Resultats de la cerca
Es mostren 930 resultats
Cinc grans bancs suïssos acorden crear un fons per a compensar les víctimes de l’Holocaust
Cinc grans bancs suïssos acorden crear un fons per a compensar les víctimes de l’Holocaust
bo
Economia
Títol de crèdit, emès per l’estat o per una entitat bancària i lliurat com a contrapartida d’un préstec, que és adquirit pel públic o pels bancs.
Poden ésser a terme curt, llarg o mitjà, segons els tipus i segons els països Els bons de caixa són els emesos pels bancs, generalment a terme mitjà Particularment, els bancs industrials obtenen d’aquesta forma una part de llurs fons de finançament L’estat emet els bons del tresor a llarg terme o bé a curt terme per tal de finançar el deute públic De fet, constitueixen una forma de diner creada pel govern, bé que menys líquida que els xecs i que les lletres de canvi per aquest motiu formen part de l’anomenada segona línia de liquiditat Els bons del tresor…
Corporación Bancaria de España
Economia
Societat de naturalesa mercantil però sense ànim de lucre constituïda el 1978 amb un 50% de capital propi provinent de bancs privats, els quals hi participaven de manera proporcional al seu volum de dipòsits.
L’objectiu era intervenir els bancs en crisi per al seu redreçament i posterior venda a tercers Actuà sobre els bancs de Navarra, Cantàbric, Meridional, Valladolid, Granada i el seu filial Banco de Crédito Comercial La corporació donà pas l’any 1980 al Fons de Garantia de Dipòsits per a Establiments Bancaris, les facultats del qual havien estat ampliades per resoldre les crisis
vehicle d’inversió estructurat
Economia
Entitat constituïda principalment per bancs per tal d’invertir en tota mena d’actius, entre els quals les hipoteques d’alt risc, amb diner obtingut venent paper comercial a curt termini amb renovació constant, que després es destina a adquirir actius de llarg termini.
Queden fora de la supervisió dels bancs centrals i altres organismes supervisors i constitueixen inversions bancàries fora de balanç que permeten reduir el risc de les entitats financeres El problema sorgí al final del 2007, quan moltes entitats financeres hagueren de fer provisions i reconèixer pèrdues, després que els inversors fugiren dels actius vinculats a hipoteques Els vehicles d’inversió estructurats es quedaren sense la seva via de finançament, els mercats de diner, que restaren sense liquiditat En el moment més culminant, el 2007, els bancs internacionals…
Banc Industrial de Catalunya
Entitat financera constituïda a Barcelona el 1965, acollint-se a la nova figura dels bancs industrials, per 1 727 accionistes que representaven, molt àmpliament, les forces econòmiques catalanes.
Banca Catalana, Banc Comercial Transatlàntic, Banc Comtal i Banc Sabadell hi participaren en els seus inicis, però la primera fou l’única institució financera que s’hi mantingué Vinculada des del 1975 a Banca Catalana, inicià una forta política d’expansió i participà en moltes empreses catalanes i algunes de la resta de l’estat Arran de la crisi industrial dels anys setanta, el 1980 s’integrà en el grup Banca Catalana i, a conseqüència de la crisi d’aquest, el 1982 passà a dependre, successivament, del Fons de Garantia de Dipòsits, d’un consorci de bancs espanyols i, finalment,…
emissió de diner
Economia
Creació i posada en circulació de diner per part de l’estat, que pot encunyar directament els metalls monetaris o donar-ne el privilegi als bancs d’emissió, generalment només un.
Tradicionalment aquest banc d’emissió emetia metall encunyat o paper moneda en contrapartida metàllica, d’acord amb unes normes o un règim d’emissió La seva reglamentació ja fou objecte de discussió al s XIX entre l’escola bancària, partidària de la llibertat d’emissió de bitllets sense correspondència amb les reserves metàlliques, i la Currency School, que recomanava l’establiment d’un patró metàllic rígid La llei de Peel 1844 donà prioritat a la segona, bé que, posteriorment, la creixent necessitat de liquiditat motivà l’abandó de la convertibilitat metàllica de totes les monedes Actualment…
Banc Central Europeu

Seu de Frankfurt del Banc Central Europeu
Economia
Institució financera de la Unió Europea encarregada de dirigir la política monetària dels països que formen part de la Unió Econòmica i Monetària, amb una atenció especial a l’estabilitat dels preus i a la posada en marxa de la moneda única, l’euro. Creat el 1998, el BCE començà a funcionar plenament l’1 de gener de 1999, i es feu càrrec de la majoria de competències dels bancs centrals dels països membres.
Té com a objectiu principal el control de la inflació i, per consegüent, el manteniment del poder adquisitiu de l’ euro Estableix, a més, les grans línies de la política monetària i autoritza els bancs centrals dels estats membres que han adoptat l’euro a emetre moneda, dirigeix les operacions de canvi de la zona euro i supervisa les reserves dels estats membres i el seu estat financer D’altra banda, el BCE pot adquirir deute dels estats membres amb la finalitat d’impulsar-ne l’economia La creació del BCE culminà el procés de la Unió Econòmica i Monetària de la Unió Europea iniciat el 1990…
cruïller
Història
Transports
A les galeres, remador dels bancs de proa, especialment els primers de cadascun dels bancs.
A més de remar, tenia com a funció d’estibar les gúmenes de les àncores i, segurament, de conservar i reparar l’eixàrcia
pesca

A dalt, esquema d’un vaixell factoria; a l’esquerra, ecogrames de bancs de peixos; a la dreta, els quatre ormeigs principals en la pesca industrial
© Fototeca.cat
Pesca
Conjunt de tècniques i activitats mitjançant les quals l’home agafa peixos de l’aigua dels rius i dels llacs o de la mar i, per extensió, crustacis, mol·luscs i d’altres éssers que hi viuen.
És anomenada pesca fluvial la practicada en els rius o els llacs i pesca marítima la més important, especialment des del punt de vista econòmic la practicada a la mar, prop de la costa, sense perdre-la de vista, o a alta mar, anomenada en aquest cas pesca d’altura Els instruments emprats en la pesca, anomenats genèricament ormeigs , són molt diversos i característics, segons el tipus de pesca, l’indret on és efectuada i la mena de peix que hom vol pescar En els ormeigs emprats en la pesca marítima, que solen tenir una certa correspondència en la pesca fluvial, el peix pot ésser capturat en…