Resultats de la cerca
Es mostren 1711 resultats
banda de Caspary
Anatomia vegetal
Cadascuna de les bandes suberitzades que presenten les parets radials i transversals de les cèl·lules de l’endoderma.
Al mateix nivell d’aquestes bandes, les membranes apareixen íntimament soldades i el citoplasma s’hi manté estretament unit Això obliga l’aigua absorbida a travessar el protoplast d’aquestes cèllules, abans d’accedir als vasos conductors
salpa
Zoologia
Gènere d’urocordats, de la subclasse dels sàlpids, que comprèn espècies marines amb adults de vida lliure, sense cua ni notocordi, túnica permanent, amb bandes musculars circulars i només dues feses branquials.
Són hermafrodites, amb alternança de generacions Salpa maxima amb 9 bandes musculars paralleles i 70 mm de longitud i Sdemocratica 4 bandes musculars i 5 mm són molt freqüents a la Mediterrània
multiespectral
Electrònica i informàtica
Que té capacitat d’obtenir un gran nombre de bandes espectrals de mesura, aplicat tant a l’anàlisi de dades com als sensors que les obtenen.
Cada una de les bandes és captada per un sensor diferent
billar
© Fototeca.cat
Billar
Joc d’habilitat i de saló que hom practica amb tres boles, generalment de vori, impulsades per pals anomenats tacs
sobre una taula rectangular proveïda de bandes elàstiques, recoberta amb un feltre verd ben tibant.
Atenyé una gran difusió entre els medis aristocràtics i burgesos dels s XVII i XVIII i es popularitzà posteriorment El tac recte i les bandes elàstiques aparegueren al s XIX La taula és dues vegades més llarga que ampla, i els tacs, que generalment fan 1,40 m de llargada i 600 g de pes, són prims i lleugerament cònics Tenen la punta protegida per un disc de goma o cuir anomenat soleta , fixat per una virolla La varietat de billar més practicada és la de les caramboles o partida lliure Hom hi juga amb tres boles blanca, mingo i marcada, entre dos equips o dos jugadors, els quals han de tocar…
supressor de soroll
Electroacústica
Electrònica i informàtica
Sistema dissenyat per minimitzar el soroll produït per les cintes magnètiques, les bandes sonores, els fonocaptors, els equips de radiodifusió, etc.
En les cintes magnètiques i les bandes sonores, aquest fenomen, que es produeix durant la reproducció d’un passatge enregistrat, es manifesta com un soroll permanent de fons la causa és atribuïda a defectes d’alineació i dispersió de mides dels imants individuals, els capçals magnètics, els components de la capa magnètica de la cinta, etc Aquest soroll, o bufec , és més acusat en les freqüències mitjanes i altes, ja que la sensibilitat auditiva és més gran en aquests marges El reductor del soroll és dissenyat, doncs, per tractar el senyal en aquesta zona auditiva Hi ha nombrosos…
zonat | zonada
diplexor
Element que permet de combinar dues o més entrades, amb bandes de freqüència no coincidents, amb mínimes pèrdues d’inserció i gran isolament entre les entrades, ja que es tracta de filtres de banda connectats a cada entrada i amb una sortida comuna.
La funció inversa, la separació de senyals de freqüències diferents, és possible, pel fet de tractar-se d’un circuit recíproc Els darrers anys la seva miniaturització ha estat possible gràcies a la utilització en la fabricació de materials ceràmics, fet que ha permès disposar de components de dimensions de 15 x 10 mm amb pèrdues d’inserció inferiors als 3 dB i aïllaments superiors als 35 dB per les bandes de telefonia mòbil En combinació amb les antenes dielèctriques són habitualment utilitzats en els telèfons mòbils i en els transmissors de xarxes d’àrea local sense fils
zonat | zonada
Josep Piqué i Cerveró
Música
Compositor i director de bandes.
A catorze anys entrà a formar part, en qualitat de flautí, de la banda del Primer Regiment d’Artilleria, amb seu a Barcelona, on tingué per director J Grassi Posteriorment estudià harmonia i composició amb Ramon Vilanova i cant amb J Devesa i M Testa, a més de fer filosofia a la Universitat de Barcelona, centre on cursà també estètica musical amb FX Llorens i Barba Influït per l’òpera italiana romàntica, compongué l’òpera Ernesto Duca di Scilla , representada al Teatre de la Santa Creu o Principal durant la temporada 1844-45 El 1858 era músic major del Regiment de Barcelona i el 1859 alguns…
,