Resultats de la cerca
Es mostren 196 resultats
half-valve
Música
Recurs d’expressió emprat en instruments de vent-metall amb bombes, especialment la trompeta.
Consisteix a obrir només parcialment una o més de les bombes, prement el pistó o clau corresponent a la meitat o dos terços del seu recorregut complet La columna d’aire queda així estrangulada, amb la qual cosa s’obté un so d’afinació poc determinada, de punyent timbre nasal El recurs s’acostuma a completar obrint gradualment la bomba o bombes fins al recorregut complet al mateix temps que s’ajusta l’acció a l’embocadura per arribar a una nota d’afinació determinada El primer a desenvolupar-lo plenament fou Rex Stewart, a partir del 1938, com mostren els seus solos gravats amb l’…
bastiment
Diferents parts del bastiment d’una porta i secció transversal d’un bastiment d’alumini d’una finestra
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Marc de fusta (o de ferro, alumini, etc) collat a l’obra i al qual resten subjectes amb frontisses els batents d’una obertura.
Si els bastiments tenen el mateix gruix que la paret on van subjectats reben el nom d’aquest gruix bastiment d' envà , de pitxolí , de tres quarts , i si el bastiment és de menys gruix resta encaixat dins la paret i rep el nom de bastiment de doella En els bastiments amb tapaboques la llum d’obra és una mica més gran que la del bastiment Les cares arranades a la paret poden anar ornades amb motllures, i hom en dissimula la unió clavant-hi a sobre un tapajuntes o fent un galze adequat a la fusta La cara exterior té un canal que ajuda a subjectar el bastiment a l’obra, i la interior presenta el…
Raoul Dufy
Le bateau pavoisé , oli fauve de Raoul Dufy
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor francès.
El descobriment de la pintura de Matisse —després d’haver conegut les diverses tendències del moment 1901-04— el portà a adoptar el fauvisme Més tard pintà paisatges a Trouville 1906 i a l’Estaque Alliberat de tota influència, elaborà una obra personal on el dibuix és àgil i de traç segur, i el color, viu, no s’ajusta sempre als contorns del dibuix, amb una temàtica de paisatges, curses de cavalls i llur ambient 1921-30, el nu 1928-40 i la música a partir del 1942 Utilitzà totes les tècniques i expressions decoratives disseny de teixits i de tapissos 1910, decorats i vestuari…
botxa
Arruga que es fa al vestit quan no ajusta bé al cos; bossa.
ulleres
Ulleres de sol
© CIC-Moià
Física
Oftalmologia
Instrument òptic format per un parell de vidres (simples vidres o lents) que se sosté al nas i a les orelles, de manera que cadascun dels vidres s’escaigui davant un ull, per tal de corregir els defectes de la visió o protegir els òrgans de la vista.
En les ulleres oftalmològiques hom utilitza lents convergents per a corregir la presbícia, divergents per a corregir la miopia, bifocals o trifocals ulleres bifocals o trifocals per a compensar defectes d’acomodació, tòriques i cilíndriques per a corregir l’astigmatisme, etc Per a corregir aberracions cromàtiques hom utilitza lents o vidres de color hom n'utilitza també per a protegir els òrgans de la vista de radiacions nocives o per a impedir el pas d’una part de l’espectre lluminós, com les ulleres que utilitzen els radiòlegs, els soldadors, els aviadors, etc Són d’aquest tipus les…
bala
Diferents tipus de bales
© Fototeca.cat
Militar
Projectil massís de les armes de foc portàtils; els altres projectils d’armes de foc són inclosos en els tipus anomenats bombes
o granades
.
A l’inici de les armes de foc portàtils ss XV i XVI la bala era esfèrica i de plom massís aproximadament, el calibre era de 18 mm i el pes de 30 g Hom l’emprava en armes, d’ànima llisa, que eren carregades per la boca Hom anà perfeccionant-la per aconseguir que s’ajustés al calibre del canó bala perllongada 1662, bala embolicada amb tela 1750, etc La introducció de les armes d’ànima estriada, carregades per la culata, donà lloc al tipus modern de bala amb embolcall de llautó o d’acer extradolç i de forma cilíndrico-ogival o cilíndrico-ovalada, acoblada a una beina i que s’ajusta…
Mestres cantaires
Història
Poetes populars alemanys, sovint menestrals, dels s. XIV al XVI, que s’autodenominaven ‘mestres’ per tal de diferenciar-se dels seglars no instruïts.
Estaven organitzats en corporacions on la poesia era considerada una ciència amb regles molt estrictes Tot i ésser els successors de la poesia cortesana Minnesang , només tractaven de temes sacres i històrics amb finalitat didàctica Llur poesia tendeix a l’abstracció i a l’allegoria i s’aparta de la vida que els envolta Els més famosos són Heinrich von Meissen, considerat el fundador d’aquest moviment artístic, Hans Volz i Hans Sachs, que intentaren d’introduir innovacions mètriques i musicals El centre dels Mestres cantaires passà al s XV de Renània a Nuremberg i, més tard, a Frankfurt El…
compostatge
Compostatge amb putrefacció aeròbica natural: 1, receptacle d’escombraries; 2, cinta transportadora; 3, trituradora de martells; 4, canal dosificador; 5, tambor magnètic; 6, trituradora fina; 7, cinta transportadora; 8, tamís vibrador; 9, regulador; 10, mesclador; 11, tanc de fangs; 12, bomba; 13, compost fresc; 14, residus del tamisatge
©
Biologia
Agronomia
Procés d’acceleració de la descomposició aeròbica de la matèria orgànica de les deixalles domèstiques, que condueix a l’obtenció d’una mena d’humus aprofitable per a l’agricultura ( compost
).
El compostatge es porta a terme en installacions on els residus biodegradables són polvoritzats per tal d’augmentar la superfície de contacte amb l’aire i de fer-se més susceptibles a l’atac dels bacteris i fongs aerobis Els residus són sotmesos a un tambor magnètic que en separa els components metàllics els residus sòlids són triturats, tamisats i mesclats amb fang residual de les estacions depuradores biològiques d’aigües, i hom li ajusta la humitat entre un 40% i un 60% La degradació biològica s’esdevé sobre una superfície impermeable en un gruix d’uns dos metres els residus…
botó
Tecnologia
Part més gruixuda d’una peça en la qual s’ajusta un arbre, un cargol.
manegament
Tecnologia
Cadascun dels caps de dues peces pels quals hom les ajusta i les fa fortes.