Resultats de la cerca
Es mostren 112 resultats
Macedonio Fernández
Filosofia
Literatura
Escriptor i filòsof argentí.
Descobert pel grup ultraista, dirigit per Borges, els anys vint, més tard fou el patriarca del moviment invencionista, al començament dels anys cinquanta La seva obra anticipà moltes troballes de la narrativa actual la fi de l’omnipotència del narrador, el concepte d’"obra oberta”, la prioritat de la metafísica sobre la psicologia, etc Fou amic de pensadors anarquistes de final de segle Lugones, Ingenieros, Molina y Vedia, amb els quals intentà la creació d’una colònia socialista a l’alt Paranà Publicà No toda es vigilia la de los ojos abiertos 1928, Papeles de Recienvenido 1929 i Una novela…
Knabe
Música
Firma nord-americana de fabricació de pianos.
El seu fundador, William Wilhelm Knabe Kreuzberg, Berlín 1803 - Baltimore, Maryland 1864, s’anticipà en uns vint anys al periple americà dels Steinway Després d’haver adquirit a Alemanya una sòlida formació cultural i en l’ofici de constructor, el 1833 emigrà als Estats Units i s’establí a Baltimore, al sud del país Superant la greu crisi econòmica provocada per la guerra de Secessió, els seus fills Ernest i William Knabe consolidaren la firma, n’obriren agències a Nova York i en altres ciutats nord-americanes i la convertiren en un dels principals competidors de Steinway i de Chickering…
Johann Christoph Kellner
Música
Organista i compositor alemany.
Estudià música amb el seu pare, Johann Peter Kellner, i amb Georg Benda Després d’una estada a Amsterdam i la Haia, esdevingué organista a la cort i kantor a l’església luterana de Kassel Amb l’excepció del seu singspiel Die Schadenfreude 'Joia maligna', la seva producció se centra en obres per a teclat a l’estil galant, amb les quals anticipà la forma del concert vienès clàssic L’estructura de sonata és la norma dins les obres instrumentals, encara que les obres d’orgue combinen el contrapunt amb l’expressió galant També hi ha elements de l' empfindsamkeit dins les cantates Fou autor d’un…
Spiridon Filiskos Samaras
Música
Compositor grec.
Samaras fou el primer compositor grec que assolí reconeixement internacional Estudià a Corfú amb S Xindas, un dels músics grecs de relleu -format a Itàlia i fundador de la Societat Filharmònica de Corfú-, i després anà a Atenes, on fou deixeble de Stancabianco, amb qui compongué una òpera Posteriorment marxà a París i estudià amb L Delibes El seu estil anticipà fins i tot l’arribada del verisme italià, com mostrà l’estrena de la seva òpera Flora mirabilis Milà, 1886, que obtingué una gran difusió a Grècia a l’època en què Samaras encara estava establert a París El 1894 la Scala decidí obrir…
Johann Valentin Meder
Música
Compositor, organista i cantant alemany.
Procedent d’una família de músics, fou cantant a les corts de Gotha, Bremen, Hamburg, Copenhaguen i Lübeck Fou en aquesta darrera ciutat on conegué D Buxtehude, el 1674 El 1687 succeí Balthasar Erben com a mestre de capella a l’església de St Marien, a Danzig, i el 1700 s’establí a Riga com a cantor Segons J Mattheson, Meder fou un reputat cantant, un excellent organista i un notable compositor Durant la seva joventut conegué els estils musicals de compositors italians com G Carissimi i A Cesti Com a compositor de música sacra mostra la influència de Buxtehude De la…
Nikolaus Hasse
Música
Compositor i organista alemany.
Rebé les primeres classes de música del seu pare El 1642 fou nomenat organista de l’església de Santa Maria, a Rostock Hasse fou més conegut a la seva època per la música de cambra i les cançons sacres que no pas per la música d’orgue Les seves Delitiae musicae 1656 contenen vint-i-una suites amb la successió de danses allemande-courante-sarabande Les seves cinquanta melodies per a la collecció de música religiosa Geistliche Seelen-Musik , editada per H Müller el 1659, mostren un ús de les ornamentacions semblant al de les àries italianes i, en conseqüència, una mica allunyat de l’esperit de…
Jevgenij Ivanovič Zamjatin
Literatura
Escriptor rus.
Ja des dels primers moments, Ujezdnoje ‘La vida provinciana’, 1914 i Na kulickakh ‘En el cinquè infern’, 1914 el situaren entre els millors prosistes de l’època D’un estil càustic i d’una gran precisió, s’apropà a l’expressionisme europeu Viatjà a Anglaterra, i fruit d’aquest viatge foren Ostrovitjane ‘Els illencs’, 1918 i Lovec čelovekov ‘El caçador d’homes’, 1921, sàtires de la vida i de la moral angleses Comunista el 1905, la seva actitud davant la revolució passà de la passió al desencant, com es palesa ja en la novella My ‘Nosaltres’, 1924, que fou prohibida i que anticipa…
Leonard Bloomfield
Lingüística i sociolingüística
Lingüista nord-americà d’origen alemany.
Estudià a Harvard 1903-06 a Wisconsin fou ajudant d’Eduard Prokosch, que l’orientà cap a la lingüística Es doctorà a Chicago 1909 i completà estudis a Alemanya amb Eduard Leskien i Karl Brugmann 1913-14 Ensenyà germanística i lingüística general, sobretot a Chicago 1927-40 i a Yale 1940-49 La seva gran realització és el treball sobre les llengües algonquines Tant en aquest ordre com en el de la descripció sincrònica, Bloomfield obrí horitzonts nous i anticipà moltes direccions de la fonologia generativotransformacional més recent La seva obra més influent ha estat el llibre Language 1933, que…
Mattia Vento
Música
Compositor italià.
Estudià al Conservatorio di Santa Maria di Loreto de Nàpols i el 1756 estrenà la seva primera òpera Le deluse accortezze a Roma, ciutat on visqué fins el 1763 Es traslladà a Londres, on desenvolupà una intensa activitat com a compositor d’òpera i música instrumental i organitzador de concerts, i també ocupà el càrrec de director del King’s Theatre la temporada 1775-76 Conegué JCh Bach, de qui fou mestre i collaborador Encara que M Vento experimentà un notable èxit de públic per les seves òperes, a Anglaterra foren molt valorades les seves lessons sonates per a clavicèmbal amb acompanyament…
Ferdinando Gasparo Turrini
Música
Organista i compositor italià.
Nebot de F Bertoni, del qual també fou alumne, treballà com a mestre de clavicèmbal a Venècia El 1772 es tornà cec i li fou atorgat el càrrec d’organista a l’església de Santa Giustina a Pàdua, que mantingué fins al seu trasllat a Brescia, el 1880 En aquesta ciutat no tingué un ofici fix i determinat, i dugué a terme activitats ben diverses Esporàdicament continuà l’activitat d’organista i impartí classes d’orgue, i entre els seus alumnes tingué A Calegari Turrini és autor d’un gran nombre de sonates per a clavicèmbal, les quals s’allunyen dels models freqüents a la seva època i semblen…