Resultats de la cerca

Estudià a Oxford i a Cambridge Ordenat de prevere el 1951, exercí diversos ministeris pastorals i directius a Cambridge Bisbe de Saint Albans 1970 Del 1980 al 1991, fou arquebisbe de Canterbury i, doncs, primat de l’Església anglicana, com a successor de FD Coggan Interessat en els contactes ecumènics, ja des dels seus anys de ministeri sacerdotal formà part d’una comissió anglicanoortodoxa, protagonitzà els contactes i acords entre catòlics i anglicans anglicanisme

Fill d’un teixidor, estudià a la Universitat d’Oxford, de la qual esdevingué vicecanceller 1600, 1603 i 1605, malgrat les dificultats que li crearen les seves tendències puritanes Fou un dels redactors de la Bíblia anglicana patrocinada per Jaume I d’Anglaterra Defensor de la monarquia hereditària, fou nomenat arquebisbe i primat d’Anglaterra Com a tal, coronà Carles I 1625, però s’oposà a l’absolutisme radical del nou rei i fou destituït pel duc de Buckingham

Després de la guerra d’independència s’estengué per tots els estats americans Actualment forma part de la Comunió Anglicana i consta de més de 75 diòcesis Doctrinalment accepta l’Escriptura com a única font de revelació, reconeix el símbol de fe apostòlic i el de Nicea, així com els sagraments del baptisme i de l’eucaristia, i pren per base la forma episcopal de govern En la litúrgia oficial segueix el Common Prayer Book Els anys noranta aprovà el sacerdoci femení

Procedent del calvinisme, després d’una etapa anglicana, es convertí al catolicisme 1879 Ingressà a l’orde jesuític el 1880 i fou ordenat de sacerdot el 1891 Professor de moral a Stonyhurst 1894-96, fou un dels capdavanters del modernisme filosòfic Autor de la Lettera a un professore di antropologia , el refús de l’encíclica Pascendi li ocasionà l’excomunió i l’expulsió de l’orde 1907 Les seves idees foren recollides en la seva obra pòstuma, Christianity at the Crossroad 1909

Originàriament són episcopalianes l’Església anglicana i altres esglésies protestants que en depenen històricament Hom troba llurs antecedents en el conciliarisme i, més especialment, en l’episcopalisme, en tant que moviments que expressen un rebuig formal de la monarquia papal Els episcopalians s’organitzaren, a l’Estat espanyol, amb la fundació a Madrid de l’Església Espanyola Reformada Episcopal per Joan Baptista Cabrera i Ibarz, que en fou el primer bisbe 1896 Als Països Catalans, hi ha un prevere a la parròquia de Sabadell

Fou membre del parlament des del 1543, i fou introduït a la cort per Somerset Durant el regnat de Maria Tudor es convertí al catolicisme Malgrat això, fou nomenat secretari d’estat d’Isabel I 1558 i n'esdevingué un dels principals consellers Procurà la consolidació de l’Església anglicana i l’anullament del partit catòlic de Maria Stuart En política internacional propugnà la pau amb Felip II Esclatada la guerra 1585, però, la dirigí personalment des del 1590, a la mort de Walsingham

Antic seminarista, s’interessà pel protestantisme i es traslladà a Gibraltar 1861 i a Birkenhead Liverpool per estudiar-hi teologia anglicana El 1865 fou ordenat de diaca i enviat a la colònia britànica per fer proselitisme entre els espanyols residents El 1868 anà a Barcelona, on obrí una escola i una capella fundà El Eco Protestante 1869 i obrí una llibreria religiosa Les dificultats econòmiques l’obligaren el 1871 a expatriar-se a Anglaterra La congregació de Sant Pau, que ell fundà, posseeix temple propi al carrer d’Aragó, de Barcelona És autor de Memorias de un protestante…

Estudià a la Westminster School i a Cambridge Fou sacerdot i director de cor en diverses esglésies de Londres 1912-22 El 1922 entrà a la comunitat benedictina anglicana de l’abadia de Pershore, de la qual fou el director musical Participà en diverses societats religioses i musicals, com la Societat de Música Medieval i Cant Pla, on exercí diferents càrrecs entre el 1926 i el 1960 Pioner en la recerca de la música medieval i renaixentista, feu aportacions molt importants al Grove’s Dictionary of Music and Musicians i a la segona edició de The Oxford History of Music Del 1932 al…

Començà a estudiar orgue al Royal College of Music el 1899 Després de fer unes quantes feines a Londres, anà a la catedral de Lichfield com a organista auxiliar i, el 1919, al New College d’Oxford Del 1923 al 1953 fou professor d’orgue i harmonia al Royal College of Music RCM El 1933 fou nomenat organista de la St George’s Chapel de Windsor Rebé el títol de cavaller el 1954 Fou director d’estudis musicals a l’RCM des del 1956 fins al 1961, any en què es jubilà tant de l’RCM com del càrrec de Windsor Com a compositor de música d’església fou conservador i competent, i treballà dins la tradició…

Abans de ser nomenat arquebisbe de Westminster, el 1976, per Pau VI, fou abat benedictí d’Ampleforth En la seva qualitat de primat de l’Església catòlica d’Anglaterra i del País de Galles, el 1992 rebé, a Anglaterra, Joan Pau II, el primer papa que viatjava a aquell país des de la creació de l’Església anglicana Tingué una gran sensibilitat ecumènica, afavorida pel fet d’ésser fill de pare protestant i mare catòlica Governà amb intelligència i modèstia Condemnà l’egoisme en la sensualitat i les aberracions de l’eugenèsia L’any 2000 es publicà en català el seu llibre He tingut un…