Resultats de la cerca
Es mostren 228 resultats
pleuresia
Patologia humana
Inflamació, aguda o crònica, de les seroses pleurals.
D’acord amb el tipus de reacció pleurítica, les pleuresies poden ser seques fibrinoses i humides o exsudatives, amb embassament seroses, serofibrinoses, purulentes, quiloses, hemorràgiques, etc Segons l’etiologia, hom les classifica en infeccioses i no infeccioses pleuresia urèmica, disproteïnèmica, postinfarts, etc Poden ésser localitzades o enquistades i generalitzades clínicament es manifesten de forma diferent segons les característiques anatòmiques del procés El tractament ha d’ésser causal, però en alguns casos cal evacuar per punció l’embassament produït i de vegades cal recórrer a…
bucle
Anatomia
Nom d’algunes formacions anatòmiques que tenen l’aspecte de rínxol.
filtrador
Zoologia
Dit de l’animal principalment aquàtic que s’alimenta de manera passiva, retenint el material damunt filtres adients.
Els filtradors són micròfags, animals que s’alimenten indiscriminadament d’una gran quantitat de material orgànic fi que està al seu abast més immediat Només l’aigua duu en suspensió una quantitat suficient d’aliment en forma de partícules, raó per la qual els micròfags filtradors es limiten al medi aquàtic Hi ha animals filtradors en nombrosos grups, com per exemple en ciliats, porífers, anèllids, briozous, braquiòpodes, rotífers, crustacis, gastròpodes, lamellibranquis, tunicats, peixos i fins i tot grans cetacis misticets i algun ocell, que tenen característiques molt diverses alguns són…
síndrome del miol
Biologia
Medicina
Síndrome clínica de l’espècie humana produïda per una deleció d’un tros del braç curt del cromosoma 5.
Es caracteritza per malformacions anatòmiques dels nadons afectats, complicacions gastrointestinals i cardíaques, i defectes en el desenvolupament de la glotis i la laringe, per la qual cosa el seu plor recorda el miol d’un gat d’aquí el nom de miol i cri-du-chat Tot sovint presenten retard mental Aquesta síndrome té una incidència d’1 de cada 50 000 nadons nascuts vius Malgrat que els efectes són greus, gràcies a una educació especial molts individus afectats aconsegueixen un cert nivell de desenvolupament social aprenen a caminar, desenvolupen la capacitat d’autoprotecció i aprenen a…
maniquí
Transports
Tecnologia
Figura antropomòrfica que simula els ocupants d’un vehicle al moment de realitzar-ne un prototip i que permet d’estudiar la posició i la postura de conducció, la visibilitat, l’accés als comandaments i les conseqüències de possibles xocs.
Les dimensions, les posicions relatives dels centres de gravetat i la llibertat dels moviments són establerts a partir d’estudis antropomètrics, i la talla i altres mesures anatòmiques són determinades a partir d’estudis estadístics fets entre la població En els estudis de seguretat, per tal d’apreciar la gravetat d’un xoc, els maniquís van proveïts d’instruments de mesura que mostren els esforços damunt els fèmurs i les acceleracions del cap, el tòrax, la pelvis, etc Després dels assaigs, els resultats d’aquestes mesures es comparen amb criteris biomecànics que permeten de fer un judici…
cinta
Anatomia animal
Nom aplicat a estructures anatòmiques llargues i aplanades, sobretot a les nervioses.
locomoció animal
Zoologia
Manifestació de la possibilitat que tenen els animals de moure’s d’un lloc a un altre emprant mitjans propis.
El mitjà de locomoció d’un animal és fruit d’un compromís entre l’adaptació al medi en què habita i les estructures anatòmiques rebudes del seus avantpassats Des del punt de vista metabòlic, la locomoció és la transformació de l’energia química, provinent de l’alimentació, en energia mecànica, que és utilitzada pels músculs Els principals tipus de locomoció són el terrestre amb dues varietats principals, la marxa i la reptació, l’aeri vol i l’aquàtic natació Cada tipus de locomoció implica unes despeses energètiques característiques, de tal manera, que el consum d’oxigen per quilogram de pes…
Homo luzonensis
Paleontologia
Espècie d’homínid fòssil identificada a partir d’unes restes descobertes des de l’any 2007 a la cova de Callao, al nord de l’illa filipina de Luzon.
Les conclusions de les investigacions dutes a terme posteriorment es publicaren l’abril del 2019 a la revista Nature Les restes corresponen a tretze fragments de dents, ossos de la mà i del peu i part d’un fèmur de diversos individus Datades de fa uns 67000 anys, les anàlisis indiquen que en aquesta espècie del gènere Homo coexistien característiques anatòmiques presents en l’ Homo sapiens i reminiscències dels australopitecs La identificació d’aquest homínid fòssil planteja interrogants sobre la cronologia de l’evolució del gènere Homo al Sud-est asiàtic i la seva relació amb l’ home de…
dors

Músculs de la regió dorsal; 1, múscul trapezi; 2, múscul deltoide; 3, múscul infraespinós; 4, múscul rodó; 5, múscul tríceps branquial; 6, múscul dorsal ample; 7, aponeurosi lumbo-dorsal; 8, múscul gluti mitjà; 9, múscul gluti major; 10, cresta ilíaca; 11, múscul oblic major de l’abdomen; 12, espina de l’omòplat; 13, múscul espleni; 14, múscul esternoclido-mastoïdal
© Fototeca.cat
Anatomia
Porció posterior del tronc que va des de l’última vèrtebra cervical fins al sacre i forma l’esquena.
Es divideix en dues regions anatòmiques, la dorsal i la lumbar, ben diferenciades per la presència o absència de costelles i també per les diferents curvatures fisiològiques que presenten La regió dorsal correspon a la part posterior del tòrax i és formada per les 12 primeres vèrtebres amb les seves corresponents costelles Les restants 5 vèrtebres corresponen a la regió lumbar, que és desproveïda de costelles Els potents músculs dels canals vertebrals, a cada costat de les apòfisis espinoses, són els encarregats de mantenir dreta tota l’esquena amb les seves curvatures fisiològiques, la…
Silvi
Biologia
Nom amb el qual és conegut el fisiòleg i anatomista holandès d’origen francès François de le Boë, conegut també pel nom llatinitzat Franciscus Silvio o Sylvius.
Fou professor i rector de la Universitat de Leiden introduí la instrucció clínica en l’ensenyament de la medicina, descriví la tuberculosi pulmonar i assenyalà la importància de la saliva i dels sucs gàstrics i pancreàtics en la digestió dels aliments Seguidor de la iatroquímica, doctrina que explicava les malalties per trastorns de la fermentatio vague procés químic d’origen digestiu però determinant de tota la fisiologia, acceptava les doctrines de Harvey sobre la circulació de la sang, el calor innatus del cor i els animales spiritus que circulen pels nervis És conegut principalment per…