Resultats de la cerca
Es mostren 155 resultats
Baixa Califòrnia Sud
Divisió administrativa
Estat federat de Mèxic, situat a la meitat meridional de la península de Baixa Califòrnia.
Limita al N amb l’estat de Baixa Califòrnia La capital és La Paz 162 795 h 2000 És format per una llarga i ampla plana litoral i alineacions muntanyoses com la Sierra de La Giganta L’activitat més important és l’agricultura cotó, olives i sucre de canya, molt concentrada a la vall de Santo Domingo, on hom aprofita les aigües subterrànies La pesca i la ramaderia són també importants La mineria coure no és a bastament explotada El turisme és una important font d’ingressos Fins a la dècada dels seixanta, l’aïllament fou el principal obstacle…
Baixa Califòrnia
Divisió administrativa
Estat federat de Mèxic, situat a la meitat septentrional de la península de Baixa Califòrnia.
La capital és Mexicali Limita al N amb l’estat nord-americà de Califòrnia És format per una llarga plana costanera i alineacions muntanyoses Sierra de Juárez, Sierra San Pedro Mártir, Sierra San Borjas L’agricultura principalment cotó, seguit de blat, raïm i olives és afectada per la falta d’aigua, mancança que hom intenta compensar amb les aigües del riu Colorado, aprofitades conjuntament amb els EUA mitjançant un tractat signat el 1944 La indústria cotonera i alimentària és l’activitat més important Per altra banda, diverses empreses nord-americanes s…
Bahia
Divisió administrativa
Estat federat del Brasil.
La capital és Salvador És format per una estreta plana litoral i una regió muntanyosa a l’interior, les principals alineacions de la qual són la Chapada Diamantina i la Serra Geral de Goiás, que forma part de l’altiplà brasiler És drenat pel riu Sāo Francisco i els seus afluents El clima és tropical, humit a la costa i sec i fred a l’interior L’agricultura vinya, blat, cotó, arròs, cafè, canya de sucre, coco, tabac, mandioca, moresc, arbres fruiters es localitza a la plana costanera, sobretot al voltant de Recôncavo La ramaderia també és important ovina, porcina, cavallina,…
Josep Oriol i Bernadet
Arquitectura
Arquitecte.
Anà a Barcelona i estudià Belles Arts i Ciències a Llotja Assolí el títol d’arquitecte per l’Academia de San Fernando 1833 Es doctorà després en ciències exactes i fou catedràtic i director de l’institut de Barcelona En qualitat de delegat regi visità l’exposició internacional de Londres del 1851 És autor dels projectes del ferrocarril de Barcelona a Girona i a Sant Joan de les Abadesses Arquitecte municipal de Sabadell, fou l’autor del pla d’ordenació de la ciutat 1847-58, de les Peixateries 1858 i de la Casa de Beneficència i Hospital 1856 Professor de dibuix a les escoles de Tarragona i…
coll de la Perxa
Pas (1 579 m alt) obert al pla de la Perxa
(uns 1 600 m alt) a l’Alta Cerdanya (entre la Cabanassa i Bolquera) que posa en comunicació les conques de la Tet i el Segre.
El pla de la Perxa és una dovella enfonsada respecte a les dues alineacions axials pirinenques la del Carlit i el roc de la Calm al N, i la del Puigmal al S El sòcol paleozoic que és el pla apareix recobert en part del cantó cerdà pel neozoic lacustre Hi neix la Tet, que per un llindar comunica amb el Capcir, superfície d’erosió similar però també afluents del Segre, com el riu d’Angost, format pels d’Eina i Bolquera, i el de Jardó La importància estratègica del coll de la Perxa, només superada pels colls de l’Empordà en les comunicacions pirinenques, ve del fet que és el més baix a ponent…
Pedro Rodríguez Ledesma
Futbol
Futbolista canari conegut amb el nom de Pedro.
Començà en el CD San Isidro de Tenerife i el 2004 ingressà a la categoria juvenil del Futbol Club Barcelona Posteriorment jugà en les categories inferiors del club 2007-09, tot i que la temporada 2008-09 també jugà alguns minuts en el campionat de Lliga amb el primer equip, per al qual fitxà com a titular l’any 2009 Sota la direcció de Josep Guardiola i Sala es guanyà un lloc preferent en les alineacions del FC Barcelona en les diverses competicions per la seva capacitat golejadora, equip amb el qual guanyà cinc títols de Lliga 2009, 2010, 2011, 2013, 2015, tres de Lliga de…
,
Peralta i Calassanç
Peralta i Calassanç Vista de Peralta de la Sal
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Llitera, format el 1970 per l’annexió dels termes de Peralta de la Sal, Calassanç iGavasa.
Situat a l’alta Llitera, és accidentat per alineacions subpirinenques, ja dins el pla inclinat de la Depressió de l’Ebre, formada per gresos i argiles rogenques el plec més septentrional és format per un anticlinal diapíric de guixos en el nucli i que origina deus salades, d’uns 650 m alt un altre de més potent, format per calcàries i gresos, s’enlaira a 785 m al tossal Gros, als vessants del qual hi ha l’antic poble, castell i santuari de la Móra Les aigües s’escolen per la Sosa de Peralta, tributària del Cinca, formada pels barrancs de Calassanç i de Gavasa Els ermots i les…
Dècan
Altiplà
Altiplà de l’Índia que s’estén per quasi tota l’àrea peninsular, que històricament donà nom a totes les terres al sud del Narmada.
És un altiplà inclinat d’oest a est, de roques paleozoiques i vores abruptes els Ghats Orientals i Occidentals L’interior és solcat per alineacions de turons i travessat pels rius que flueixen al golf de Bengala Godāvari Krishna i Penner Les costes són retallades a l’oest, amb bons ports, i baixes amb deltes i aiguamolls a l’est Els rius són poc navegables i poc aprofitables per al regadiu Les pluges monsòniques arriben a 2 000 mm anuals al litoral, cobert de selva tropical, i a l’interior es redueixen entre 500 i 1 000 mm, puix que els Ghats aturen el monsó del sud-est aquí la…
Llaguarres

Vista del poble de Llaguarres
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Sector o indret
Terme de la Ribagorça, incorporat el 1965 al municipi de Capella.
Estès a la vall baixa de l’Isàvena, des del riu límit septentrional del terme fins a la serra del castell de Llaguarres 1150 m alt i, més enllà, a les capçaleres del riu Guard i del barranc de Puigverd tributari de l’Éssera Aquesta serra, al cim de la qual hi havia l’important castell de Llaguarres , forma part d’una de les darreres alineacions dels Prepirineus, estesa en direcció W-E, des de Graus a la serra de l’Ametllera, des d’on segueix vers el SE, fins al Montsec d’Estall La zona forestal rouredes, alzinars, boixars i matollars ocupa 2669 ha Hi ha 92 ha de regadiu…
La serra de Corbera i la vall de la Murta
Brolles que cobreixen el vessant obac de la serra de Corbera Rafael Paulo La serra de Corbera i la vall de la Murta 21, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic La serra de Corbera està formada per tres alineacions, les anomenades serres del Cavall Bernat, la Murta i les Agulles, que convergeixen cap al sud-est en l’Alt de la Creu En l’extrem oposat, les tres serres delimiten dues valls la Murta i la Casella Per tot el seu perímetre, els horts de tarongers, sovint transformacions recents, ascendeixen pels vessants fins a posar-se en contacte amb les pinedes, moltes…
