Resultats de la cerca
Es mostren 4030 resultats
Sant Bartomeu
Absis circular de l’església de Sant Bartomeu
© Fototeca.cat
Toluges
Absis de l’església de Santa Maria de Toluges
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló estès entre la Tet i el pla de Tuïr, drenat per la Bassa, que travessa el terme d’W a E.
La vinya 255 ha, 131 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior, els conreus d’hortalisses 228 ha, 99 de les quals d’escaroles, 49 de tomàquets, 25 d’enciams, 21 de julivert, 12 de productes primerencs, 4 de carxofes, 3 de pastanagues i 1 de coliflors i els fruiterars 60 ha, 37 de les quals de presseguers, 14 d’albercoquers, 7 de pomeres i 3 de pereres cobreixen bona part del terme El regatge es deu, en bona part, als pous artesians el primer del Rosselló fou fet a Toluges el 1829 Hi ha empreses mitjanes de construcció, d’expedició de fruita i hortalisses i una fàbrica…
Pujol
Vista de l'absis de l'església de Pujol
© Patrimonifunerari.cat
Església
Casa i església del municipi de Torrefeta (Segarra), dins l’enclavament de les Cases de la Serra.
Palau-saverdera
Absis romànic de l’església parroquial de Sant Joan Baptista de Palau-saverdera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà estès als contraforts sud-occidentals de la serra de Rodes.
Situació i presentació El municipi de Palau-saverdera té 16,47 km 2 Al N i NE limita amb els termes del Port de la Selva i de la Selva de Mar, al SE amb el de Roses, al SW amb el de Castelló d’Empúries i a l’W confronta amb el de Pau El territori municipal comprèn tres sectors diferenciats A tramuntana i llevant arriba fins a la carena més elevada de la serra de Rodes i incorpora el seu vessant meridional, molt abrupte i rocós Aquest sector muntanyós enllaça, vers ponent i SE, amb els repeus de la serra, terrenys aspres i en pendent on és emplaçada la vila, els quals donen pas a les terres…
Astorga
Vista exterior de l’absis de la catedral d’Astorga
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi de la província de Lleó, Castella i Lleó, drenat pel riu Jerga.
Centre agrícola cereals, vinyes, ramader bestiar oví i industrial Seu episcopal Anomenada pels romans Asturica Augusta , la ciutat esdevingué seu episcopal al segle III Conquerida pels àrabs a la fi del segle VIII, fou definitivament reconquerida i repoblada pels cristians a mitjan segle IX Entre els seus monuments sobresurten la catedral 1471-1704, que conté el gran retaule de Gaspar Becerra 1562, obra cabdal de l’escultura renaixentista castellana, i la casa de la vila de la fi del segle XVII Façana del palau episcopal, obra d’Antoni Gaudí, a la ciutat d’Astorga © Arxiu…
basílica
Esquema d'una basílica romana
© Fototeca.cat
Arquitectura
Construcció pública d’època romana, composta per una gran sala rectangular, dividida en naus per files de columnes, que pot tenir un absis en un extrem o en tots dos.
D’origen dubtós, a l’època clàssica servia com a centre de reunió, tribunal, llotja, etc La més antiga de què hom conserva vestigis a Roma és la basílica Emília, bastida al fòrum el 179 aC Alguns anys més tard, Semproni Grac bastí la basílica Semprònia, també al fòrum, que fou substituïda per la basílica Júlia, construïda en temps d’August segons una idea de Cèsar Amb l’ampliació del fòrum en època imperial, Trajà edificà la basílica Úlpia, amb dos absis La de Maxenci fou acabada per Constantí Totes les ciutats romanes de les províncies una…
permòdol
Permòdols de l’absis de Sant Andreu de Salardú
PCB75 (CC BY 2.0)
Construcció i obres públiques
Pedra o peça de fusta que surt d’una paret, etc., en la qual és encastada, i que sosté, damunt el seu pla horitzontal, el cap d’una biga, d’un prestatge, etc.
carreu
Carreus de l’absis de Sant Andreu de Salardú
PCB75 (CC BY 2.0)
Construcció i obres públiques
Pedra tallada en forma de paral·lelepípede rectangular i amb caires vius, emprada en la construcció de murs, pilars, etc.
bema
Arqueologia
Cristianisme
En la basílica cristiana, absis que conté el tron del bisbe.
Sant Pau de Riu-sec
Vista exterior de Sant Pau de Riu-sec on s’observa l’absis i el campanar de torre
© Fototeca.cat
Priorat
Antic priorat i parròquia del municipi de Sabadell (Vallès Occidental), situada al S del terme.
El lloc és conegut des del 995, i el 1054 fou consagrada una església dedicada a sant Pau de Narbona Sembla que pertangué als templers i després 1307 als hospitalers, que hi establiren un priorat, el qual tenia una petita feligresia annexa El domini de Riu-sec passà als senyors de Sabadell, i el 1471 el rei Joan II uní el terme, que només tenia una família, al de la ciutat Els sacerdots amb títol de prior se succeïren fins el 1765 després el regí el rector de Barberà El 1868 perdé la parroquialitat, que passà, juntament amb la petita imatge gòtica de Santa Maria de Riu-sec, a la nova…