Resultats de la cerca
Es mostren 243 resultats
Albert VI d’Àustria
Història
Duc d’Àustria, de la branca leopoldina dels Habsburg.
Fill del duc d’Estíria, Ernest I En ésser dividits els estats del seu pare, n'obtingué la part occidental, mentre el seu germà Frederic Vel futur emperador Frederic III rebé Estíria, Caríntia i Carniola Adquirí l’Alta i la Baixa Àustria 1458 i 1462 per mort de Ladislau I, únic fill de l’emperador Albert II, cinquè duc d’Àustria El 1462 fou excomunicat per Pius II i desterrat per Frederic en voler apoderar-se dels estats d’aquest
Agakan I
Història
Cap dels ismaïlites, de nom Ḥasan ‘Alī Shāh.
Li conferí aquest títol el sobirà de Pèrsia Fatḥ ‘Alī Shāh Fou governador de la província de Kermān, però en fracassar un complot que havia organitzat per apoderar-se del tron 1840, hagué d’emigrar a Bombai amb els seus seguidors La seva activitat a favor dels britànics feu que aquests el confirmessin en el seu títol 1866 i li assignessin una pensió quantiosa A la seva mort fou succeït pel seu fill ‘Alī Shāh Agakan II — 1885, que continuà la seva política
Joan Alfons d’Aragó i de Navarra
Cristianisme
Bisbe d’Osca (1484-1526).
Fill natural de Carles, príncep de Viana Fou prior del Pilar de Saragossa, abat de Sant Joan de la Penya 1476 i administrador del bisbat de Patti Acabà la construcció de la catedral d’Osca Els últims anys del seu episcopat es veieren torbats per la lluita que sostingué amb el bisbe coadjutor Felip d’Urries nomenat a instàncies de Carles V, que pretenia apoderar-se de la seu episcopal, lluita que derivà en una guerra civil a l’alt Aragó 1517-31
principat d’Antioquia
Història
Estat llatí fundat el 1098, arran de la primera croada, per Boemon I, príncep de Tàrent, l’obra del qual fou completada i consolidada pel seu nebot Tancred.
El principat s’estenia al llarg d’uns 200 km de costa, del nord d’Alexandreta al sud de Bâniyâs al sud-est incloïa Apamea i Maaret en Naamân i, a certa distància d’Alep, atenyia els límits del comtat d’Edesa Independent de dret, acceptà el vassallatge envers Bizanci Saladí mort el 1193 s’apoderà de la major part del territori Baybars posà fi a la seva existència en apoderar-se de la ciutat d’Antioquia el 1268, en temps de Boemon VI
Abū Ya‘qūb Yūsuf
Història
Fill del califa almohade Abū Muḥammad ‘Abd al-Mu’min.
Fou valí de Sevilla en vida del seu pare, a qui succeí com a califa el 1163 Hagué d’enfrontar-se a Ibn Mardaniš, sobirà de València i de Múrcia, que intentava d’apoderar-se de Còrdova L’any 1172 installà la cort califal a Sevilla, que esdevingué base de les seves expedicions contra els cristians Morí en retirar-se del setge de Santarém, defensada pels reis de Portugal i de Castella Donà l’aspecte de capital a Sevilla, on féu construir l’alcàsser i la mesquita
Mateu Cantacuzè
Història
Emperador d’Orient.
Fill de Joan VI Cantacuzè, fou destinat a la província de Tràcia sense drets d’heretatge, que havien estat atribuïts als descendents de Joan V Paleòleg, el seu gendre i collega Associat al tron el 1353, no volgué renunciar a l’autoritat imperial en abdicar el seu pare 1355 Capturat pels serbis en la seva temptativa d’apoderar-se de la Macedònia 1357, fou consignat a l’illa de Tènedos, i, a instàncies del seu pare, acceptà el despotat de Mistràs, juntament amb el seu germà Manuel
Joaquim Laguàrdia
Història
Militar
Militar.
Assolí el grau de coronel Per l’agost del 1825 intentà d’apoderar-se de Tortosa amb un grup de reialistes, fet que hom considera l’inici de la guerra dels Malcontents Fou empresonat, fugí agost del 1827 amb tretze subordinats, armats, i inicià una partida, juntament amb Joan Rebull i els franciscans Bernat Sirvent i Pau Orri, que controlà un quant temps el Priorat Derrotat per les forces lleials a Ferran VII a Cornudella de Montsant, fou pres i executat amb Magí Pallàs
Bernat II de Tolosa
Història
Comte i marquès de Tolosa, i comte de Pallars i de Ribagorça (864-872).
Era fill del comte Ramon I de Tolosa Pare i fill es trobaren lligats estretament a les lluites polítiques dels darrers anys de Carles II el Calb El 871 atorgà, per delegació de l’emperador, un precepte de concessió de béns fiscals a favor d’Alaó Pel febrer del 872 rebé de Carles el Calb el comtat de Carcassona-Rasès En caure en desgràcia davant l’emperador, fou atacat per Bernat Plantapilosa, comte d’Alvèrnia, que volia apoderar-se de Tolosa, i morí en la lluita
Pedro Girón y de la Vega
Història
Noble castellà.
Tercer comte d’Ureña i senyor d’Osuna Reclamà els drets de la seva dona, Mencía de Guzmán, a l’herència del ducat de Medinasidònia i el comtat de Niebla, però Ferran el Catòlic no ho acceptà Intentà d’apoderar-se del ducat per la força setge de Sanlúcar de Barrameda, 1516, però Cisneros s’hi oposà No resolta aquesta qüestió per Carles I, Girón s’uní a l’alçament comuner En fou nomenat capità general, però fracassà i perdé Tordesillas 1520 Acusat de traïció, es passà al bàndol imperial
Juan de Garay
Història
Militar
Militar castellà.
Ascendit a general, lluità amb les tropes de Felip IV a Perpinyà i en morir el lloctinent, duc de Cardona, fou nomenat governador general militar de Perpinyà 1640 Intentà d’apoderar-se d’Illa, però fracassà Incorporat a l’exèrcit del marquès de Los Vélez, participà en el setge de Barcelona i el substituí durant el combat en el comandament de les forces Passà a Portugal després de la derrota castellana a Montjuïc En 1648-50 fou capità general de la part de Catalunya ocupada per Felip IV, on assolí alguns èxits sobre els francesos