Resultats de la cerca

Creà un jardí botànic privat i aplegà un herbari considerable Fou un dels principals corresponsals d’Antoni Palau i Verdera, a qui envià regularment llavors i plantes vives per al Real Jardín Botánico de Madrid, i amb qui herboritzà pel Principat, la flora del qual arribà a conèixer força bé S'enfrontà sovint amb els botànics acadèmics del seu temps

Fou el més antic dels oradors que l’escola alexandrina considerava clàssics, i la tradició el fa mestre de Tucídides Membre del partit oligàrquic, participà en el govern dels 400 i, en caure aquest, fou ajusticiat Han pervingut dotze dels seus discursos acadèmics, dividits en tetralogies, de paternitat no segura, i tres més en defensa de causes d’homicidi, la seva especialitat

Calligrama de l’Acadèmia dels Desconfiats dedicat a Carles II, Barcelona, 1701 RABLB / GS Al llarg del segle XVIII, van aparèixer a Barcelona tres associacions literàries amb el nom d’Acadèmia L’autodenominada dels Desconfiats, activa entre el 1700 i el 1703, va cantar en clau barroca les excellències del difunt Carles II Els seus membres s’inclinaren pel partit austríac durant la guerra de Successió, i potser per això la corporació va desaparèixer arran del triomf borbònic Una segona Acadèmia, sense nom especial, va començar a reunir-se el 1729 El 1752 aquest grup aconseguí la…

Els seus primers membres procedien dels ambients liberals D’acord amb els estatuts actuals, aprovats el 1970, es divideix en quatre seccions ciències filosòfiques, ciències polítiques i jurídiques, ciències socials i ciències econòmiques Consta de 36 acadèmics numeraris, de 30 corresponents espanyols, d’honoraris i corresponents estrangers, i de supernumeraris procedents de la classe de numeraris Publica uns Anales Disposa d’una biblioteca de 60000 volums

Amic de Boccioni i Severini, participà en l’experiència futurista Derivà cap a un expressionisme amb temàtica social D’aquest moment és la sèrie de Paisatges urbans 1920, plens de visions suburbials amb un fort dramatisme El 1922 fou un dels membres fundadors del moviment del Novecento, grup semioficial que pretenia tornar a una síntesi dels valors arcaics, acadèmics i simbòlics més tradicionals El treball 1933

Fill de Ricard Pichot i Gironès, començà a pintar a setze anys Exposà a Barcelona individualment des del 1939 i a les Exposicions Municipals del 1951 i el 1953, i també a Madrid, Bilbao, Sant Sebastià, etc Cotitzat als EUA, exposà a Palm Beach i a Nova York 1968, 1970 i 1973 Conreà el retrat i la figura, especialment femenina, dins cànons acadèmics i una certa influència de Renoir

Té com a precedents la Real Academia de Derecho Español 1730, dissolta durant la guerra Napoleònica, i l’Academia Matritense de Jurisprudencia y Legislación 1839 Els seus estatuts actuals són del 1947 consta de 40 acadèmics numeraris Té com a objectius la indagació, la propagació i la conservació de la ciència jurídica, i la contribució a les reformes i progressos de la legislació espanyola i del dret internacional

El primer intent de donar-li caràcter oficial fou rebutjat el 1764, a causa de l’oposició del Protomedicato de Castilla La insistència dels reunits féu que el 1770 els fos permesa la constitució de la que aleshores fou anomenada Acadèmia Medicopràctica de Barcelona coneguda també com a Acadèmia de Medicina Pràctica , el primer president efectiu de la qual fou Pere Güell Li fou concedit el títol de reial el 1786 Des d’aleshores ha tingut diferents denominacions, les més conegudes són Acadèmia Nacional de Medicina i Cirurgia, que emprà de manera no continuada en el període 1821-68, i Reial…

Alguns papes n'intentaren la restauració al segle XIX Pius IX li donà el nom de Nuovi Lincei , però tingué una activitat molt reduïda Pius XI li donà el 1936 un nou impuls i la seva estructura actual Consta de 70 acadèmics, de nomenament pontifici, que pertanyen a diversos països i comprèn també no catòlics Té com a finalitat l’estudi de les ciències físiques, matemàtiques i naturals, i de llur història

Inclouen les competències necessàries per a l’adquisició dels continguts acadèmics corresponents a les diferents matèries i àrees del coneixement, les que permeten la normal i positiva relació social, tant dins la institució escolar com fora d’aquest marc, i les que preparen per a l’accés al món laboral El departament d’ensenyament, en la publicació Identificació de les competències bàsiques en l’ensenyament obligatori 2000, les estructura en cinc àmbits matemàtic, social, tecnicocientífic, lingüístic i laboral