Resultats de la cerca
Es mostren 146 resultats
Joan Francesc Vidal
Cristianisme
Religiós dominicà i predicador notable.
Entrà al convent dominicà de València, d’on era prior el seu oncle, el memorable Joan Micó Fou mestre seu de novicis Lluís Bertran Habità gairebé sempre al convent de València, d’on fou prior tres vegades, i era conseller dels arquebisbes, en especial de Juan de Ribera Com a qualificador de la inquisició examinà els suposats èxtasis de la nena Vicenta Maipel i s’hi pronuncià en contra Féu construir la façana de l’oratori o cella de Sant Vicent Ferrer i ajudà a la fundació de la confraria de la Cella Santa Fou durant 30 anys predicador quaresmal de la ciutat de València, i en…
capel

Capel de bisbe i d’abat amb jurisdicció
© fototeca.cat
Cristianisme
Capell d’ales amples i copa petita, proveït d’alamara amb cordons i borles a cada banda i emprat pels eclesiàstics com a distintiu de llur dignitat.
Pius X, el 1905, fixà l’ús dels diversos tipus de capel el capel vermell amb 15 borles vermelles a cada costat en cinc ordres, per als cardenals el capel verd amb 15 borles verdes, per els patriarques i primats el capel verd amb 10 borles verdes en quatre ordres, per als arquebisbes el capel verd amb 6 borles verdes en tres ordres, per als bisbes i abats amb jurisdicció el capel violeta que, amb borles vermelles, distingeix, entre altres càrrecs, els administradors apostòlics el capel negre amb borles negres, entre altres, per als abats i pabordes mitrats, generals de…
Constitució Civil del Clergat
Història del dret
Conjunt de disposicions legislatives de l’Assemblea Constituent de França (1790), sancionades per Lluís XVI, que regulaven la distribució dels oficis eclesiàstics, els nomenaments i la dotació del clergat.
Les diòcesis passaren de 135 a 85, dividides entre 10 metròpolis, i les parròquies no podien tenir un àmbit inferior a les 6 000 persones els únics càrrecs admesos eren els de bisbe i rector, amb desaparició de tots els altres arquebisbes, canonges, etc tots els pastors havien d’ésser designats per elecció popular directa, i els bisbes electes informarien el papa, però no en demanarien la confirmació la jurisdicció diocesana era detinguda pel consell episcopal, el clergat era retribuït per l’estat, i els serveis religiosos eren gratuïts Els bisbes diputats oposaren un moderat…
Bourges
Capital del departament de Cher, província de Berry, a la regió del Centre, França, situada a la confluència dels rius Yèvre i Auron.
És seu d’arquebisbat, seu judicial tribunal d’apellació, i un nucli industrial i militar foneries, fàbriques d’armes i de municions, construccions mecàniques i aeronàutiques i nus de carreteres La catedral de Bourges Saint-Étienne, 1192-1324, d’estil gòtic molt pur, té cinc portalades alineades, la central amb remarcables escultures judici final, i conté importants vitralls ss XIII, XV i XVI La mansió de Jacques Coeur s XV és una excellent mostra de l’arquitectura gòtica civil francesa La ciutat posseeix notables edificis dels ss XV i XVI Capital dels bitúriges cubs, que l’anomenaren Avaricum…
Conferència Episcopal Espanyola
Institució de l’Església catòlica espanyola en comunió amb la Santa Seu de Roma i el papa integrada pels bisbes de l’Estat espanyol.
Fundada l’any 1966, la seva tasca consisteix a administrar l’exercici conjunt de funcions pastorals de l’episcopat pel que fa als fidels del seu territori, amb l’objectiu de desenvolupar la vida catòlica i la seva missió evangelitzadora Es regeix pels acords del 1979 entre la Santa Seu i l’Estat espanyol Des de la seva creació fins el 2020 tots els arquebisbes de Madrid en foren presidents, càrrec que ha estat ocupat, successivament, per Fernando Quiroga Palacios 1966-69, Casimiro Morcillo González 1969-71, Vicent Enrique i Tarancón 1971-81, Gabino Díaz Merchán 1981-87, Ángel…
Alcalá de Henares
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid, a la Campiña, situada on l’Henares s’eixampla, prop de la seva confluència amb el Jarama.
