Resultats de la cerca

Fill natural de Carles, príncep de Viana Fou prior del Pilar de Saragossa, abat de Sant Joan de la Penya 1476 i administrador del bisbat de Patti Acabà la construcció de la catedral d’Osca Els últims anys del seu episcopat es veieren torbats per la lluita que sostingué amb el bisbe coadjutor Felip d’Urries nomenat a instàncies de Carles V, que pretenia apoderar-se de la seu episcopal, lluita que derivà en una guerra civil a l’alt Aragó 1517-31

Fill del duc d’Estíria, Ernest I En ésser dividits els estats del seu pare, n'obtingué la part occidental, mentre el seu germà Frederic Vel futur emperador Frederic III rebé Estíria, Caríntia i Carniola Adquirí l’Alta i la Baixa Àustria 1458 i 1462 per mort de Ladislau I, únic fill de l’emperador Albert II, cinquè duc d’Àustria El 1462 fou excomunicat per Pius II i desterrat per Frederic en voler apoderar-se dels estats d’aquest

Li conferí aquest títol el sobirà de Pèrsia Fatḥ ‘Alī Shāh Fou governador de la província de Kermān, però en fracassar un complot que havia organitzat per apoderar-se del tron 1840, hagué d’emigrar a Bombai amb els seus seguidors La seva activitat a favor dels britànics feu que aquests el confirmessin en el seu títol 1866 i li assignessin una pensió quantiosa A la seva mort fou succeït pel seu fill ‘Alī Shāh Agakan II — 1885, que continuà la seva política

El principat s’estenia al llarg d’uns 200 km de costa, del nord d’Alexandreta al sud de Bâniyâs al sud-est incloïa Apamea i Maaret en Naamân i, a certa distància d’Alep, atenyia els límits del comtat d’Edesa Independent de dret, acceptà el vassallatge envers Bizanci Saladí mort el 1193 s’apoderà de la major part del territori Baybars posà fi a la seva existència en apoderar-se de la ciutat d’Antioquia el 1268, en temps de Boemon VI

Fill de Joan VI Cantacuzè, fou destinat a la província de Tràcia sense drets d’heretatge, que havien estat atribuïts als descendents de Joan V Paleòleg, el seu gendre i collega Associat al tron el 1353, no volgué renunciar a l’autoritat imperial en abdicar el seu pare 1355 Capturat pels serbis en la seva temptativa d’apoderar-se de la Macedònia 1357, fou consignat a l’illa de Tènedos, i, a instàncies del seu pare, acceptà el despotat de Mistràs, juntament amb el seu germà Manuel

Era fill del comte Ramon I de Tolosa Pare i fill es trobaren lligats estretament a les lluites polítiques dels darrers anys de Carles II el Calb El 871 atorgà, per delegació de l’emperador, un precepte de concessió de béns fiscals a favor d’Alaó Pel febrer del 872 rebé de Carles el Calb el comtat de Carcassona-Rasès En caure en desgràcia davant l’emperador, fou atacat per Bernat Plantapilosa, comte d’Alvèrnia, que volia apoderar-se de Tolosa, i morí en la lluita

Assolí el grau de coronel Per l’agost del 1825 intentà d’apoderar-se de Tortosa amb un grup de reialistes, fet que hom considera l’inici de la guerra dels Malcontents Fou empresonat, fugí agost del 1827 amb tretze subordinats, armats, i inicià una partida, juntament amb Joan Rebull i els franciscans Bernat Sirvent i Pau Orri, que controlà un quant temps el Priorat Derrotat per les forces lleials a Ferran VII a Cornudella de Montsant, fou pres i executat amb Magí Pallàs

Fou valí de Sevilla en vida del seu pare, a qui succeí com a califa el 1163 Hagué d’enfrontar-se a Ibn Mardaniš, sobirà de València i de Múrcia, que intentava d’apoderar-se de Còrdova L’any 1172 installà la cort califal a Sevilla, que esdevingué base de les seves expedicions contra els cristians Morí en retirar-se del setge de Santarém, defensada pels reis de Portugal i de Castella Donà l’aspecte de capital a Sevilla, on féu construir l’alcàsser i la mesquita

En partir el seu germà gran Guillem II Jordà a Terra Santa 1102, assumí el govern del comtat i l’heretà quan aquell morí 1109 El 1111 intentà d’apoderar-se del comtat de Besalú, veí del seu però hi renuncià a favor de Ramon Berenguer III de Barcelona Participà en els preparatius de l’expedició a Mallorca de Ramon Berenguer III i contingué, durant l’absència d’aquest, un atac almoràvit al pla de Barcelona En morir, el comtat de Cerdanya passà a Ramon Berenguer III i fou incorporat al de Barcelona

En fou segon titular el seu fill Bernardino de Cárdenas y Pacheco El net d’aquest, i tercer duc, fou Bernardino de Cárdenas y de Portugal , que fou pare de Jorge de Cárdenas y Manrique de Lara mort el 1644, quart duc i almirall de l’esquadra castellana durant la guerra dels Segadors 1641, que derrotà l’esquadra francesa, que intentava apoderar-se de Tarragona El títol passà als Hurtado de Mendoza, marquesos de Cañete, ducs d’Arcos, als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira, i als Barón