Resultats de la cerca

Segon dia del tridu pasqual, tradicionalment ha estat dia de dejuni, però no pas penitencial, sinó de vetlla en l’esperança de la resurrecció de Jesús Hom no hi celebra l’eucaristia ni cap altra reunió litúrgica, si no és la darrera preparació baptismal dels catecúmens L’expressió Dissabte de Glòria deriva del fet que la resurrecció fos celebrada ja la vigília del diumenge de Pasqua, però ha caigut en desús als Països Catalans en virtut de l’actual ordenació litúrgica de la Setmana Santa

És de planta rectangular 52,2 x 12,4 m, de tres naus, amb entrada per un pròtir que dóna a un nàrtex, el qual comunica amb el temple a través de tres portes Al fons hi ha un absis central semicircular, amb una cambra a cada cantó, una de les quals conté una piscina baptismal cilíndrica, monolítica La construcció ha estat datada de vers la meitat del segle V, i la piscina, de cap a la fi del segle VI El culte hi perdurà fins a l’època islàmica

La migradesa dels recursos econòmics n'ha provocat pràcticament el despoblament El nucli és establert a l’extrem septentrional del terme, a 1 328 m alt, en un coster que domina la riera de Cabrils, al voltant de l’església parroquial de Sant Esteve, que conserva una notable pica baptismal, una majestat i una marededeu del s XII En 874-875 el monestir d’Eixalada adquirí béns en aquest lloc el 985 l’església tenia l’advocació de sant Esteve El monestir de Cuixà adquirí el lloc el 1011

Santa Maria del Prat era el nom primitiu de l’actual església parroquial d’Argelers, situada al centre del poble parrochia Sancte Marie de Prato , 1178, topònim encara utilitzat a la fi de l’antic règim Fou totalment reconstruïda i proveïda d’un imposant campanar al segle XIV De l’església anterior, en resta una bella pica baptismal del segle XIII, la qual és signada pel mestre picapedrer que la feu amb la inscripció següent “MAGISTER GVILLELMVSMARCHI DE VOLONO ME FECIT”, que traduït del llatí vol dir “Em feu el mestre Guillem Marc del Voló”

Als primers segles del cristianisme, a causa de les persecucions, hom efectuava bateigs als llocs on hi havia aigua natural o bé a les cases particulars, i possiblement a les catacumbes Els baptisteris més antics daten del final del segle III i del començament del IV, i deuen llur tipus arquitectònic a la pràctica del ritu d’immersió Eren construccions romanes aprofitades Sant Joan del Laterà Roma, segle IV o bé sales annexes a les esglésies Més tard es generalitzaren els baptisteris autònoms de planta comunament circular, quadrada o poligonal, amb piscina centrada, proveïts en certs casos de…

Situació L’església parroquial de Sant Esteve és situada al petit nucli de Gavàs, al peu de la serra de Camprime, al nord-est d’Unarre i a una altitud de 1 390 m MLIR Mapa 34-9182 Situació 31TCH494229 Història El lloc de Gavàs, esmentat l’any 1090 —quan el comte Artau II donà al monestir de Gerri un excusatum a les persones d’Isarn Dat i la seva muller Balla, d’aquest lloc—, formava part de la Vall d’Àneu, i, per tant, estava sotmès als seus privilegis i a la seva peculiar organització eclesiàstica Malauradament, no es disposa de dades que facin referència a l’església o a la parròquia de…

Situació L’antiga església romànica de Santa Maria era edificada al cementiri del poble de Palau de Cerdanya, però avui dia no en resta cap vestigi D’aquesta església desapareguda prové una pica baptismal d’època romànica que es conserva a l’actual temple parroquial de Santa Maria, situatal centre del poble, que fou bastit a la darreria del segle XVIII Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 45’ 7” N - Long 1° 58’ 8” E Per anar a Palau de Cerdanya des de la Guingueta d’Ix s’ha d’agafar la carretera D-70 cap a Osseja poc abans d’arribar-hi cal desviar-se per un trencall a mà dreta que en…

Fou construïda al segle V seguint el model africà ben documentat ja al segle IV dC, de planta rectangular de 21 x 14 m, amb tres naus i capçalera tripartida A la part anterior es conserven restes del baptisteri, amb la pila baptismal tetralobulada i doble piscina Les tres naus estaven pavimentades amb mosaics datats al segle VI, que es conserven al Museu de Manacor A l'est de la nau major hi ha el sanctuarium, on es trobava l'altarTenia adossades cambres d’ús incert i la voltava una necròpoli L'any 2005 s'iniciaren les obres de consolidació i adequació dels jaciment per a les…

Aquesta església adquirí la categoria de parròquia l’any 1904, en què es creà la parròquia de Sallent d’Organyà, que a més d’aquesta vila incloïa les cases de Setcomelles i d’Estremós, i es desvinculà de Montanissell, de qui havia depès, almenys, d’ençà del segle XVI substituí, com a centre eclesiàstic del terme, l’església de Sant Andreu Amb motiu d’erigir l’església parroquial s’ordenà la construcció de cementiri, de pica baptismal, de campanar i d’altres insígnies que indiquessin la seva nova categoria, i que degueren modificar notablement l’edifici preexistent Actualment aquesta església…

Situada en el veïnat de les Costes de Peralada, entre el Mas Tià i el Mas Sarejol És un edifici del segle XVIII de planta rectangular Al damunt s’alça un petit campanar de cadireta amb un sol arc El sostre, d’embigat sostingut per arcs de diafragma, és enderrocat, i tot l’edifici ha estat envaït per la vegetació L’església depenia de la parròquia deSant Martí de Peralada, al terme de la qual pertany, eclesiàsticament, el veïnat Es creu que l’actual planta s’aixeca…