Resultats de la cerca

Mor el franciscà mallorquí Antoni Balaguer, autor d’un Diccionario de los vocablos de la lengua mallorquina y su correspondencia en la española y latina

D’extracció humil, contribuí al desenvolupament del futbol a la ciutat de Girona Com a jugador, destacà per les seves qualitats físiques —alt, robust, amb un xut potentíssim— i esdevingué un ídol al Camp de Mart de la Devesa, formant tàndem defensiu amb Carles Bellsolà Debutà amb catorze anys amb l’Strong i fou una peça central de la primera selecció local, la UD Gironina, en el primer intent de competir en el campionat regular 1915 Es retirà de la pràctica activa amb la UD Girona, poc abans de la fundació del Girona FC el 1930 També excellí en el llançament de pes, com a primer recordista…

Pare del paisatgisme nord-americà Després d’un viatge a Europa 1829-32 la seva pintura esdevingué típicament romàntica Meandre del Connecticut, 1836, Metropolitan Museum de Nova York, i es dedicà a pintar allegories moralitzadores, molt reproduïdes als EUA Promogué el grup pictòric Escola del riu Hudson

Notari de professió, fou soci actiu de Lo Rat Penat i fundador de la societat teatral La Juventud, on es donà a conèixer com a autor dramàtic Escriví els drames  El tonto del panerot  1879, bilingüe,  El tresor dels Germanells  1884 i  Romeu  1889, estr 1890, i diversos sainets, alguns de molt populars, com  En la plaça de bous  1871,  Els banys de les barraquetes  1872, estr 1871,  El cap d’Holofernes  1885, estr 1872,  Un jutge municipal  1874, estr 1873,  El casament de les borles  estr 1874,  Les botigues de la O  1885, estr 1877,  Tres abelles de colmena  1882 i  En la nit…

Vida i obra Doctorat en teologia a la universitat de París 1534, fou catedràtic de lògica a València 1541 —disciplina en la qual introduí la lectura d’Aristòtil—, d’hebreu 1547-53, de Sagrada Escriptura 1553 i de teologia 1588 Molt compromès amb la contrareforma sorgida del concili de Trento —en el qual participà—, exercí una gran influència sobre la vida intellectual i religiosa de València És autor de l’ Auto de Caín y Abel , de 500 versos, única obra amb el nom de l’autor al Códice de autos viejos Devia ser representada en una església, perquè necessitava una…

És l’autor del manual mitogràfic Biblioteca Βιβλιοθήκη, escrit vers la segona meitat del segle II, i atribuït tradicionalment a Apollodor d'Atenes

Fou mestre de gramàtica de l’Estudi General de València del 1581 al 1604 És autor d’un colloqui teatral en vers llatí i castellà, que fou representat al pati de la universitat el primer dia de maig del 1586

És autor, entre altres obres, dels drames La fira de Verdú 1877 i Lo corb i la guineu 1886, de la comèdia La Sileta de Riudoms 1877, de la comèdia de màgia Glòria al treball 1886, i de les peces líriques Telefonia 1878 i La tornada de l’hereu , amb música, respectivament, de JM Pla i Celestí Conti

Vida i obra Cursà estudis de filologia francesa a la Universitat de Barcelona, que completà amb estudis de lingüística aplicada a les universitats de Caen i Estrasburg Professora d’institut, es dedicà posteriorment a l’ensenyament de llengües estrangeres És collaboradora de diferents mitjans de comunicació El País , La Vanguardia , L’Avenç , El Periódico de Catalunya , Catalan Writing , etc La seva trajectòria com a narradora començà amb la novella No se sap mai 1996, i ha continuat amb Com unes vacances 1998, premi Prudenci Bertrana i Cavall Verd, Tot un caràcter 2001, Millor que no m’ho…

Passà la infantesa a Barcelona, i en tornar a la seva ciutat natal formà part, amb divuit anys, del Girona Sport Club, amb el qual disputà dos partits contra l’Sport Empordanès de Figueres 1909 Frustrada la continuïtat d’aquell equip per la manca de recursos i els efectes de la Setmana Tràgica, el 1910 passà a les files del tercer equip del FC Barcelona De nou a Girona per fer el servei militar, fou davanter centre de l’Strong 1912-13, club en el qual captà l’afició popular amb els seus gols, una forta personalitat i el seu desplegament físic al costat de figures més joves que ell, com Roca,…