Fins al 1945 fou una ciutat eminentment rural, centre de la Vega d’Alcalá, amb importants conreus de regadiu alfals, bleda-rave, arbres fruiters, hortalisses, cereals Els darrers anys ha augmentat l’activitat industrial filatures de cotó, indústria pesant de material ferroviari, productes farmacèutics i químics, ceràmiques, fàbriques de teules i maons Té una universitat fundada el 1977 i la Facultat Filosòfica Complutense, dels jesuïtes, fundada el 1894 Potser correspon a la Complutum romana Els àrabs li donaren el nom actual Fou reconquerida el 1088, i definitivament amb el castell, el 1118…
Magúncia
Ciutat
Capital del land de Renània-Palatinat, Alemanya, a la vora esquerra del Rin, enfront del punt d’aiguabarreig amb el Main i de la ciutat de Wiesbaden.
És un centre comercial i industrial, situat al límit entre l’Alt Rin i el Baix Rin, a la zona dels turons del Rheingau, coberts de vinya És port fluvial Té una indústria diversificada fusta, ciment, productes químics, maquinària, vidre, cervesa És un centre administratiu i cultural important Hi ha universitat, fundada el 1477, i és seu d’un arquebisbat L’antiga Magontiacum dels romans fou capital de la Germània Superior Seu episcopal des del 747, amb sant Bonifaci, al s XIII fou la ciutat més important d’Alemanya i la capdavantera de la lliga de Renània El 1356 els arquebisbes de…
Josep Agramunt
Historiografia catalana
Dietarista valencià.
No se’n sap pràcticament res, tret del fet que redactà un Libro de casos sucedidos en la ciudad de Valencia, tanto antiguos como modernos, en donde se hallarán muchas cosas curiosas y noticias de muchas fundaciones antiguas, y noticias de todos los vireyes, obispos y arzobispos des de el primero hasta el día de hoy , conservat actualment a l’Arxiu del Reial Convent de Predicadors de València ms 49, núm 5 L’escrit d’Agramunt conté un pròleg, on l’autor justifica l’interès per deixar memòria escrita dels esdeveniments del seu temps, i, tot seguit, apareix una llista dels virreis valencians fins…
Casinos
Municipi
Municipi del Camp de Túria, a l’extrem occidental de la comarca, al límit amb els Serrans; el terme és drenat per la rambla d’Artaix, afluent del Túria.
L’agricultura és gairebé totalment de secà el conreu principal és la vinya 420 ha, amb la producció de raïm per a l’elaboració de vi de taula hi ha una cooperativa vinícola Uns altres conreus són els de garrofers, d’oliveres i d’ametllers Hi té una certa importància la ramaderia a l’hivern hom arrenda els pasturatges, de propietat municipal, al bestiar transhumant del Sistema Ibèric hi passa la carrerada del Túria Hi ha també una florent avicultura És tradicional la fabricació d’ametlles garapinyades Hom explota una important mina de caolí i una guixera ambdues transformen el producte in situ…
comunitat de Taizé
Comunitat monàstica i ecumènica fundada a Taizé (Borgonya), per Roger Schutz
(1942), que integra germans de diverses esglésies cristianes, sobretot protestants (hi ha també alguns catòlics), procedents d’una quinzena de països.
Llur ideal és la comunió entre tots els homes, i per això malden per la reconciliació dels cristians en una sola Església “germen i signe que només hi ha una sola família humana” Lloc de recerca i de trobament, després d’uns quants anys de solitud començà d’atreure jovent d’arreu del món, talment que en nasqué la idea d’un Concili dels joves 1970, que iniciaren el 1974 uns quaranta mil joves de cent països nombre que ha anat augmentant en els aplecs anuals de Pasqua i estiu associant-se a la vocació de comunió i de reconciliació pròpia de Taizé D’ençà del 1978 organitza anualment la Trobada…