Resultats de la cerca

Jesuïta 1674, ocupà diversos càrrecs dins l’orde i fou preceptor del fill dels ducs de Gandia, Josep de Borja Filipista, en entrar a València les tropes austriacistes es refugià a Aragó, i després a la cort de Felip V, de qui fou predicador Tornà a València com a rector del Collegi de Sant Pau i exercí altres càrrecs, i el 1723 anà a Roma com a procurador de la congregació Publicà diversos tractats piadosos i hagiogràfics, polèmics contra el jansenisme i polítics amb diversos pseudònims

Fou nomenat llibreter 1675 i poc després impressor de la ciutat de València Inicià la impressió 1702 de la Biblioteca valentina de Josep Rodríguez El 1706 estampà la Relación de la fiesta que Carlos tercero mandó hacer por la victoria conseguida sobre Barcelona S'establí a Sogorb quan les tropes austriacistes evacuaren València, però hi tornà 1725 i fou de nou llibreter de la ciutat 1726 La impremta continuà després de la seva mort el 1733 hi fou imprès un Tractat per escriure ab perfecció la llengua valenciana

Onzè comte d’Aguilar de Inestrillas, gran d’Espanya i tercer comte de Frigiliana Fill de Rodrigo Manuel Manrique de Lara Es distingí en la guerra contra Lluís XIV de França campanyes de Catalunya del 1693 i 1694 Felip V de Castella el féu membre del Consell d’Aragó 1702-07 i tinent general 1704 Vencé els austriacistes a Villaviciosa 1710, però, descontent pels excessius miraments de Felip V envers els francesos, es retirà 1711 El 1730 publicà Dispensario de la religiosidad de los cavalleros militares , on atacava els ordes militars de Calatrava i d’Alcántara

Austriacista, fou un dels vuit prohoms de la plana de Vic que atorgaren poders a Antoni de Peguera i a Domènec Perera per a signar el 1705 el pacte de Gènova i un dels caps de les forces armades que des de Vic es traslladaren a Barcelona per proclamar rei l’arxiduc Carles Fou nomenat capità efectiu i coronel honorari del Regiment de Guàrdies Catalanes, amb el qual féu la guerra contra Felip de Borbó Però el 1713, seguint l’exemple del comte de Centelles, el reconegué com a rei És conegut com el de Manlleu per distingir-lo dels Cortada, austriacistes, de Merlès, residents a Vic

Senyor de la Morana i Albors Fou capità de la coronela de Barcelona i com a tal lluità contra els francesos el 1697 Austriacista, el 1708 fou nomenat governador de Menorca pel rei arxiduc Carles III El seu germà, Manuel Sentjust-Pagès i de Paixau Barcelona 1648 — l’Ametlla del Vallès 1720, fou nomenat bisbe de Vic 1708 pel rei arxiduc Carles III Conservà la diòcesi després de la victòria filipista, però el 1717 en fou desposseït Un altre germà, Galderic Sentjust-Pagès i de Paixau Barcelona 1657 — s XVIII, frare, fou abat del monestir de Camprodon Per les seves simpaties austriacistes…

Era comte del Sacre Imperi i cavaller del Toisó d’Or Fou creat príncep de ‘TSerclaes 1693 Passà al servei de Felip V de Castella lluità en la guerra de Successió Portugal, 1704 Catalunya, 1709-10 i 1713-14, fet que li valgué la grandesa d’Espanya 1705 i els càrrecs de virrei de Navarra 1706, capità general d’Aragó 1711-14 i capità general de Catalunya 1714-15, en substitució, aquest darrer, del duc de Berwick Exercí la repressió contra els austriacistes, intervingué en la planificació de la Ciutadella de Barcelona i donà l’ordre de traslladar la universitat a Cervera, per a la…

Marquès de Risbourg, gran d’Espanya i cavaller de l’orde del Toisó d’Or Fou coronel del regiment de guàrdies valones al servei de Felip V Nomenat capità general de Catalunya 1725-35, la seva arribada coincidí amb el perdó i la restitució de béns als austriacistes i amb l’inici de la recuperació econòmica del Principat això l’induí a no implantar-li la lleva forçosa de soldats Durant el seu comandament es formà el primer cos de mossos d’esquadra, i hom preparà a Catalunya la majoria de les expedicions militars d’aquest període Exercí el càrrec en constant disputa amb l’audiència…

Juntament amb Antoni de Peguera, entrà en tractes, a Gènova, amb Mitford Crowe, delegat per la reina Anna d’Anglaterra per tal de pactar l’adhesió de Catalunya a la Gran Aliança de la Haia Endegats els tractes, tornà d’amagat a Catalunya i demanà poders a prohoms representatius del país —davant la impossibilitat de dirigir-se a les institucions catalanes, controlades per Felip V—, amb els quals tornà a Gènova i signà amb Peguera i Crowe el pacte anglocatalà 20 de juny de 1705 S'uní a l’expedició que dugué el rei arxiduc a les terres catalanes Desembarcà a Altea i anà per terra a Vic, on…

Els Picalquers són documentats a Esplugues des de mitjan segle XII El 1325 Guillemina, vídua de Ramon de Picalquers, va vendre a Pere Terré, ciutadà de Barcelona, la propietat de Picalquers amb la seva fortalesa, cases, honors i possessions El 1649 Eugènia Terré de Picalquers donà a Josep d’Ardena, senyor de Darnius i capità general de Catalunya, la fortalesa de Picalquers i altres béns que tenia a Esplugues El 1706 les tropes borbòniques que assetjaven Barcelona danyaren la torre de Picalquers, que els austriacistes havien incautat al comte de Darnius Fou reparada tot seguit A l…

Fill del jurista Joan Anton Martí Participà en la insurrecció de Vic a favor del rei arxiduc Carles III 1705 —que concedí al seu pare el privilegi de ciutadà honrat de Barcelona— i fou un dels vuit signataris catalans del pacte amb Anglaterra, a Gènova Contribuí a l’ocupació de Barcelona i a la de Girona per les forces austriacistes lluità al setge de Barcelona 1706 Posteriorment fou ascendit a coronel i comandà el regiment dit de la reina Participà en la defensa de Barcelona, però pel juliol del 1714 desertà, juntament amb el seu germà Joan Baptista i llur amic Josep Moragull, i…