Situació
L’antiga església romànica de Santa Maria era edificada al cementiri del poble de Palau de Cerdanya, però avui dia no en resta cap vestigi. D’aquesta església desapareguda prové una pica baptismal d’època romànica que es conserva a l’actual temple parroquial de Santa Maria, situatal centre del poble, que fou bastit a la darreria del segle XVIII.
Mapa: IGN-2250. Situació: Lat. 42° 45’ 7” N - Long. 1° 58’ 8” E.
Per anar a Palau de Cerdanya des de la Guingueta d’Ix s’ha d’agafar la carretera D-70 cap a Osseja; poc abans d’arribar-hi cal desviar-se per un trencall a mà dreta que en un curt recorregut deixa al centre del poble.
Història
El topònim de Palau és esmentat l’any 983 en la donació que un tal Sendred va fer al monestir de Sant Miquel de Cuixà d’un alou situat in Ceritania, in villa que vocatur Palatio, la possessió del qual fou confirmada l’any 1011 en una butlla de confirmació de béns que el papa Sergi IV va atorgar al citat cenobi. Tanmateix, la seva església és mencionada, possiblement per primera vegada, l’any 1122 en el testament de Ramon-Guillem d’Enveig. Posteriorment, hom té notícia que Galceran IV de Pinós, l’any 1255, va fundar un altar dedicat a sant Salvador a l’església de Sancte Marie de Palacio. Sabem que el mateix any hi havia tres altars: el major de Santa Maria, un altre de sant Salvador, acabat de fundar, i un tercer del qual es desconeix el titular.
Hom sap que a la darreria del segle XIII, els anys 1279 i 1280, el capellà de Palau va contribuir a satisfer la dècima col·lectada aquell any a la diòcesi d’Urgell. Poc temps després, entre els anys 1312 i 1314, consta que la parròquia de Palau va ser visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona, segons la relació d’esglésies parroquials visitades que ha pervingut d’aquells anys, i posteriorment, l’any 1391, figura en la relació de la dècima recaptada aquell any a la diòcesi urgellenca.
Pica baptismal
Diversos detalls d’aquest magnífic exemplar de pica baptismal, entre els quals destaquen l’escena del baptisme per immersió i l’arbre de la ciència del bé i del mal.
ECSA - A. Roura
L’església de Santa Maria de Palau de Cerdanya conserva una pica monolítica de pedra granítica que té una forma més o menys semiesfèrica. Exteriorment té un diàmetre de 106 cm i una alçada de 68 cm. Interiorment fa 82 cm de diàmetre i 48 cm de fondària.
A la part superior és ornada amb una mena de trena i a la part inferior amb un fris d’arestes de peix. Setze arcades romàniques amb columnetes emmarquen les diferents escenes esculpides. De fet, a França hi ha un gran nombre de piques dels segles XI i XII ornades amb arcs (Lasteyrie, 1929, pàg. 697).
La pica baptismal de Palau il·lustra els dogmes del baptisme i el pecat original. Cal remarcar l’escena que representa el baptisme per immersió. A una de les arcades es representa el cap d’un batejat, que sembla ser un adult, sortint d’una pica semblant a la que estudiem. El sacerdot porta una alba amb un seguit de plecs i sembla tenir a les mans un vas destinat al baptisme per infusió. Sovint els dos ritus, el d’immersió i el d’infusió anaven plegats. Davant del celebrant, un escolà porta una creu amb el crucificat vestit comes pot veure a la Llaguna i a Angostrina. A darrere del sacerdot hi ha un clergue vestit de la mateixa manera que aquest, amb les mans juntes. Una serp amb cap d’home sembla assistir com a testimoni del baptisme. Prop de l’escena del baptisme, sobre els arquets, hi ha esculpida dues vegades una fulla de trèvol que simbolitza les tres persones de la Trinitat invocades en la fórmula baptismal.
Si hom prova de trobar un lligam lògic entre les diverses figures, es pot desxifrar un resum de la història de la Salvació des del pecat original fins al baptisme redemptor.
I. Arbre de la ciència del bé i del mal que ha estat l’origen del pecat del món. És figurat de manera esquematizada per dues branques enrotllades en forma de volutes, situades a cada costat d’una tija central.
