Resultats de la cerca

Hom acostuma a considerar l’ anomalia tèrmica per a indicar la diferència entre el valor mitjà anual de la temperatura en un lloc donat i el valor que li correspondria segons la latitud Quan la mitjana anual és més gran que la temperatura del parallel, l’anomalia és positiva , i en cas contrari, negativa Les isoanòmales són les línies que uneixen els punts d’anomalia iguals

El melgó de llapassa o trèvol de llapassa M polymorpha ssp lappacea , anual i de llegums espinosos, creix en camps, pedregars i vores de camins El melgó d’estormia  o acordió M orbicularis , anual i de llegums glabres, es fa en camps i herbassars El melgó marí o alfals marí M marina , perenne i recobert d’un dens toment blanquinós, habita exclusivament platges, dunes i arenys litorals

El lletsó fi , o petit Stenerrimus , biennal, de 20 a 40 cm, té fulles pinnatisectes i capítols grocs creix en parets, en vores de camps i camins, etc El lletsó oleraci Soleraceus , anual, de 30 a 80 cm, té fulles runcinades i flors grogues viu en terres de conreu i en marges de camps i camins El lletsó punxós Sasper , anual, de 30 a 90 cm, té fulles sinuades, dentades i espinuloses, i capítols grocs es fa en conreus

Comprèn unes 200 espècies, pròpies de les regions fredes i temperades, 17 de les quals es troben als Països Catalans La poa anual Pannua , de 10 a 30 cm d’alt, és anual i es fa en vores de camins i llocs incultes La poa bulbosa Pbulbosa , de 10 a 15 cm d’alçada, té la soca bulbosa i creix sobretot en terrenys freqüentats pel bestiar oví La poa de prat Ppratensis , de 20 a 80 cm d’alçada, habita prats i llocs herbosos i és una bona pastura

Té el subtítol de Revista d’història cultural i és impulsada pel Grup d’Estudi d’Història de la Cultura i dels Intellectuals GEHCI, dirigit per Jordi Casassas, en collaboració amb el Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona La preocupació del Grup ha estat centrada, des de la seva fundació 1989, en la creació d’un espai de reflexió historiogràfica i en l’estudi del sector intellectual català, en relació amb els àmbits espanyol i europeu La publicació ha estat el mitjà de donar a conèixer les recerques del GEHCI, tot obrint vies de comunicació amb altres…

La tija o canya és dreta, nuosa, acabada en un plomall anomenat cima o fletxa , format per panícules d’espiguetes constituïdes, cadascuna, per dues flors masculines aquesta tija és plena d’una medulla esponjosa que posseeix un elevat contingut de sucre quan la planta és jove Les fulles són alternes, lanceolades, d’un verd intens, aspres, una mica ondulades al marge, i fan aproximadament 50 cm per 4 o 5 Les flors femenines s’agrupen en espiguetes biflores en les quals la flor inferior és estèril, mentre que la superior consta d’un ovari i dos llargs estils aquestes espiguetes s’ordenen en un…

La constitueixen terrenys muntanyosos volcànics al sud-oest i una plana calcària al nord i nord-est amb costes retallades voltades d’esculls de corall El clima és tropical 25°C de temperatura mitjana anual, relativament sec 1100 mm de pluja anual S'hi conrea canya de sucre, cotó, tabac i arbres fruiters per a l’exportació hi ha indústries derivades de l’agricultura refineria de sucre, fàbriques de rom El turisme és una font important per a l’economia de l’illa Al nord es troba un aeroport i una base aèria i naval dels EUA Els ports de més tràfic són Falmouth al sud, i sobretot…

Són característiques d’aquest clima les temperatures elevades, les pluges i la humitat, constants tot l’any No es dóna cap estació seca les pluges, malgrat que hi ha uns màxims i uns mínims, produïdes pel refredament de les masses ascendents d’aire calent que convergeixen a la zona equatorial de baixes pressions, són constants, les elevades temperatures varien molt poc llur oscillació anual és d’uns 2,5°C, però la diària és més gran —uns 10°C— a causa del descens nocturn de la temperatura provocat per les pluges Hi ha diversos tipus de clima equatorial, com l’amazònic, a la conca…

Terme emprat especialment en literatura per a designar diversos vents de la Mediterrània oriental

Fou instituït per Teodor Llorente i Olivares, director del diari i l’almanac fins la seva mort 1911, a qui succeí 1911-49 el seu fill Teodor Llorente i Falcó després n’han tingut cura altres periodistes Crònica de fets, noms i notícies de València, amb esdeveniments polítics, econòmics, institucionals, culturals, esportius —des del principi del s XX—, notes de societat, informacions quotidianes, festes, etc, té caràcter eminentment local només s’hi esmenten els esdeveniments generals que apareixen integrats dins la societat valenciana També fa referències a la província i, en menor proporció…