Resultats de la cerca

Estudià cant a la seva ciutat natal, i hi debutà el 1945 com a Ulrica Un ballo in maschera Romangué a l’Òpera de Graz fins el 1952, on interpretà, entre d’altres, el paper de lady Macbeth El 1951 es presentà al Festival de Bayreuth, escenari que visità en edicions successives amb diversos personatges wagnerians Entre el 1952 i el 1972 actuà a l’Òpera de Munic, on debutà amb el paper d’Octavian El cavaller de la rosa i amb la companyia de la qual actuà amb gran èxit al Covent Garden de Londres 1953 A més cantà a l’Òpera de San Francisco 1960 i al Metropolitan de Nova York 1962 El seu…

Formada com a dibuixant, es dedicà inicialment a illustrar contes infantils, i des de la segona meitat dels anys seixanta començà a escriure els propis textos Amb més de 150 títols, entre els quals hi ha  Die feuerrote Friederike ‘Frederica la pèl-roja’, 1970, Wir pfeifen auf den Gurkenkönig ‘Ens rifem del rei dels cogombres’, 1972, Maikäfer flieg Mein Vater, das Kriegsende, Cohn und ich ‘Vola escarabat El meu pare, el final de la guerra, Cohn i jo’, 1973, premi de literatura juvenil alemanya 1974, Konrad oder das Kind aus der Konservenbüchse ‘Konrad o el nen que va sortir d’una llauna de…

Doctorada amb una tesi sobre la poesia social del darrer franquisme, visqué des del 1998 a Catalunya Traduí a l’alemany nombrosos autors catalans, entre els quals Carme Riera, Maria Mercè Marçal, Maria Barbal, Maria Àngels Anglada, Blai Bonet, Salvador Dalí, Josep Pla, Miquel de Palol i Manuel Vázquez Montalbán, i feu versions al català d’obres de Lutz Hübner, Falk Richter, George Tabori, Werner Schwab i Heiner Müller

De mare jueva, a causa d’aquesta condició li fou negat l’accés a la universitat Durant la Segona Guerra Mundial hagué de treballar per a l’administració pronazi Després de la guerra reprengué estudis de medicina, que abandonà per dedicar-se a la literatura Pertangué al Grup 47  fins a la seva dissolució i el 1953 es casà amb un dels seus membres més destacats, Günter Eich La seva obra, on s’entrellacen les zones entre el món real i l’imaginari, el conscient i l’inconscient, està influïda per Kafka, Beckett i Ionesco La seva obra més important és Die grössere Hoffnung ‘La més gran esperança…

Després d’estudiar turc i orientalística a Graz i a Viena, inicià la seva activitat literària amb Die Klosterschule ‘L’escola conventual’, 1968, on descriu l’autoritarisme d’un internat catòlic Posteriorment s’ha orientat cap a un relat més fantàstic Das Verschwinden des Schattens in der Sonne ‘La desaparició de l’ombra en el sol’, 1973, Kai und die Liebe zu den Modellen ‘Kai i l’amor pels models’, 1979

Deixebla de Jean Aumer, perfeccionà el seu art a Itàlia Assolí un gran èxit amb el ballet Le diable boiteux 1836, de Casimir Gide La seva especialitat eren les danses populars, com la cracoviana Actuà fins el 1851 arreu d’Europa i als EUA

Amb un humorisme amable i humanitari descriu detalladament la vida de l’aristocràcia vienesa, de la petita burgesia i del món camperol de Moràvia La seva novella més important és Das Gemeindekind ‘El nen de la comunitat’, 1887 També és autora de Lotti die Uhrmacherin ‘Lotti, la rellotgera’, 1889, Unsühnbar ‘Inexplicable’, 1890 i dels relats curts Dorf- und Schlossgeschichten ‘Històries de poble i de palau’, 1883

Germana de Wolfgang AMozart Intèrpret precoç, viatjà per les corts europees exhibida com a prodigi, com el seu germà Era coneguda amb el diminutiu de Nannerl Hom conserva el seu diari, interessant per les dades que aporta sobre la seva família Més tard fou professora de piano a Salzburg Morí cega

Estudià psicoanàlisi a Budapest i a Berlín, i es traslladà a Londres el 1926 La seva aportació fonamental fou l’aplicació de la tècnica psicoanalítica als nens i interpretà els jocs infantils com a lloc d’expressió de fantasies inconscients Aprofundí també l’estudi del caràcter i establí una època molt primerenca primer any de vida per al complex d’Èdip i per a l’estructuració de la personalitat Obres més importants The Psychoanalysis of Children 1932 i Envy and Gratitude 1957

Començà a competir professionalment molt jove 1968 Amb l’equip austríac guanyà tres medalles olímpiques dues d’argent en eslàlom gegant i descens el 1972 a Sapporo i una a Lake Placid el 1980 i nou medalles als campionats del món cinc d’or el 1972 i el 1978 en descens combinat, i el 1974, el 1978 i el 1980 en descens, dues d’argent en descens i gegant el 1972, i dues de bronze el 1970 en descens i el 1980 en gegant L’any 1980 es retirà de l’alta competició És considerada una de les millors esportistes del segle XX