Resultats de la cerca

Format com a porter al Club Natació Barceloneta, fou campió d’Espanya 1978, 1979 i d’Europa 1980 en categoria júnior Esdevingué entrenador l’any 1982 i arran dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 s’integrà en l’equip tècnic de la Federació Espanyola de Natació com a segon entrenador de la selecció estatal, de la qual formà part en els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996, Sydney 2000 i Pequín 2008 El cúmul d’expe-riències adquirides li permet desenvolupar parallelament, per encàrrec de la federació, la feina de tècnic ambulant en aquelles localitats on un equip de waterpolo emergent…

Cultivà el teatre, la poesia, la narració breu i la biografia Fundador, editor i redactor de la Gazetta Ladina 1922, passà 1939 a redactor literari del nou Fögl Ladin A partir del 1951, animà una companyia de teatre ambulant Entre les seves obres cal esmentar Il nar da Fallun narració, Chanzuns umoristicas cun la guitarra, L’alba e la s-charbunada narració en vers, Gian Travers e la chanzun da la guerra de Müsch, Il premi da la vita teatre, en collaboració amb Men Gaudenz, In bocca d’luf, Il Battaporta poesia, Chanzuns per la guitarra

Les cases, de pedra i amb cobertes de teules, segueixen l’esquena allargada del turonet, en la part superior del qual, rocosa, és possible que hi hagués hagut l’antic castell d’Ossera, documentat el 1107 quan Ermengol Josbert, fill del comte de Cerdanya, l’infeudà a Galceran de Pinós L’església, sufragània de la parròquia de la Vansa, és dedicada a sant Quirze s’hi conserva un retaule gòtic Hom fa festa major el primer diumenge de juny Les dones d’Ossera foren de les darreres a abandonar la venda ambulant per l’Urgellet de productes com la trementina i l’oli d’avet

Publicista de l’empresa Maggi, secretari de dos circs, periodista, collaborador de la revista Simplicissimus i actor ambulant de cabaret, fou també actor i director de les seves pròpies obres, a Berlín i sobretot a Munic La seva obra dramàtica, d’un to humorístic, ataca durament la burgesia, especialment pel que fa a la vida sexual Hom considera el seu estil com un precedent de l’expressionisme Cal destacar-ne Frühlings Erwachen ‘Despertar de primavera’, 1891, Der Erdgeist ‘L’esperit de la Terra’, 1895, Die Büchse der Pandora ‘La capsa de Pandora’, 1904 aquestes dues, unides,…

Fou venedor ambulant de llibres a Itàlia El 1872 anà a Buenos Aires, on s’establí com a llibreter més tard anà a França i a Mèxic El 1892 s’establí a Barcelona com a llibreter de vell el 1893 inicià activitats d’editor, i el 1896 adquirí impremta pròpia El 1900 creà la Casa Editorial Maucci, al carrer de Mallorca, amb sucursals a Buenos Aires i a Mèxic, on tenia germans, i a l’Havana Publicà grans tiratges a preus populars, principalment en castellà, de novelles de Dostojevskij, De Amicis, D’Annunzio, Zola, C Invernizio, etc, i també diccionaris, enciclopèdies, obres mèdiques, etc

Estudià dret però, un cop acabada la carrera, decidí dedicar-se al teatre Fundà una companyia teatral, amb la qual intentà fer-se un lloc en els escenaris parisencs, però no hi reeixí Durant gairebé dotze anys treballà com a actor ambulant a Bretanya i Occitània El 1656 era novament a París, on presentà Les précieuses ridicules , l’èxit de la qual li valgué la protecció del rei L’època en què assolí més fama coincidí amb el període de collaboració amb JB Lully, fruit de la qual foren obres escèniques com Le mariage forcé , George Dandin , Le bourgeois gentilhomme o Psyché 1671…

Comerciant a Lió, es convertí 1173 en sentir contar la llegenda de sant Aleix i, després d’abandonar la muller i les filles en un monestir, inicià una vida de captaire i de predicador ambulant al qual s’uní una multitud de seguidors coneguts com a pobres de Lió Difongué la traducció dels Evangelis al provençal, obra de Bernat Ydros i d’Esteve d’Anse Expulsat de la diòcesi de Lió 1177, apellà al concili III del Laterà 1179, on fou reconegut l’estil de vida dels pobres , però no pas llur llibertat de predicació, precepte que no obeí Expulsat novament de Lió amb tots els seus…

Germà de Pere Processat per activitats catalanistes, el 1900, fou absolt Cofundà la Cambra Agrícola del Vallès, dirigí la revista del mateix organisme en 1901-16 i fou secretari de la Federació Agrícola Catalanobalear 1906-08 i de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, la revista del qual també dirigí Ocupà la càtedra agrícola ambulant Pere Grau, dels Estudis Universitaris Catalans Fou també director de La Veu del Vallès 1896-1905 i collaborà en diversos diaris com La Renaixensa i, especialment, La Veu de Catalunya , la pàgina agrícola de la qual li fou confiada des del 1907…

Nasqué en una família de músics El seu pare, fabricant d’instruments, li donà les primeres lliçons de música Dels seus tres germans, Charles era director, Joseph trombonista i Cordelia cantant El 1855 Calixa es traslladà a Mont-real per estudiar piano i el 1857 viatjà als EUA, on començà a treballar com a músic en un teatre ambulant Durant la guerra civil nord-americana fou músic de banda en un regiment unionista Entre el 1873 i el 1875 estudià al Conservatori de París amb AF Marmontel Tornà al Quebec el 1863 i treballà com a pianista acompanyant i director de cor Esdevingué una figura…

Estudià cant amb Greta Callew i Jessica Smity i es graduà al Conservatori de Melbourne Després de treballar com a cantant popular en cafès i en una companyia ambulant, debutà el 1950 a l’Òpera de Melbourne Aquests anys ingressà en el National Theatre Movement, amb el qual protagonitzà Els contes de Hoffmann 1954 Aquest mateix any anà a París per perfeccionar els seus coneixements amb el baríton Dominique Modesti i el 1956 debutà a l’Òpera Còmica de la capital francesa amb Tosca En 1956-57 cantà a l’Òpera de París, escenari on a partir del 1959 interpretà assíduament Carmen El 1958 participà…