Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
paper de dibuix

Paper de dibuix
Tecnologia
Química
Paper blanc i fort, amb una capa d’aprest, que hom empra per a dibuixar.
trencar
Indústria tèxtil
Fer perdre, en l’aprest, l’encarcarament a una roba estirant-la en tots sentits.
fulardar
Impregnar (teixits) amb un líquid o una pasta per a llur tintura, aprest, acabament, impermeabilització, etc.
assecatge
Tecnologia
Operació que consisteix a separar un líquid del sòlid que el reté físicament per procediments no mecànics.
Per a l’estudi de tota operació d’assecatge cal considerar que per a efectuar l’assecatge d’un producte cal fornir-li l’energia tèrmica necessària per a la vaporització del líquid quantitat que és calculable per un balanç tèrmic entre el producte que cal assecar i l’agent calefactor que l’assecament d’un producte sòlid humit només és possible quan la fugacitat del líquid que reté és superior a la del producte en la fase de gas, o sigui quan la pressió de vapor del líquid és superior a la pressió parcial del producte en la fase de gas condició termodinàmica de desequilibri que permet de…
extensor
Indústria tèxtil
Dispositiu emprat en moltes màquines d’aprest i acabat per a desarrugar la roba quan entra a la màquina.
Consta d’un o més cilindres estriats de manera que tendeixen a estirar la roba que passa per la superfície i la desarruguen
burell
Indústria tèxtil
Teixit bast de llana pura, sense aprest, que ja era fabricat al segle XIV; hom en feia abrics i capes.
pastera
Indústria tèxtil
Dipòsit que conté l’aprest en les màquines de parar i d’aprestar o el color en les màquines d’estampar.
paraire

Paraire, segons boix popular
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Persona que es dedica a qualsevol de les operacions a les quals és sotmesa la llana, des del rentatge fins al perxatge.
El paraire fou essencial en la indústria tèxtil dels Països Catalans des del segle XIII fins a les acaballes del XVIII i el principi del XIX dins la indústria de la llana drap, exercia l’element empresarial i directiu comprava la llana i la donava a treballar als oficis subalterns —teixidors, tintorers, abaixadors— tot reservant-se l’aprest final i la comercialització Gaudia d’una situació preeminent dins la jerarquia dels gremis des del segle XV fins al XVII Es diferenciava del draper o comerciant de teixits de llana perquè la seva activitat era essencialment industrial i,…
L'Auxiliar de la Indústria, SA
El projecte de L’Auxiliar de la Indústria, SA, és del 1852, però es constituí el 1853 Primer calia presentar un projecte a l’administració, esperar l’autorització i aleshores constituir la societat davant de notari L’empresa es va autoritzar per Decret de 29 de juny de 1853 El capital era de 6 000 000 de rals o 300 000 duros, distribuït en 3 000 accions de 100 duros cadascuna Es va desemborsar tot el capital i la societat s’emmarcà dintre de la vintena llarga de societats anònimes que cotitzaven a la Borsa de Barcelona El seu domicili social era al número 116 del carrer del Carme d’aquesta…
cilindratge
Indústria tèxtil
Operació d’acabament dels teixits que consisteix a fer-los passar pel cilindre per tal d’aixafar-ne el gra, trencar l’aprest o ensetinar-los.