Resultats de la cerca
Es mostren 158 resultats
mesoescala
Meteorologia
Escala corresponent a fenòmens meteorològics que abracen extensions horitzontals mitjanes, entre uns pocs i algunes desenes de quilòmetres.
En l’enorme rang de dimensions dels fenòmens atmosfèrics, la mesoescala representa una escala intermèdia entre la microescala que abraça fenòmens de reduïdes dimensions, com un petit remolí de vent, l’intercanvi de calor en la capa d’aire propera a terra, la dispersió d’un contaminant a l’atmosfera, etc i la macroescala a la qual pertanyen els sistemes i les pertorbacions de molt gran abast, com els anticiclons, les depressions o algunes ones atmosfèriques que impliquen longituds de milers de quilòmetres Fenòmens típics de la mesoescala són, per exemple, les tempestes, els fronts…
forçament radiatiu
Meteorologia
Alteració del balanç radiatiu produït pel canvi (generalment antròpic) en un component atmosfèric o en les propietats de la superfície terrestre.
El clima de la Terra és determinat pel balanç entre la radiació solar absorbida pel sistema Terra-atmosfera i la radiació d’ona llarga que surt cap a l’espai En aquest balanç influeixen notablement la composició de l’atmosfera i les propietats radiatives de la superfície terrestre Per això, la modificació de la concentració dels gasos atmosfèrics o del tipus de superfície es tradueix en un canvi, un forçament, del valor de la radiació absorbida o emesa El forçament radiatiu més important actualment, de naturalesa antròpica, és l’increment de les emissions de gasos hivernacle…
Doug Aitken
Art
Artista nord-americà.
Elabora vídeos i installacions sonores que tracten les múltiples relacions entre l’ésser humà, la indústria, l’entorn i els mitjans de comunicació El paper del públic reconstruint les històries fragmentades en les seves installacions és necessàriament participatiu, ja sigui des d’un punt de vista mental o bé caminant-hi “Eraser”, 1998 L’impacte de les pantalles gegants i els sons atmosfèrics embolcallen l’espectador en un ambient que el sedueix i li altera la percepció del temps “Electric Earth”, 1999 Participà en la 48a Biennal de Venècia l’any 1999 L’any 2000 exposà en la…
Micheline Coulombe Saint-Marcoux
Música
Compositora quebequesa.
Estudià amb Claude Champagne a l’Escola Vincent d’Indy de Mont-real, i més tard ho feu amb Gilles Tremblay i Clermont Pépin al conservatori d’aquesta mateixa ciutat, on el 1967 guanyà el primer premi de composició per Modulaire Treballà a Niça i, del 1968 al 1970, a París amb Pierre Schaeffer i altres membres del Groupe de Recherches Musicales GRM, que el 1971 li encarregà Arksalalartok El 1969 cofundà el Groupe International de Musique Electro-Acustique, que fins el 1973 feu concerts a Europa, el Canadà i l’Amèrica del Sud De nou al Quebec el 1971, es dedicà a l’ensenyament al Conservatori…
Ceferí Olivé i Cabré
Pintura
Aquarel·lista.
Fill de rajolers, passà la infantesa a Maspujols i a Reus, on fou aprenent del pintor decorador Antoni Fuster —que li ensenyà la tècnica de l’aquarella— i assistí a l’Escola Municipal de Dibuix que dirigia Tomàs Bergadà El 1925 s’establí a Barcelona, on féu de pintor decorador i d’escenògraf, al mateix temps que esdevingué deixeble de Fèlix Mestres a Llotja El 1931 ingressà a l’Agrupació Aquarellista de Catalunya i es proposà de revitalitzar l’aquarellisme Participà en exposicions collectives i es presentà sol, el 1940, a la sala Pictòria de Barcelona Són destacables els seus efectes grisosos…
Sabina
Regió
Regió de la Itàlia central, a la regió administrativa del Laci, que comprèn els monts Sabins, la conca de Rieti, les valls mitjana i baixa del Turano i part de les valls del Vellino, del Salto, del Tíber i de l’Aniene.
