Resultats de la cerca

Inicià els estudis de dret, que abandonà per llicenciar-se 1973 i doctorar-se 1976 en filologia clàssica Fou director de la Biblioteca Nacional 1996-2000 i secretari de cultura del govern espanyol 2000-2004 Com a poeta, pertany a la generació anomenada dels “Novísimos” per Josep M Castellet, i la seva lírica es caracteritza per una recerca de la bellesa, la construcció formalista d’un món mític i un llenguatge molt esteticista Entre els seus llibres de poesia destaquen Los retratos 1971, Elsinore 1972, Scholia 1978, Necrofilia 1983, La caja de plata 1985, Premio de la Crítica de poesia…

Diplomat en interpretació per l’Institut del Teatre de Barcelona, fundà la companyia Rebeca de Winter, amb la qual estrenà la seva primera obra com a autor, Mareig 1992, dirigida per Núria Furió, al Teatre Adrià Gual Amb la companyia L’idiota estrenà  Kràmpack premi especial de la Crítica 1994, premi Max com a millor autor 2003 i premi de la Crítica de Barcelona 2003, a la Sala Villarroel i al Teatro Fígaro de Madrid Seguiren la comèdia Fum, fum, fum 1995 i la inquietant Sóc lletja 1997, en collaboració amb Sergi Belbel Amb Joel Joan escriví, dirigí i interpretà Excuses 2001, comèdia que…

S’hi uniren la Comunión Católico-Monárquica fundada el 1977 i dirigida per Rafael Gambra, Francisco Elías de Tejada i Alberto Ruiz, conegut com “Manuel de Santa Cruz”, la Comunió Carlista , la Unión Carlista braç polític de la Regencia Nacional Carlista de Estella i la Comunió Tradicionalista és a dir, els nuclis carlins que no havien acceptat la creació per Carles-Hug de Borbó-Parma del Partit Carlí PC El procés reunificador partí de la crítica del PC i s’inicià amb la constitució d’una Comisión Promotora de la Unidad el 1983, en el Congrés de Talavera de la Reina La CTC pretén …

Es donà a conèixer amb l’obra teatral Los verdes campos del Edén Premio Nacional de teatre 1963 i premi Ciutat de Barcelona de teatre 1965, a la qual seguiren Los buenos días perdidos 1972, Anillos para una dama 1973, fantasia històrica sobre la dona del Cid Las cítaras colgadas de los árboles 1974  Por qué corres, Ulises 1975, recreació personal del mite de l’Odissea  Petra regalada 1980  La Truhana 1992  Los bellos durmientes 1994  Café cantante 1997  Las manzanas del viernes 2000, i Inés desabrochada 2003, entre d’altres El seu teatre reivindica la funció decisiva del text dramàtic i es…

Vida Enginyer industrial, s’inicià en el cinema collaborant en el Cineclub de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona 1971-76 Muntà la distribuïdora de films marginals Central del Curt 1974-82 i la seva productora Cooperativa de Cinema Alternatiu 1975-82, amb la qual rodà en equip Un libro es un arma 1975, Can Serra La objección de conciencia en España 1975-76 els tres noticiaris La Marxa de la Llibertat , La dona i El Born 1977, i Les energies 1978-79 Durant aquests anys escriví textos sobre el cinema independent i alternatiu en les revistes "Cinema 2002" 1975-80, "…

La seva família es traslladà a Barcelona el 1936, on es llicencià en dret carrera que no ha exercit Ha collaborat com a crític d’art a Destino , La Vanguardia , Revista , Cuadernos de Arquitectura , etc, de Barcelona, i a Nous Horitzons de Mèxic Ha participat en l’organització d’exposicions del Collegi d’Arquitectes de Catalunya i Balears i fou cap de redacció de l’Editorial Espasa-Calpe i director del Gran Larousse Català Com a especialista en art és autor de llibres que comprenen des de monografies fins a estudis de temàtica molt variada dins dels quals destaquen especialment els dedicats a…

Als catorze anys inicià la formació a l’orde dels caputxins, i el 1959 s’ordenà sacerdot Consiliari de grups escoltes, matrimonials i altres, el 1966 participà en la Caputxinada al convent de Sarrià, on residia Doctorat a Roma amb la tesi La prensa según Arias-Salgado 1964, sobre la premsa durant el franquisme, fou professor de filosofia en l’estudiantat caputxí fins al seu tancament Des dels anys setanta treballà en collaboracions editorials Salvat Català , Gran Enciclopèdia Catalana , com a periodista i com a professor de català per al primer personal de la Generalitat Fou també cap de…

Vida i obra Ciutadà honrat de Barcelona i cavaller de l’orde de Montesa Fill del ciutadà honrat Lluís Antoni Setantí i de Ferrera Anà als Països Baixos amb l’exèrcit del duc d’Alba entre el 1566 i el 1571 A la tornada, Felip II li concedí el govern de la fortalesa de Bella Guarda El 1588 començà la seva carrera al govern municipal conseller tercer, clavari el 1590 i conseller en cap el 1592 Del 1599 al 1601 tingué al seu càrrec els assumptes militars de Barcelona hi renuncià, però, sense un motiu conegut El 1603 fou diputat i, l’any següent, de nou conseller en cap de Barcelona Fou ennoblit…

Ramon Casanovas i Eudald Comià foren els primers a obtenir àcid sulfúric a Barcelona Segurament, pel sistema antic vegeu Carrera Pujal, La economía de Cataluña en el s XIX, vol II, pàg 337 i J Agell i Agell a Barcelona 1924-1925 El 1812 el farmacèutic Eudald Comià i Font inicià els estudis per a produir àcid sulfúric a Berga i començà a produir-lo el 1814 Poc després, conegué Ramon Casanovas i Casas, el qual havia visitat diverses fàbriques franceses de productes químics constituïren plegats la societat Casanovas i Comià, que s’establí a Barcelona El 1817 demanaren i obtingueren un privilegi…

Anunci de la Societat Anònima Cooperativa del Ter a la Guía Oficial de Vic y su Partido , 1927 La Cooperativa Primera del Ter fou creada a Roda el 1878 promoguda per Ferran Alsina L’any 1900 es convertí en societat anònima La Cooperativa Primera del Ter fou creada a Roda de Ter l’any 1878 El seu promotor fou Ferran Alsina i Parellada 1861-1908, la biografia del qual es pot trobar en el capítol dedicat als Güell Ferran Alsina, que es considerava filador de professió, però que tenia una bona situació econòmica, viatjà per França i Anglaterra, on estudià específicament la fabricació de la pana…