Resultats de la cerca
Es mostren 780 resultats
quelant
Química
Dit de cadascuna de les diverses espècies aniòniques o neutres que poden establir dos o més enllaços per molècula amb un mateix ió metàl·lic (lligand).
La natura dels enllaços establerts entre l’agent quelant i l’ió pot ésser covalent per compartició o per donació L’aptitud d’un agent quelant per a complexar un catió determinat és condicionada principalment per factors de tipus estèric, el més important dels quals és la mida de l’anell que s’arribarà a formar D’aquesta manera, els lligands que contenen únicament enllaços simples en llurs estructures tenen tendència a formar quelats de cinc membres, mentre que els que contenen insaturacions els formen preferentment de sis membres D’altra banda, com més gran és el nombre de grups donadors…
Tabac i altres malalties
Constantment es publiquen estudis que demostren, sota criteris absolutament científics, que l’hàbit de fumar ocasiona nombrosos trastorns i afavoreix el desenvolupament de diverses malalties Algunes d’aquestes malalties no són tan freqüents o tan greus com les que hem esmentat abans, però en conjunt alteren notablement la qualitat de vida del fumador Quant als ulls, l’excés de tabac pot arribar a produir conjuntivitis i fins i tot ambliopia tabàquica , trastorn característic dels grans fumadors, que dóna lloc a un dèficit visual progressiu A més, el tabac potencia el desenvolupament de…
teleonomia
Biologia
Terme proposat per J.Monod (1910-76) per a designar el finalisme en la presència d’estructures, funcions i comportaments dels organismes vius.
Aquest finalisme seria degut no pas a una predisposició dels objectius finals, sinó a la selecció natural que afavoreix les estructures adaptades enfront a les inadaptades
Primer triumvirat, format per Gai Juli Cèsar, Pompeu i Cras
Primer triumvirat, format per Gai Juli Cèsar, Pompeu i Cras Cèsar, nomenat cònsol, afavoreix legalment les mesures de Pompeu referents als seus veterans 60-59 aC
estomacal
Alimentació
Farmàcia
Substància que afavoreix l’acció digestiva i és adequada per a combatre la dispèpsia.
Lodosa
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Navarra, delimitat al S per La Rioja i drenat per l’Ebre.
És un centre industrial en el qual destaquen els sectors químic, de materials de construcció, del cautxú i alimentaris El regadiu afavoreix el cultiu d’hortalisses especialment espàrrecs, i remolatxa, a més de llegums i patates
matèria orgànica particulada grollera
Ecologia
Material orgànic de dimensions mitjanes o grans, principalment fulles, que ha caigut dins d’un riu.
Afavoreix la vida de petits invertebrats, especialment larves d’insectes, que el masteguen i trituren accelerant-ne la descomposició L’entrada i la presència de matèria orgànica particulada grollera al riu condiciona l’abundància d’aquests animals trituradors
instantització
Alimentació
Procés tecnològic aplicat a certs productes alimentaris deshidratats (llet, cafè, sopes, cacau, etc) per tal de millorar llur solubilitat o dispersió en líquids (aigua o llet, principalment).
Consisteix en una humectació suau del producte sec p ex amb vapor i un ressecament a fi que les partícules primitives s’aglomerin i augmentin llur superfície de solubilització Amb la incorporació de tensioactius naturals, com la lecitina, hom afavoreix la solubilitat del producte final
bradicinina
Bioquímica
Enneapèptid de seqüència arginina-prolina-prolina-glicina-fenilalanina-serinaprolina-fenilalanina-arginina, d’acció hormonal vasomotora, que es troba a diverses glàndules sudorípares i digestives.
Té una acció vasodilatadora que afavoreix una major irrigació sanguínia dels teixits Estimula la fibra muscular llisa i provoca constricció dels bronquis Provoca hipotensió, taquicàrdia i augmenta la secreció gàstrica Procedeix de la callidina II per pèrdua d’una molècula de lisina per acció d’una aminopeptidasa
contingentació
Economia
Mesura proteccionista de control del comerç internacional segons el qual només pot ésser importada una quantitat donada d’una mercaderia durant un període fixat.
Molt utilitzada després de la crisi de 1929-32, tant per a protegir la indústria nacional com per a equilibrar la balança de pagaments, de fet provoca una distorsió dels corrents naturals del comerç internacional, l’elevació dels preus interiors, i afavoreix la formació de monopolis