Resultats de la cerca

Hi nasqué Aristòtil És l’actual Stavro

Els primers estudis coneguts d’anatomia comparada són deguts a Aristòtil, el qual descriví i comparà diversos òrgans, i aparells de molts animals Després d’Aristòtil, bé que els estudis descriptius sovintejaren, pràcticament no es realitzaren estudis d’anatomia comparada fins als s XVII i XVIII, en què, sobretot Marco Aurelio Severino, Buffon, Goethe, i Geoffroy Saint-Hilaire, treballaren en aquest respecte Fou, però, Cuvier, el “pare de l’anatomia comparada”, el qual en publicar entre el 1800 i el 1805 les seves Leçons d’anatomie comparée , sistematitzà, ordenà i…

Vida i obra Governador de la Plana 1477-92 Avi del cronista Rafael Martí de Viciana És autor d’un comentari en català de les Econòmiques d’Aristòtil entre els anys 1480 i 1490, ‘lo qual en nostre vulgar parlar vol dir tant com Regiment de casa ’, fet a partir de la versió llatina de Leonardo Bruni 1443 i dedicat a la seva muller Damiata En destaca l’epístola introductòria, escrita en part en un estil elegant i en un to personal d’afecció, per bé que la traducció respongui a un estil planer i àdhuc familiar Amb anterioritat al 1492 traduí el Liber de Moribus de Sèneca, amb el…

Aristòtil usava aquest mot per a determinar la darrera part de la tragèdia i el final o apoteosi interpretada pel cor

Segons Aristòtil, la modalitat, o mode com S i P s’uneixen en el judici, pot ésser de quatre tipus de possibilitat , d' impossibilitat , de contingència i de necessitat La similitud entre possibilitat i contingència contingent és allò que alhora pot donar-se i no donar-se, i àdhuc entre impossibilitat i necessitat necessari és allò que no pot no donar-se, ha estat factor determinant del fet que la lògica postaristotèlica hagi cregut necessari de corregir la taula d’Aristòtil, insistint en un ulterior estudi de la modalitat de possibilitat Més radical fou la postura…

Es formà al collegi de Montaigu de París, i a partir del 1509 ensenyà al collegi de Cocqueret Es doctorà en teologia a París 1522 i hi fou professor d’arts Havent retornat a València, fou nomenat rector perpetu de la universitat i catedràtic de teologia tomista 1526 Publicà a París bon nombre de comentaris als escrits d’Aristòtil Predicamenta , 1516, Porfiri i Petrus Hispanus, i altres obres lògiques, entre les quals uns Magna exponsabilia 1518 molt celebrats al seu temps, i a València els quatre volums de les Sentències de Pere Llombard 1527-31 Fou un seguidor de l’escola terminista de John…

Ensenyà filosofia a Ferrara i a Pàdua Seguidor de la interpretació alexandrina d’Aristòtil, afirmà el caràcter intramundà del coneixement científic, separant filosofia i teologia

L’exigència d’una tal reducció està, en Aristòtil, en el fet que només la primera figura del sillogisme és considerada com a ben fonamentada lògicament

És una posició intermèdia entre el realisme i el nominalisme El primer conceptualista fou Pere Abelard, bé que Aristòtil n'és, en certa manera, un precedent