Resultats de la cerca
Es mostren 153 resultats
daubentònids
Zoologia
Família de lemuroides integrada per un sol representant, l’ai-ai (Daubentonia madagascariensis), que és una de les espècies més amenaçades d’extinció.
Aquesta espècie només es dóna a Madagascar i, actualment, en una reduïda zona de l’illa La dentadura és bastant semblant a la dels rosegadors, car les incisives són molt desenvolupades i presenten creixement continu
Gestió forestal i avifauna: algunes variables clau a tenir en compte
Mussol pirinenc Aegolius funereus criant en un niu vell de picot negre Dryocopus martius en un tronc mort de pi negre al Ripollès Eudald Solà Entre la gran varietat d’organismes forestals, els ocells es fan servir sovint com a bioindicadors de l’estat de conservació dels boscos relativament fàcils de censar i molt diversificats, responen de manera prou fidedigna a les pertorbacions dels hàbitats Alhora, algunes espècies estan amenaçades d’extinció i, en conseqüència, reben una atenció especial dels investigadors i els gestors del medi natural Els boscos catalans van estar…
orangutan
Orangutans, mamífers de l’ordre dels primats
© X. Pintanel
Mastologia
És el menys antropomorf de tots els pòngids, té els membres anteriors molt llargs fins a una envergadura de 2,5 m per una alçada màxima d’uns 2 m i els peus articulats obliquament amb relació a la tíbia, adaptats a la locomoció arbòria El pel és llarg i aspre, de color vermellenc La pell de la cara, dels peus i de les mans és nua, de color blau negrenc, i els mascles presenten a la gola, als costats de la cara i a les aixelles unes protuberàncies adiposes en forma de sac Pot arribar als 90 kg de pes La capacitat cranial oscilla al voltant dels 375 cm 3 És un animal pacífic i solitari, que…
Les microreserves valencianes de flora silvestre
Distribució de les microreserves valencianes de flora silvestre 2010 Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge El territori valencià gaudeix d’una xarxa de conservació in situ de les plantes singulars, mitjançant la figura anomenada microreserva de flora La idea d’establir aquesta xarxa va sortir al començament de la dècada de 1990, en comprovar-se que un percentatge substancial de les plantes rares, endèmiques o amenaçades tendien a concentrar-se en llocs de petita superfície, coincidint sovint amb allò que hom anomena microhàbitats enclavaments amb condicions…
Els salobrar de Campos
Des de mitjan segle XX, una gran part de les marjals del Salobrar de Campos ha estat transformada de cara a l’explotació salinera Jesús R Jurado El salobrar de Campos 28, entre els principals espais naturals de Mallorca La conca sud de Mallorca genera a la seva desembocadura una maresma litoral fortament influïda per la proximitat de la mar Atès que les precipitacions locals són migrades, i que el poc pendent i el caràcter permeable del terreny afavoreixen la infiltració, no sorprèn que la influència marina sobre aquesta maresma hagi estat sempre important, i l’aigua no hagi estat mai dolça…
biodiversitat vegetal
Botànica
Paràmetre ecològic que indica la riquesa d’espècies vegetals d’un ecosistema.
L’activitat de l’home, especialment al s XX, ha estat tan forta que la biodiversitat començà a minvar de forma espectacular Les vies de comunicació, la desforestació, la introducció d’espècies exòtiques i els monocultius, entre d’altres, són activitats que repercuteixen en una pèrdua de la biodiversitat El transport d’espècies per causes antròpiques fa desaparèixer les barreres biogeogràfiques i, com a resultat, es produeix una barreja global que elimina l’aïllament, una de les fonts principals que generen biodiversitat Cada cop més hi ha una preocupació global per la conservació de la…
Banco di San Giorgio
Entitat governamental creada el 1407 i encarregada de reunir, administrar i procurar l’amortització del deute públic de la República de Gènova, consolidat des del segle XIII en nombroses compere
, o associacions de creditors.
Aquestes compere foren absorbides entre el 1407 i mitjan segle XV per la Casa di San Giorgio, anomenada també Ufficio i, posteriorment, Banco di San Giorgio Absorbí pràcticament totes les rendes de l’estat monopoli de la sal, dret de les duanes i del port, tant a la metròpolis com a les colònies, etc Fou governada per vuit procuradors i protectors i per un consell de cent membres, elegits entre els creditors i els accionistes Accessòriament la Casa exercí la banca durant dos períodes del 1408 al 1444 i del 1586 fins a l’extinció, el 1815 Fou una banca de gir i de dipòsit i no atorgà…
Marc Aureli
Filosofia
Història
Emperador romà (161-180) i filòsof.
Fill d’una família originària d’Hispània, assolí, de molt jove, honors i càrrecs importants Qüestor en 138-139 i cònsol el 140, es casà amb Faustina, filla d’Antoní, i en morir aquest, el succeí 161, juntament amb L Aeli Ver fins el 169 El 177 associà al tron el seu fill Còmmode Més abocat als treballs intellectuals i a la filosofia que no pas a les obligacions del govern, destruí la seva vida en la defensa de les fronteres de l’Imperi amenaçades Combaté els parts a Armènia fins el 166, els germànics que en llurs invasions arribaren a Aquileia, els marcomans, els sàrmates, etc…
El delta de la Tordera
L’estany de Cal Rave, un dels darrers testimonis del primitiu caràcter marjalenc del delta de la Tordera Jordi Camprodon El delta de la Tordera 26, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià De forma triangular i lleugerament asimètrica, el delta de la Tordera és emmarcat per les poblacions costaneres de Blanes i Malgrat L’àrea ha sofert la pèrdua gairebé total del primitiu caràcter marjalenc, i actualment els terrenys del delta són ocupats majoritàriament per conreus d’hortalisses A la banda esquerra, davant la platja de s’Abanell, s’estén una franja de pineda, ara…
Carme Junyent i Figueras
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Professora de lingüística a la Universitat de Barcelona Amplià estudis a les universitats alemanyes de Marburg i Colònia i a la Universitat de Califòrnia, i s’especialitzà en lingüística africana es doctorà amb un estudi sobre les llengües bantús a la Universitat de Barcelona En aquest àmbit publicà obres com Les llengües d’Àfrica 1986, Estudis africans 1996 i La expansión bantú 1999 També és autora de diverses publicacions sobre temes de sociolingüística, com Les llengües del món Ecolingüística 1989, Vida i mort de les llengües 1992 o Contra la planificació 1998, i com a editora o en…