Constantment es publiquen estudis que demostren, sota criteris absolutament científics, que l’hàbit de fumar ocasiona nombrosos trastorns i afavoreix el desenvolupament de diverses malalties. Algunes d’aquestes malalties no són tan freqüents o tan greus com les que hem esmentat abans, però en conjunt alteren notablement la qualitat de vida del fumador.
Quant als ulls, l’excés de tabac pot arribar a produir conjuntivitis i fins i tot ambliopia tabàquica, trastorn característic dels grans fumadors, que dóna lloc a un dèficit visual progressiu. A més, el tabac potencia el desenvolupament de retinopatia en les persones diabètiques i n’accelera l’evolució.
En les vies respiratòries superiors, a més dels efectes ja esmentats, l’hàbit de fumar altera l’olfacte, provoca obstrucció nasal, afavoreix la sinusitis i la faringitis crònica i pot ésser responsable de laringitis crònica, causant d’afonia i fins i tot del desenvolupament de tumors benignes de laringe.
En la boca, el tabac provoca mal sabor de boca i mal alè, enfosqueix la llengua i les dents i també ocasiona alteracions del gust. Així mateix, afavoreix el desenvolupament de gingivitis i parodontopaties en general.
Els efectes del tabac també alteren el tub digestiu, ja que ha estat demostrat que l’hàbit de fumar augmenta la probabilitat de patir úlcera pèptica. A més, les úlceres pèptiques triguen més a guarir i es reprodueixen amb més freqüència en els fumadors que en els no-fumadors.
Algunes substàncies contingudes en el tabac poden actuar com a desencadenants de crisis al·lèrgiques en persones predisposades. Per aquest motiu, el tabac pot ocasionar diverses afeccions, com ara crisis d’asma, rinitis al·lèrgica, dermatitis atòpica o urticària.
El tabac, a més de provocar alteracions de la salut, pot dificultar el guariment de diverses malalties. Les substàncies contingudes en el fum del tabac poden interferir amb l’acció de diversos medicaments, com ara els betablocadors i la nifedipina que són emprats en el tractament de la hipertensió arterial i d’altres malalties cardiovasculars; la teofil·lina i d’altres xantines indicades en el tractament de l’asma bronquial i la malaltia pulmonar obstructiva crònica en general; o el diazepam, que és un dels tranquil·litzants més comuns.