Resultats de la cerca
Es mostren 193 resultats
ho
Gramàtica
Pronom personal neutre.
Reemplaça açò, això o allò o tota una frase, en funció de complement directe o bé un adjectiu o un substantiu indeterminat, en funció d’atribut de verb copulatiu
trident
Religions de Grècia i Roma
Tecnologia
Forca de tres dents, usada antigament per a la pesca i per a la caça.
Entre els romans era usada pels gladiadors retiarii al circ Atribut de Neptú i de Posidó, apareix també en les monedes com a símbol de les ciutats marineres gregues i sicilianes
animatisme
Etnologia
Religió
Idea que considera que un determinat objecte, persona, animal o planta, és posseït per una essència espiritual, immaterial, que pot afectar les persones en forma positiva o negativa segons quina sigui la direcció de l’acció mística que aquestes adoptin envers ella.
És un concepte equivalent al de mana , i constitueix, per tant, una força intrínseca o atribut que transcendeix a la mateixa natura Bé que no és tan universal com l’animisme, ni tampoc necessàriament contemporani d’aquest, ambdós no s’exclouen, com ho demostra el fet que són convergents a la Melanèsia
eternitat
Filosofia
Religió
Caràcter d’allò que és fora del temps.
Hom contraposa l’eternitat al temps en tant que exclou tota determinació de passat i futur i és concebuda com a simple present En aquest sentit, fou definida per Boeci com la possessió eterna, simultània i perfecta d’una vida interminable interminabilis vitae tota simul et perfecta possessio En la teologia, l’eternitat és només atribut diví
adjectivació
Gramàtica
Fenomen pel qual un mot (especialment un substantiu) que normalment no té una funció d’adjectiu, passa a assumir aquest ofici.
Hi ha exemples en les oracions on el substantiu pren la funció sintàctica de predicat nominal o d’atribut així en el meu pare és metge , el predicat metge dóna una qualitat al subjecte substantiu, funció pròpia de l’adjectiu metge s’ha adjectivat sense deixar d’ésser essencialment substantiu Fins i tot l’adverbi pot ésser motiu d’adjectivació, en oracions com ell és així
grup de comparació
Medicina
Grup de participants d’un estudi clínic, ja sigui d’un assaig clínic o d’un estudi observacional, que s’utilitza com a patró de referència amb finalitats de contrastació amb el grup que s’estudia.
En els assaigs clínics el grup de comparació és el grup dels participants que no són sotmesos a la intervenció que s’analitza, sinó a una altra intervenció d’efectes ja coneguts o a un placebo, o que no se sotmeten a cap intervenció En els estudis observacionals el grup de comparació és el grup dels participants que no tenen l’atribut que s’estudia o que no estan exposats al factor d’interès de l’estudi
flabell
Art
Cristianisme
Ventall de plomes, de mànec llarg, símbol de sobirania.
Portat per esclaus en la comitiva de llurs senyors, fou usat en civilitzacions orientals antigues Mesopotàmia, Egipte i fou conegut també en el món grecoromà Fou introduït ben aviat en la celebració litúrgica cristiana D’unes dimensions més reduïdes i generalment de metall, fou atribut propi del diaca, el qual el movia damunt l’altar, per tal d’allunyar-ne les mosques Hom el relacionà amb el batec d’ales dels serafins, que, d’altra banda, hom hi troba figurats És encara un objecte litúrgic de les esglésies de ritu oriental Un flabell gros, de plomes, era portat en el seguici del…
supremacisme
Història
Ideologia que propugna la supremacia o superioritat natural d’un grup d’individus respecte a un altre o d’altres.
Segons el supremacisme, l’existència de collectius suposadament superiors per raons de raça, llengua, religió, cultura, sexe, etc legitima la discriminació, la subjugació o la segregació dels considerats inferiors Pel seu significat està vinculat amb el racisme , la xenofòbia , el sexisme o altres ideologies que denoten menysteniment de determinats collectius A diferència d’aquests, el terme supremacisme connota superioritat en general o basada en qualsevol atribut El terme té tradició en el món angloparlant, molt especialment als Estats Units, on amb l’expressió “white…
quantitat
Filosofia
Propietat de les coses que fa que aquestes siguin mesurables.
Aristòtil féu de la quantitat la tercera categoria després de la substància i la qualitat i la definí com la natura del que és divisible en elements, cadascun dels quals constitueix una unitat determinada Un dels problemes principals que planteja el concepte de quantitat és el de determinar els límits entre aquest concepte i el de qualitat Kant féu de la quantitat un grup de categories com la unitat, la pluralitat i la totalitat, camí que seguí l’idealisme dialèctic dels postkantians En el pensament contemporani el concepte de quantitat és abordat des del punt de vista de la gnoseologia, de…