Resultats de la cerca

Arribà a Londres el 1702 acompanyada del compositor Jakob Greber i de la seva germana, Maria Gallia, també cantant Des del 1708 fins al 1714 cantà regularment en la companyia d’òpera del Queen’s Theatre, interpretant obres de H Purcell, GB Bononcini i A Scarlatti La primera òpera que interpretà a Londres, segons la documentació conservada, fou Camilla 1706, de NF Haym, substituint la prima donna Catherine Tofts El 1707 cantà en el pasticcio de JCh Pepusch Thomyris i fins el 1714 actuà en gairebé totes les òperes produïdes a Londres, molt sovint interpretant papers masculins El 1718 es casà…

Vida A partir de catorze anys estigué al servei de la cort prussiana, en la qual romangué fins el 1700 El 1704 ja residia a Londres, on treballà com a violinista i, més tard, com a clavecinista al Drury Lane Theatre Fou en aquest teatre que entre el 1707 i el 1716 presentà diverses mascarades, entre les quals destaquen Venus and Adonis 1715 i Apollo and Daphne 1716 El 1713 obtingué el títol de doctor en música per la Universitat d’Oxford i pocs anys després fou nomenat director musical del duc de Chandos, per a la capella del qual compongué un magníficat i diversos anthems…

D’origen oriental, pot ésser relacionada amb l’Astarte fenícia i l’Ištar assíria Una tradició, recollida a la Ilíada, la presentava com la filla de Zeus i de Dione una altra, recollida per Hesíode, la feia néixer de l’escuma marina Fou esposa d’Hefaistos Li foren atribuïts nombrosos amors amb d’altres divinitats o amb herois o simples mortals De la seva unió amb Ares nasqueren Eros i Anteros, i de la seva relació amb Hermes sorgí l’Hermafrodita Eneas fou fill d’Afrodita i del troià Anquises El mite dels seus amors amb Adonis és d’origen oriental Afrodita fou una de les divinitats…

Vida i obra Llicenciat en dret a Madrid, fou diputat liberal pel districte de Sort-Viella 1883, degà del collegi d’advocats de Lleida, alcalde de la mateixa ciutat 1889-90 i diputat a Corts per la Lliga Regionalista de Barcelona 1916-23 Collaborà en diverses publicacions periòdiques locals “La Revista de Lérida”, “Lo Garbell”, “El Pallaresa”, “El Diario de Lérida”, “La Veu del Segre”, “El Ideal” i de Barcelona La Illustració Catalana , L’Esquella de la Torratxa Participà també en la creació del diari “El País” 1879 de Lleida i del “Diari Liberal” 1889 S’inicià en la literatura escrivint en…

La majoria són al cinturó principal , situat entre les òrbites de Mart i Júpiter a una distància mitjana del Sol de 2,8 unitats astronòmiques, si bé hi ha també dos grups que segueixen l’òrbita de Júpiter grup Troià i un centenar amb òrbites molt diverses que tallen les de la Terra i Mart com Ícar, Adonis, Apollo, Eros, Hidalgo Quan, al segle XVI, foren determinades les distàncies entre els planetes hom trobà un buit considerable entre Mart i Júpiter, i hom cregué que aquest buit havia d’ésser ocupat per un planeta o planetes encara no descoberts JD Titius formulà empíricament la distància a…

Vida Fill d’un cantant italià resident a Anglaterra, de molt jove mostrà una notable facilitat per al violí i fou enviat a Nàpols Sembla que durant el seu temps a Itàlia mostrà més interès per la pintura que no pas per la música i la composició El 1782 retornà a Londres i publicà un recull de cançons En els dos anys següents escriví una sèrie d’obres per a cambra que envià a la seva germana Nancy, cantant i llavors resident a Viena, la qual havia estat contractada en les representacions de Les noces de Fígaro de WA Mozart, mantenia una bona amistat amb el compositor de Salzburg i era una de…

Com molts poetes del seu temps, cercà la protecció d’un monarca primer la de Hieró II de Siracusa, tema del seu idilli XVI, però, com que no aconseguí aquest ajut, s’adreçà al rei Ptolemeu d’Egipte —segurament el segon rei d’aquest nom—, atret per la fama de liberal que tenia En un poema on lloa la grandesa del monarca, Teòcrit aprofita l’avinentesa per a demanar-li protecció idilli XVII Installat a la cort d’Alexandria, féu una gran labor literària, creant un nou tipus de poesia que, més tard, transformada per Virgili, esdevingué el gènere bucòlic o pastorívol La seva obra ha arribat sota el…

Vida És una figura molt important en l’evolució de l’òpera barroca alemanya Probablement rebé les primeres lliçons de música de l’organista JC Schiefferdecker i del seu successor, G Weber El 1685 es matriculà a la Thomas schule de Leipzig, on tingué com a mestres Johann Schelle i Johann Kuhnau El 1694 fou nomenat compositor de cambra a la cort de Brunsvic En aquesta ciutat estrenà Der königliche Schäfer oder Basilius in Arcadien 'El pastor reial o Basili a Arcàdia', 1693, la seva primera òpera, amb llibret de FCh Bressand i basada en l’obra italiana de F Parisetti En 1702-07 fou director…

Vida Rebé la primera educació musical a la Magnus Song School de Newark A l’edat de deu anys ingressà com a cantor a la capella reial, en el període de la Restauració de Carles II Sota la tutela del compositor i organista anglès Christopher Gibbons, progressà de tal manera en el seu aprenentatge musical que l’any 1668 fou proposat per a ocupar el càrrec d’organista de l’abadia de Westminster A partir d’aquell moment compaginà la tasca d’organista i compositor amb altres ocupacions, com la de master of the children de la capella reial i la de master of choristers de la catedral de Saint Paul…

Fill d’un excombatent de la Primera Guerra Mundial que abraçà el nazisme i morí al front durant la Segona Guerra Mundial, el 1944 hagué d’interrompre els estudis musicals quan fou mobilitzat a l’exèrcit alemany Capturat pels britànics, en acabar la guerra fou alliberat i es guanyà la vida com a acompanyant musical en un teatre de Bielefeld El 1946 reprengué els estudis a la Universitat de Heidelberg sota la direcció de Wolfagang Fortner, i al mateix temps aprengué de manera autodidàctica la tècnica dodecatònica fins el 1949, que n’amplià els coneixements a Darmstadt i a París Les seves…