Resultats de la cerca
Es mostren 147 resultats
Vilém Petrželka
Música
Compositor txec.
Estudià a l’Escola d’Orgue de Brno amb L Janácek 1905-08 i privadament, a Praga, amb J Novák 1913-14 Impartí classes de teoria i composició al Conservatori de Brno 1919-52 i a l’Acadèmia de Música de la ciutat 1947-60, de la qual fou nomenat catedràtic el 1957 De jove adoptà els mètodes compositius més innovadors de la seva època i fou admirat i considerat un compositor prometedor Posteriorment evolucionà cap a un llenguatge més tradicional Tingué com a deixebles, entre d’altres, M Sokola, V Kaprálová, Josef Berg i Jan Novák Exercí també de crític musical en diversos diaris txecs…
Josef Slavík
Música
Compositor i violinista txec.
Aprengué violí amb el seu pare, i a nou anys ja formava part d’un quartet Amb el patrocini del comte Eugen z Brvna pogué anar al Conservatori de Praga, on estudià amb FW Pixis i BD Weber Després d’algun èxit i de la finalització dels estudis tocà en l’orquestra del Teatre de la Ciutat després ho feu a Praga, Teplice i Horovice El 1826 anà a Viena, ciutat on ensenyà violí i establí amistat amb F Schubert El 1828 conegué N Paganini a Viena i quedà fortament impressionat Amb el temps adquirí una gran popularitat a Viena i a Bohèmia, on anava sovint El 1830 feu la coneixença de F Chopin, el qual…
Pau Rossell
Música
Orguener i sacerdot dominic d’origen incert.
Representant de l’orgue gòtic català, fou admirat per les seves obres Entre els instruments construïts durant la seva única etapa documentada 1479-93 destaquen el del convent dels franciscans menors de Sant Antoni de Barcelona i el que començà a la seu de Girona De l’orgue barceloní cal remarcar que el tub major era de quinze pams, entonat en fa, i que es tractava d’un gran orgue d’ala -precursor immediat del de castells-, on ja s’iniciava la descomposició del gran Blockwerk gòtic mitjançant uns tirants registres que permetien de fer sonar per separat flautes i mixtura Es…
Willem Van Otterloo
Música
Director d’orquestra i compositor holandès.
S’inicià en la música al Conservatori d’Amsterdam, on estudià violoncel i composició Mentre era violoncellista en l’Orquestra Municipal d’Utrecht, la seva Suite núm 3 guanyà el Premi de l’Orquestra del Concertgebouw, i fou l’obra amb la qual debutà com a director el 1932 al capdavant d’aquesta formació Més tard fou nomenat director assistent de l’Orquestra Municipal d’Utrecht 1933 i adjunt de C Schuricht 1937 El 1949 assumí la titularitat de l’Orquestra Residència de la Haia, càrrec en el qual es mantingué fins l’any 1973 Admirat per la seva sensibilitat en la interpretació de…
Arnold Böcklin
Pintura
Pintor suís.
Es formà a Düsseldorf, Ginebra, París i Roma, on, impressionat per la cultura italiana, sojornà 1850-57 La seva fama s’inicià quan Lluís I de Baviera adquirí el seu discutit Pan Exercí el seu magisteri a Weimar 1860-62 i posteriorment s’establí a Itàlia Gran admirador d’Il Veronese i de Rubens, fou un romàntic retardat, amant de paisatges misteriosos i de mitologies, i la seva obra és tan aviat malenconiosa com macabra i caricaturesca Bé que fou combatut, influí molt en el seu temps i sovint representà la volguda síntesi germanollatina La seva Illa dels morts , de la qual féu sis versions…
Conrad Saló i Ramell
Música
Compositor i director de cobla català.
Fou iniciat en la música pel seu pare, Martí Saló i Parals, i del 1913 al 1922 es formà a l’Escolania de Montserrat, on realitzà estudis de piano, harmonia, violí, viola i orgue Posteriorment complementà la seva formació amb Blai Net i Enric Casals L’any 1923 s’integrà com a fiscorn en La Principal de la Bisbal, i del 1935 al 1977 en fou director artístic i representant A partir del 1977, fins a la seva mort, en fou director honorari Realitzà múltiples arranjaments per a l’orquestra de ball, i com a creador llegà unes setanta sardanes de plaça de notòria qualitat, amb importants efectes d’…
F’odor Ignat’evič Stravinskij
Música
Baix baríton rus, d’origen polonès.
Estudià al Conservatori de Sant Petersburg amb C Everardi, on es graduà el 1873, any en què inaugurà la seva carrera cantant El barber de Sevilla , de G Rossini Installat a Kíev, hi actuà a l’Òpera durant tres anys El 1875 obtingué la plaça de primer baix del Teatre Mariinskij, com a successor d’O Petrov, i s’hi mantingué fins a la mort Es casà amb Anna Kholodovskaja, una pianista diletant força bona, i del matrimoni en nasqué Igor Entre els seixanta-quatre papers que arribà a interpretar, els que més fama li donaren foren l’Holofernes de la Judith d’A Serov, el Varlaam del Borís Godunov de…
Anna Mildenburg
Música
Soprano austríaca.
Estudià a Viena amb R Papier La seva versatilitat vocal captivà l’empresari hamburguès B Pollini, que la contractà el 1895 per a interpretar el paper de Brunilde, sota la batuta de G Mahler En aquells moments Mahler era al capdavant de l’orquestra del Teatre de l’Òpera d’Hamburg i quedà admirat dels dots de la jove cantant La profunda amistat que s’establí entre director i soprano feu que Mildenburg seguís Mahler a Viena, on cantà en la companyia de l’Òpera de la capital austríaca Bona actriu i posseïdora d’una veu densa i apassionada, destacà en la interpretació de papers…
Baldassare Ferri
Música
Castrat italià.
Entre el 1622 i el 1624 fou nen cantor a la catedral d’Orvieto, al servei del cardenal Crescenzio, arquebisbe de la ciutat, el qual el portà a estudiar amb Vincenzo Ugolini, mestre de capella a la Capella Júlia a Roma Allí fou escoltat el 1625 pel príncep Ladislau de Polònia, més tard Ladislau IV, que contractà els seus serveis per a la cort de Varsòvia, on visqué fins el 1655 prenent part activa en les representacions de drammi per musica Músic de gran prestigi a la seva època, el 1643 fou nomenat cavaller de Sant Marc a Venècia Viatjà per diversos països d’Europa i visità Estocolm, Viena -…
Karol Tausig
Música
Pianista i compositor polonès.
S’inicià musicalment amb el seu pare, que el dugué a F Liszt quan Karol tenia catorze anys Amb Liszt aprengué contrapunt, composició, instrumentació i piano Debutà en un concert a Berlín, el 1858, dirigit per H von Bülow L’any següent feu una gira de concerts per Alemanya, i el 1862 anà a Viena i hi oferí concerts orquestrals El 1865 s’installà a Berlín Després de nombrosos èxits, provà durant algun temps l’ensenyament del piano Morí prematurament, de tifus Fou admirat per la seva manera apassionada i impulsiva de tocar, i el mateix Liszt qualificà els seus dits de "metàllics"…