Resultats de la cerca
Es mostren 86 resultats
Estatut d’Autonomia del País Basc del 1979
Dret
Llei orgànica d’autonomia, atorgada al País Basc per les Corts Generals i, prèviament, aprovada per referèndum pel poble basc el 25 d’octubre de 1979.
Tot i que l’elaboració començà quatre mesos més tard que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979, fou el primer presentat a les Corts i el primer aprovat Ambdós s’assemblen molt, però els concerts econòmics i l’estructura històrica de les diputacions forals diferencien el text basc respecte del català Inicialment semblava que l’estatut inclouria Navarra en la resta del País Basc, però els sectors més dretans i la UCD navarresa impediren que els navarresos participessin en les negociacions entre les Corts de Madrid i la delegació de l’Assemblea de Parlamentaris bascs Aquesta Assemblea es…
Eficàcia i utilitat de la diagnosi prenatal
Les tècniques de diagnosi prenatal han progressat molt els últims anys i permeten la detecció de la majoria dels defectes congènits, però l’eficàcia varia segons quin sigui el defecte Globalment, durant l’embaràs es poden diagnosticar el 80% dels defectes congènits, és a dir, les anomalies que tindrà el fetus si l’embaràs arriba al seu termini Així, les malalties cromosòmiques, com per exemple la síndrome de Down, es poden diagnosticar, teòricament, en un 100% dels casos, i les malformacions, com ara la hidrocefàlia, en un 90% Tanmateix, pel que fa a les malalties genètiques, l’eficàcia d’…
sindicació d’accions
Economia
Dret mercantil
Limitació que hom fa del principi de la lliure transmissió d’accions, assignada d’una manera expressa en els estatuts d’una societat, o bé per una obligació que els accionistes assumeixen voluntàriament.
El fet de posar límits a la lliure transmissió d’accions, anomenat també pacte de sindicació, obeeix a la precaució dels socis fundadors d’evitar que el control de la societat passi a d’altres persones, o bé simplement per a mantenir estable el nombre d’accionistes o el valor de l’acció Els dos tipus de clàusules limitatives més conegudes són la clàusula de consentiment, segons la qual la societat ha d’aprovar cada acte de transmissió d’accions, i la clàusula de coneixement o de tempteig, segons la qual la societat ha de conèixer cada possibilitat de transmissió, a fi que els…
Motivació per l’abandó del tabaquisme
Un dels arguments adduïts amb més freqüència per a no deixar de fumar és la manca de voluntat Molts fumadors assumeixen els efectes nocius del tabac, però justifiquen el manteniment de l’hàbit allegant una impossibilitat personal per a controlar els impulsos que involuntàriament els impelleixen a fumar Generalment, aquest argument es basa en la idea que la força de voluntat és una característica individual pròpia de cada persona, i que ella mateixa, pels seus propis mitjans, no la pot modificar Tanmateix, les teories psicològiques actuals refusen l’existència d’una suposada força…
Dona i fecunditat
L’índex sintètic de fecunditat o nombre de fills per dona ha retrocedit, a escala mundial, significativament en les últimes dècades L’any 2002 era de 2,8 fills, per bé que en una primera aproximació cal assenyalar que aquesta xifra és el resultat de dues grans situacions molt contrastades la dels països desenvolupats amb un índex d’1,6, és a dir, per sota del teòric llindar de reemplaçament de les generacions que s’estableix en 2,1 i la dels països subdesenvolupats, amb un índex de 3,1 3,5 si es deixa la Xina a part Als estats desenvolupats, s’observen poques diferències entre els estats A…
Santa Maria de Capellades
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Claramunt, al lloc de Capellades, el qual aviat se separà del castell i formà una quadra autònoma sota el domini del monestir de Sant Cugat del Vallès Inicialment només degué tenir consideració de capella o sufragània, i més tard adquirí la condició de parròquia, que és la que té en l’actualitat Depengué del monestir de Sant Cugat del Vallès segurament per donació dels senyors del castell de Claramunt Les primeres notícies del castell de Claramunt corresponen a la butlla que l’any 978 dirigí el papa Benet VII al bisbe Fruià de…
La multiculturalitat
Apartir de la dècada dels anys vuitanta del segle XX, bona part de les societats democràtiques han participat en tota una sèrie de debats intellectuals entorn dels drets de les minories culturals i nacionals en les democràcies liberals, de la seva presència i participació en les institucions i en els processos de decisió política, del seu grau d’autogovern, de l’ús de símbols religiosos i de formes de vestir en l’esfera pública escoles, administració, etc Aquests debats han estat associats a realitats tan diferents com les minories nacionals, les poblacions immigrades, les collectivitats…
Disset anys de política internacional catalana
Catàleg de l’exposició presentada per la Generalitat de Catalunya a Atlanta del juny del 1996 al gener del 1997 GC La recuperació de les institucions d’autogovern a Catalunya ha coincidit amb l’aparició —al costat dels estats— de nous actors en el terreny de la política i de les relacions exteriors, entre els quals hi ha les regions Des de Catalunya aquest procés s’ha viscut amb una especial intensitat D’una banda, l’Estat espanyol s’ha obert al món, a Europa, sobretot des de l’adhesió a les Comunitats Europees l’any 1986 D’altra banda, la mateixa història, vocació i personalitat catalanes…
pedagogia
Pedagogia
Art i ciència de l’educació.
Tradicionalment es referia als principis i mètodes per a l’ ensenyament , per a la formació completa física, intellectual, ètica, social de l’infant actualment, però, va més enllà del període escolar, ja que inclou totes les etapes de la formació de l’individu Les opcions educatives que en el curs de la història han fet els diversos pobles, cultures i grups ideològics han donat lloc a intuïcions, utopies i realitzacions que es descriuen com a història de la pedagogia i de les quals bona part han estat assumides a partir del segle XIX per la pedagogia pròpiament dita, que les contempla…
historiografia
Música
Estudi bibliogràfic i crític dels escrits sobre la història i les seves fonts.
Aplicada al món musical, la historiografia estudia la història de la música i els resultats de la recerca historicomusicològica Queda al marge el problema de fins a quin punt poden ser considerades formes prèvies de la historiografia els antics debats sobre música, és a dir, les reflexions cosmològiques, matemàtiques o teològiques, així com altres relats sobre música o músics que apareixen en escrits teòrics o purament literaris de la cultura europea Alguns escriptors medievals, basant-se en autoritats com Boeci o Isidor de Sevilla, s’encarregaren de recordar determinats moments de la música…