La capital és Rieti Els relleus montuosos, per l’erosió dels agents atmosfèrics sobre els terrenys calcaris, presenten formes aspres, en les quals són freqüents els fenòmens càrstics Té conreus de cereals, oliveres, vinyes i farratge per a la cria del bestiar Habitada antigament pels sabins sabí, el 290 aC fou sotmesa per Roma i seguí la sort de l’Imperi August la incorporà a la IV regió d’Itàlia i, posteriorment, sota Constantí passà a formar part de la Tuscia Dividida entre els ducats de Spoleto i de Roma, al llarg del s VIII tingué una gran prosperitat fins que fou devastada pels sarraïns…
circulació general atmosfèrica
![](/sites/default/files/media/FOTO/circulaciógeneralatomsfèrica.jpg)
L’esquema interior indica els corrents a la superfície, i l’esquema exterior els corrents d’altura de la circulació general atmosfèrica
Meteorologia
Conjunt dels grans corrents atmosfèrics que tenen una direcció aproximadament horitzontal i que són registrats amb una forta regularitat; llur horitzontalitat és deguda a les dimensions de l’atmosfera meteorològica, que per la seva poca potència vertical presenta una component horitzontal predominant.
La circulació és regida per factors tèrmics i per factors dinàmics Els factors tèrmics tendeixen a establir una circulació de tipus meridià el diferent balanç de la radiació del sol en funció de la latitud determina un gradient baromètric acusat entre els pols i l’equador La massa d’aire de les baixes latituds, pel fet d’ésser més càlida, té menys pressió que la massa d’aire fred de les altes latituds, la qual cosa provoca en les capes baixes de l’atmosfera un corrent fred dels pols cap a l’equador A l’altura, en canvi, la diferència de pressió és inversa, car l’aire fred, més dens, a mesura…
estratificació
Vista aèria de successives estratificacions produïdes als vessants del turó de Sant Cosme, al sud de Sapeira (Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Geologia
Deposició d’un estrat o capa darrere un altre estrat en superfícies planes o lleugerament inclinades.
L’estratificació s’origina per canvis en els materials que s’anaven dipositant o per canvis en les condicions del dipòsit Aquests canvis poden ésser variació de la mida dels grans, com, per exemple, el pas de sorra a grava canvis en la textura, com ara l’arrodoniment de les partícules i canvis en la cimentació i la compactació de les partícules La regularitat i l’extensió de l’estratificació depèn de la persistència dels agents causants de la deposició o sedimentació Si els agents actuen en petites àrees, com, per exemple, als rius, s’originen estrats irregulars que no són persistents si els…
pintura antirovell
Química
Pintura anticorrosiva destinada especialment a protegir les superfícies metàl·liques de l’acció dels agents atmosfèrics.
En general, són fabricades amb pigments que afavoreixen la passivació del metall mini, tetrahidroxicromat de zinc, cianamida de plom, etc o amb zinc en pols Els òxids de ferro, el grafit, l’òxid de zinc gris i l’alumini en pols hi tenen també aplicació Els lligants són vernissos grassos o sintètics especialment amb pigment passivant, bituminosos i a base de resines sintètiques
coberta
coberta modernista, a base de voltes catalanes, de la Masia Freixe, obra de Lluís Muncunill, al parc de Sant Jordi de Terrassa
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Artifici que, col·locat damunt un edifici, el protegeix de les inclemències del temps, especialment, de la pluja i de la neu.
Per a això cal que tingui superfícies en pendent per on l’aigua o la neu s’escorrin cap a l’exterior de l’edifici El pendent cal que sigui més fort a les localitats on l’acumulació de neu podria representar un excés de pes, i pot ésser més suau quan hom preveu només l’eliminació d’aigua Els materials emprats han d’ésser impermeables i molt resistents als agents atmosfèrics per tal que conservin, al llarg del temps, llurs propietats Els materials que hom empra o ha emprat amb aquesta finalitat són de moltes menes i, durant molts segles, variaven sobretot d’acord amb l’emplaçament de l’edifici…