Resultats de la cerca

Tercer fill del comte Hug II i de Beatriu de Luna, germana del cèlebre Antoni de Luna, que fou probablement el seu padrí El seu primer casament amb Elionor de Villena li permeté d’ampliar els dominis amb la vall d’Aiora, a València Combaté a Sanluri 1409, manà un estol el 1410 i, durant l’interregne, fou partidari decidit i conseller de Jaume d’Urgell Sembla que no se sotmeté als Trastàmara fins després de la mort del rei Ferran I El 1416 Alfons IV l’envià a Sicília en qualitat de covirrei S'hi establí i s’hi casà 1421, en segones núpcies, amb Margarida de Peralta, comtessa de Caltabellotta i…

Secundant les revoltes nobiliàries comandades pel vescomte Ramon Folc V de Cardona, cosí germà seu, es negà a participar en la guerra d’ajut a Castella contra Granada i fou desposseït dels seus feus per Jaume I 1274 el mateix any signà els pactes d’Àger contra l’autoritat reial Fou un dels ostatges per a garantir l’entrevista a la Jonquera-Panissars entre Alfons II de Catalunya-Aragó i Carles II d’Anjou 1290 Fou mitjancer entre Jaume II i el noble Artal d’Alagó 1293 El 1294 fou nomenat alcaid dels cristians de Tunis Renuncià en nom del Temple als drets de l’orde sobre Tortosa i…

Es mantingué fidel a Jaume I durant els anys turbulents de la seva infantesa i adolescència La seva actuació destacà en l’episodi de Pero Ahonés i en la revolta de l’infant Ferran Coneixedor del regne de València, pel fet d’haver-hi viscut exiliat, fou dels qui aconsellaren d’emprendre'n la reconquesta Aconseguí, amb mitjans propis, una de les primeres conquestes, la de Morella 1232, que s’avingué a lliurar a Jaume I, el qual la hi retornà en feu vitalici A la mateixa comarca fundà Vilafranca del Maestrat i Albocàsser i atorgà nombroses cartes de població Participà al setge de Peníscola 1225…

Desterrat ja el 1652, igualment com el seu rival Artal d’Alagó, marquès de Villasor, i acusat el 1656 d’homicidi en una escomesa contra aquest i els seus partidaris, estigué vuit anys reclòs a la torre calleresa de l’Elefant A les corts convocades pel lloctinent, marquès de Camarasa, dirigí l’oposició a la concessió d’un subsidi de 70000 escuts a la corona si abans hom no obtenia que només els sards fossin habilitats per als càrrecs civils i eclesiàstics de Sardenya, i negocià, bé que sense èxit, com a diputat de les corts, prop de la cort de Madrid La dissolució de les corts pel…

Fill del jutge Hug II i de Benedetta L’infant Alfons i la seva muller negociaren el seu matrimoni amb María Àlvarez de Xèrica i després amb una filla d’Artal de Luna, però de fet es casà vers 1327-28 amb Constança de Saluzzo i de Peralta, a la qual, per raó del dot, hipotecà Molins de Rei Assistí a la coronació d’Alfons III, a Saragossa, on fou armat cavaller 1328 Abans de tornar a Sardenya, prestà homenatge al rei pel jutjat d’Arborea en nom del seu pare El seu germà Marià hagué de fer-ho en nom d’ell a Pere III, en morir Hug Pere s’oposà a un nomenament d’àrbitre en les…

També anomenat Artal I d’Alagó pel seu casament amb Ximena II Péreç, senyora d’Alagó actualment un municipi de la província de Saragossa, amb qui tingué un fill, el futur Palacín I d’Alagó nascut el 1163 Anteriorment, però, el 1130, havia esposat una tal Agnès morta el 1135, de qui naixeren el futur Artau IV de Pallars Sobirà ∽1110-∽1182 i una filla del mateix nom que la mare, que es casà amb Ramon, senyor d’Erill  El 1110 o 1111 fou fet presoner pels almoràvits en una ràtzia per terres catalanes i retingut a Saragossa hi era el 1111, on aprengué l’àrab, cosa no gens habitual en…

Única filla de Frederic III i de Constança d’Aragó i neta per part de mare de Pere III de Catalunya-Aragó, succeí el seu pare, bé que el govern fou exercit pel seu tutor i vicari general de l’illa, Artal d’Alagó, al qual s’uniren aviat tres vicaris més El projectat matrimoni de Maria amb el duc Joan Galeàs I de Milà, negociat secretament pel tutor el 1378, provocà una crisi i el rapte de la reina per Guillem Ramon de Montcada, comte d’Agosta, del partit català, que la lliurà a les tropes catalanes enviades pel rei Pere el 1380, les quals la custodiaren, primer a Sicília i després…

Vida i obra Signà molts treballs com Josep l’Escrivà Acabada la guerra civil s’hagué d’exiliar a França durant dos anys Fou uns dels cofundadors de la Federació Sindical de Treballadors Collaborà amb la premsa local i fundà l’Associació d’Estudis Històrics Mossèn Martí Gadea 1968 Les seves dues primeres monografies, en castellà, se centren en el cinema Cinematurgia 1957 i Sesión de Cine 1959 Collaborà amb revistes cinematogràfiques especialitzades com Objetivo i Fotogramas Abandonà les publicacions de cinema i es dedicà a estudiar la història valenciana de la repoblació del s xiii i la…

Fou criat a la cort de Pere I de Catalunya-Aragó, el qual ell acompanyà a la batalla de Las Navas de Tolosa Ambaixador prop d’Innocenci III per a sollicitar la seva intervenció en la crisi plantejada per la successió de Jaume I, li fou encomanat el govern d’Aragó, des de l’Ebre fins als Pirineus per designació papal, formà part del consell de regència, i fou majordom el 1218 Amb els seus germans, Sancho, bisbe de Saragossa, i Pelegrín, majordom l’any 1217, dominant Sobrarb, Bolea i Loarre, que li havia empenyorat Pere I, formava un dels bàndols de les faccions nobiliàries A Tauste, que tenia…

Quarta muller del rei Pere III de Catalunya-Aragó, filla de Berenguer de Fortià i de Francesca de Vilamarí, de la petita noblesa empordanesa El 1371 es casà amb Artal de Foces, un noble aragonès, i amb ell s’incorporà a la cort de la reina Elionor de Sicília, tercera muller del Cerimoniós Morta aquesta el 1375 i mort també Artal de Foces, Sibilla esdevingué, a la darreria d’aquest any, l’amistançada del rei, de qui tingué una filla, Isabel, el 1376 Aquest lligam, que evitava un nou matrimoni de llur pare, no desplagué als infants Joan i Martí, però llur actitud…