Resultats de la cerca
Es mostren 1181 resultats
violeta de genciana
Biologia
Farmàcia
Química
Colorant d’anilina bàsica violeta, barreja de pararosanilines metilades.
És utilitzat com a antisèptic, antihelmíntic, antifúngic i bactericida té acció selectiva davant bacteris grampositius i sobre la lignina
hexametilentetramina
Química
Compost de reacció bàsica que se sublima a 263°C.
Hom l’obté per condensació de l’amoníac amb el formaldehid És emprada com a desinfectant, com a antisèptic urinari i com a accelerador en la vulcanització del cautxú
sèrie
Música
En la música serial, successió de dotze sons diferents, les dotze notes de l’escala cromàtica que se succeeixen sense repetició, segons l’ordre fixat prèviament pel compositor.
La sèrie bàsica en alemany Grundgestalt és el principi generador de l’obra Aquesta sèrie fonamental té tres variants la forma retrògrada, la inversió dels intervals de la sèrie bàsica i la forma retrògrada de la inversió
volta
Perfil de l’arc generador, estructura bàsica i exemple constructiu de tres tipus de volta: a dalt, cilíndrica o de mig punt (a l’esquerra) i per aresta gòtica (a la dreta); a baix, escarsera
© Fototeca.cat
Arquitectura
Estructura arquitectònica corbada que cobreix un espai, forma un sostre, sosté una graderia, etc., conformada amb elements que recolzen mútuament i exerceixen una pressió exterior suportada per parets, pilars, etc.
En la seva forma simple , la volta és generada pel moviment directriu d’un arc Segons el perfil d’aquest arc, en resulta una volta cilíndrica o de mig punt , o de canó seguit , o de tartana si l’arc és de mig punt, apuntada o ogival , o en punta d’ametlla si és apuntat, escarsera o escassana , o rebaixada si és escarcer, d’ansa-paner si és carpanell, peraltada si és peraltat, parabòlica si és parabòlic, rampant o d’escala si és rampant, etc Segons el moviment directriu de l’arc en l’espai, es genera una volta recta quan el moviment directriu és perpendicular al seu pla, inclinada o…
telefonia
Telefonia. Estructura d’una xarxa bàsica per cable i satèl·lit, centrada en una àrea urbana i interconnectada amb diverses xarxes cel·lulars, que permet, entre altres serveis, la comunicació tradicional, la transmissió digital de dades i la videoconferència (amb connexió de fibra òptica o bé amb equip VSAT)
© Fototeca.cat
Sistema de telecomunicació consistent en la transmissió a distància del so, especialment de la veu humana, mitjançant dispositius elèctrics.
La seva invenció és deguda al físic nord-americà d’origen escocès Alexander G Bell, el qual l’any 1876 el presentà a l’exposició de Filadèlfia, bé que hi havia hagut d’altres investigadors anteriors, com ara Charles Bourseul i JP Reiss El telèfon de Bell consistia en un micròfon i un receptor separats a una certa distància i basats en un mateix principi de l’electromagnetisme En el micròfon, la veu del qui parlava feia vibrar una làmina de ferro molt fina, i modificava així el camp d’un imant permanent que portava una bobina associada, en el qual s’induïen corrents elèctrics proporcionals a…
Aparell digestiu
L’aparell digestiu realitza una funció bàsica: l’obtenció de les substàncies nutritives que l’organisme requereix per a poder desenvolupar les funcions vitals
AlbanyColley (pixabay.com)
L’aparell digestiu es compon d’un conjunt d’òrgans molt diversos, als quals corresponen funcions adequades a la intervenció en el complex procés de l’alimentació Cal tenir en compte que la finalitat d’aquest procés consisteix en l’obtenció de les substàncies nutritives que l’organisme necessita per a formar i mantenir els teixits que el componen, com també per a l’obtensió de l’energia necessària per garantir les funcions vitals Esquemàticament, l’aparell digestiu es compon d’un tub llarg que travessa l’interior de l’organisme, des de la cara fins a l’anus, format per diversos segments o…
cel·la
Electrònica i informàtica
Unitat funcional bàsica dins un sistema compost d’elements idèntics.
N'és un exemple la cella d’un full de càlcul
lampròfir
Mineralogia i petrografia
Roca filoniana bàsica, associada a roques intrusives de diferents composicions.
L’estructura és generalment porfídica, amb molts fenocristalls de biotita que és el seu mineral característic, a més d’amfíbols, piroxens monoclínics i, a vegades, olivina i apatita El color és generalment fosc, per l’alt percentatge en minerals de ferro i magnesi La pasta de fons és formada per un agregat feldespàtic microcristallí