Resultats de la cerca

Viuen adaptats a l’intestí de l’home i de molts animals, i quan viuen en altres medis és per una adaptació posterior No presenten espores Tenen importància sanitària, puix que, per exemple, els gèneres Shigella, Salmonella, Escherichia i Klebsiella són causants de malalties intestinals, com ara la disenteria bacillar, febres tifoides, paratifoides i colitis La transmissió d’aquests bacteris té lloc generalment per l’aigua de consum

Ela bacteris amb aquesta propietat presenten formes molt variades allargades, irregulars, rodones i aplanades, però que sempre són diferents de l’aspecte clàssic, sia coc o bacil Aquesta mena de desenvolupament és degut a la incapacitat per part del bacteri de sintetitzar el mucopolisacàrid de la paret cellular, la qual cosa fa que aquesta tingui poca rigidesa i adopti formes totalment anormals

Actualment els bacteris que comprenia aquest ordre són classificats dins els eubacterials

Són bacteris quimiolitòtrofs obligats i oxiden els nitrits a nitrats Es multipliquen per gemmació

A vegades és emprada profilàcticament, és a dir, com a mitjà preventiu, i d’altres, com a mitjà terapèutic, contreta ja la malaltia Poden ésser usats bacteris d’acció igual a la dels causants de la malaltia és el cas de les vacunes o d’efectes antagònics

Hi abunden les espècies immòbils les mòbils tenen flagels perítrics, la qual cosa les separa d’altres grups Hi ha famílies grampositives i gramnegatives, espècies capsulades i no capsulades, formes sapròfites i paràsites, aeròbies i anaeròbies, esporògenes i sense espores, mesòfiles, termòfiles, criòfiles, etc Aquest ordre comprèn els bacteris més típics i de més importància sanitària i econòmica

En conjunt són bacteris aquàtics, abundants en aigües riques en ferro i magnesi Inclou, entre altres, els gèneres Ferrobacillus i Siderocapsa

És una substància polibàsica formada per dos sucres aminats units glicosídicament a la desoxistreptamina Hom l’empra en el tractament d’infeccions causades per bacteris gramnegatius Actua inhibint la síntesi proteica, i a altes concentracions pot ésser tòxic

Anomenada també més pròpiament microbiota intestinal, els gèneres més nombrosos són  Escherichia, Lactobacillus, Proteus i Mycobacterium Hom estima en més de 700 les espècies de bacteris que habiten a l’aparell digestiu humà, una tercera part de les quals són comunes a tots els individus de l’espècie humana i els dos terços restants tenen una composició específica per a cada individu N'hi ha uns 100 bilions 10 vegades més que el nombre de cèllules del cos humà, que contenen entre 3 i 10 milions de gens diferents Un bon nombre d’aquests microorganismes tenen una importància cabdal en les…

Els micelis dels actinomicetals només es diferencien dels micelis dels fongs pel diàmetre de les hifes 1,5 micròmetres com a màxim i per llur estructura procariota, típica dels bacteris també poden, però, presentar formes bacillars La majoria són immòbils i viuen en el sòl, on tenen un paper important en la formació de l’humus, bé que algunes espècies d’aquest ordre són paràsites Alguns actinomicetals produeixen antibiòtics