rebellió militar que destronà Ivan VI Féu importants reformes restablí el senat 1743, abolí la pena de mort 1744, suprimí les duanes interiors, fomentà el comerç exterior 1754 i fundà la Universitat de Moscou 1755 i l’acadèmia de belles arts de Peterburg 1758 En política interior, tanmateix, féu grans concessions a la noblesa, que serviren per a empitjorar la situació dels camperols En política exterior invertí les aliances tradicionals s’acostà a Àustria i Anglaterra, i trencà…