Resultats de la cerca
Es mostren 405 resultats
literatura aragonesa
Literatura
Literatura escrita en llengua aragonesa durant l’edat mitjana, o en els parlars dialectals d’Aragó en els temps moderns.
Durant la seva època d’independència o d’unió amb Catalunya té una literatura pròpia que arrenca molt probablement amb llegendes èpiques autòctones que, com la de La campana de Huesca , han arribat a través de les prosificacions fetes pels cronistes posteriors La influència de les literatures castellana, provençal i catalana s’hi deixà sentir tot seguit Així, hi ha un bon nombre de texts castellans copiats per escrivans aragonesos, que hi introduïren aragonismes a l’atzar o bé que els traduïren en bona part Aquest és el cas del Poema de Roncesvalles , de la Razón de amor , de la…
Elisabet d’Aragó
Història
Reina de Portugal, filla gran de Ferran II de Catalunya-Aragó i d’Isabel I de Castella.
Fou jurada hereva de Castella a les corts de Madrigal 1476 Fou casada 1490 amb el príncep Alfons, primogènit de Joan II de Portugal, que morí al cap de poc 1491, i després 1497 amb el germà, el rei Manuel I, de qui fou la primera muller El 1498 els aragonesos es negaren a jurar-la hereva Morí en donar a llum el príncep Miquel
Congregació Cistercenca de la Corona d’Aragó i de Navarra
Congregació de l’orde cistercenc erigida el 19 d’abril de 1616 per breu pontifici de Pau V.
El motiu de la fundació fou el creixent allunyament entre les abadies dels diferents països, que dificultava l’obligada assistència anual al Capítol Principal, celebrat a Cîteaux que, a la distància, afegia l’inconvenient d’estar situat en territori sota sobirania del rei de França, en guerra permanent amb el d’Espanya Els monestirs de Poblet i Santes Creus s’oposaren a la fundació perquè s’hi instaurava l’abadiat temporal, se suprimia el sistema de filiació i es creaven nous càrrecs La regla fou establerta al Capítol provincial de Rueda del 1626 Per una butlla del 1634, Urbà VII uní a la…
Simó Frígola
Història del dret
Jurista.
Fou nomenat per Felip II de Castella vicecanceller de la corona catalanoaragonesa 1585-1598, però, per tal de poder exercir el càrrec —els furs d’Aragó no permetien que un no aragonès exercís jurisdicció sobre aragonesos—, calgué que fos habilitat a les corts de Montsó del 1585 El mateix any 1585 el jurista aragonès Juan Gaspar Hortigas li dedicà la seva allegació en defensa de la Universitat de Saragossa
Martín Díez de Aux
Història
Política
Història del dret
Jurista i polític.
Fou batlle general 1431-34 i justícia 1434-39 d’Aragó Autor d’un volum d' Observaciones , que fou unit als texts legals dels furs aragonesos, en el qual propugnava la inviolabilitat del càrrec de justícia tot i això, fou requerit per la reina Maria a renunciar el càrrec, acusat de malversacions S'hi resistí i la reina el féu empresonar i traslladar secretament al castell de Xàtiva, on morí
William Dennis Elcock
Lingüística i sociolingüística
Romanista anglès, professor de filologia romànica i literatura medieval francesa a la Universitat de Londres.
S'especialitzà en lingüística i dialectologia pirinenques Publicà nombrosos estudis sobre la toponímia i el lèxic aragonesos i de tots els Pirineus, importants també per al coneixement del català De quelques affinités phonétiques entre l’Aragonais et le Béarnais 1938, Toponimia menor en el Alto Aragón 1949 És autor d’una obra de conjunt sobre les llengües romàniques, The Romance Languages 1960, notable per la claredat expositiva i la riquesa d’informació
setge de Peníscola
Història
Acció bèl·lica empresa per Jaume I de Catalunya-Aragó el 1225.
Hi participaren els bisbes de Lleida, Barcelona i Saragossa, el justícia d’Aragó, Pedro Pérez, i alguns nobles catalans i aragonesos La manca de cooperació d’un sector de la noblesa, però, obligà el rei a renunciar a la conquesta i a pactar amb Abū Sa'īd al-Raḥmān que aquest li pagaria un tribut en canvi de l’alçament del setge El 1233, tanmateix, Peníscola es lliurà sense lluita a la corona catalanoaragonesa
Juan José Porter Casanate
Historiografia catalana
Cronista aragonès.
Fill de Juan Porter, fiscal de l’Audiència de Saragossa, i germà de Pedro Porter, almirall explorador de la costa de Califòrnia, cursà jurisprudència a Salamanca i continuà els estudis a Saragossa, on tardanament obtingué la llicenciatura el 1657 i el doctorat l’any següent Fou juez de encuestas i mestre racional de Saragossa Posseïdor de l’hàbit de l’orde d’Alcántara, romangué vinculat al cercle d’erudits aragonesos reunits a Osca al voltant de l’humanista i mecenes Lastanosa El 1669, en jubilar-se el cronista del regne Francisco Diego de Sayas, Porter sollicità el càrrec a la…
benasquès
Lingüística i sociolingüística
Dialecte del català, de transició cap a l’aragonès, parlat a la vall de Benasc, molt relacionat amb els parlars ribagorçans més meridionals (ribagorçà).
La catalanitat del benasquès no ha estat generalment acceptada mentre l’afirma Manuel Alvar, la neguen Badia i Margarit i Günther Haensch Joan Coromines afirma que seria molt fàcil de donar una base científica a una teoria que sostingués la catalanitat de Benasc Bé que ha tingut una forta influència del castellà, perceptible sobretot en el vocabulari, aquesta ha estat molt menor que damunt els parlars aragonesos La vitalitat del benasquès entre totes les classes de la població llevat a Castilló de Sos, relativament més castellanitzat contrasta igualment amb la desaparició gairebé…
Manuel d’Entença
Història
Fill natural de Ponç Hug.
Armat cavaller 1345, acompanyà Pere III a Sardenya 1354, on obtingué el lloc de Pula i altres castells i llocs diversos Fou conseller reial i prengué part en la guerra de Castella A Sardenya, fou fet presoner pel jutge d’Arborea Marià IV 1369 alliberat, tornà a la cort, on fou promotor de negocis del rei A més d’alguns llocs aragonesos que li havia venut el rei 1381, fou senyor del castell de Barbastre, heretat dels seus nebots