II i III. Dos animals drets i encarats en actitud bel·licosa, amb la gola oberta i les potes alçades, el de l’esquerra té el cos estriat i el de dreta la pell llisa. Aquest tema té les arrels a Mesopotàmia, però ara amb una significació cristiana, per aquest motiu és representat sovint a les piques baptismals, per exemple a Mons (Bèlgica). S’ha de notar que l’escultor no ha representat dues bèsties exactament iguals, sinó dos animals diferents. Sembla que l’animal de la dreta es podria interpretar com un lleó i el de l’esquerra com un lleopard.
El simbolisme del lleó a l’edat mitjana pot ésser doble. Adés és la imatge de Crist potent i victoriós: el lleó de la tribu de Judà (Apoc v, 5); hom ha notat que el lleó simbolitzant Crist és freqüent a les esglésies de pelegrinatge (Gaillard, 1972, pàgs. 233-235). Adés representa el dimoni, símbol més estès que l’altre (Reau, 1955, I, pàgs. 92-94, 110). “Salva’m de la gola del lleó” diu el salm XXI, 22.
Hom pensa també en el text de la primera epístola de sant Pere: “el nostre enemic, el dimoni, rugent com un lleó cerca qui podrà devorar” (v, 8-9). En aquesta pica es tracta del lleó, símbol de Crist, lluitant amb el lleopard, símbol del dimoni.
IV, V i VI. Trobem altra vegada aquí la serp enrotllada, que fa fugir un personatge amb els braços alçats en direcció d’un arbre simbòlic. Té tres branques enrotllades en forma de volutes a cada costat del tronc. Sembla que ens trobem en presència del cristià que fuig del dimoni per anar cap a l’arbre de la vida, Crist comparat a la vinya segons l’evangeli de sant Joan, “Sóc la vinya i vosaltres sigueu els sarments.”
A Sant Joan les Fonts (Garrotxa), es pot admirar una de les piques baptismals més belles de Catalunya (vegeu l’estudi, vol. IV, pàgs. 344-346, d’aquesta col·lecció), sobre la qual hi ha esculpits dos arbres: l’arbre de la vida i el de la ciència (?), que emmarquen un personatge.
VII. Un ocell, potser una àliga, mira en direcció de l’arbre de la Vida. Es tracta tal vegada del neòfit al qual va dirigit el vers del salm CII, “La teva joventut serà renovada com la de l’àliga.”
VIII, IX, X i XI. Un home barbat i una dona amb les mans posades sobre el ventre emmarquen una mena de rèptil, potser un drac, simbolitzant Satanàs. El rèptil, amb la gola oberta, es gira cap a la dona, amb la qual sembla que parla.
Es tracta possiblement de l’escena de la temptació, de la qual hom pot veure una figuració estilitzada a la pica d’Ur (vegeu l’estudi, en aquest mateix volum). Adam i Eva van vestits: l’home porta una túnica escotada i la dona, un vestit llarg i tancat. La tradició iconogràfica habitualment els ha representat nus, tal com diu la narració bíblica; en aquest cas probablement es vol respectar el pudor cristià. Hom coneix almenys una altra pica on Adam i Eva van vestits; es tracta de la pica de Consobre (Bèlgica). En canvi, a la pica de Palau, a l’esquerra d’Adam, és representat un infant nu. És l’hereu del pecat dels primers pares.
La pica baptismal es podria resumir en quatre grups iconogràfics:
— La lluita de Crist amb Satanàs (I, II i III).
— Crist, arbre de la vida, substituint l’arbre de la ciència del bé i del mal (IV, V, VI i VII).
— El pecat dels primers pares és transmès als infants (VIII, IX, X i XI).
— El sagrament del baptisme. La victòria de Crist (XII, XIII, XIV i XV).
Respecte a la datació de la pica, cal fer les següents consideracions. Els arcs de mig punt i els motius decoratius a la part superior i inferior de la pica són romànics. La representació del crucificat vestit com en altres exemples de la Cerdanya (Angostrina, Éller i la Llaguna) pot datar de la fi del segle XII o del principi del XIII (Durliat, 1956). Les fulles de trèvol indiquen, més aviat, el segle XIII.
Els arguments trets de la història del baptisme són més difícils de valorar per datar la pica. Hom sap que el baptisme per immersió fou substituït pel baptisme per infusió durant el segle XII, sobretot en els països freds del nord. Ja l’any 754, el papa Esteve III va permetre de batejar per infusió en cas de necessitat, i sovint es practicava simultàniament el baptisme per infusió i per immersió, com es pot llegir en aquesta pica.
Sembla que el baptisme per immersió fou abandonat més tard a la província eclesiàstica de Tarragona, de la qual depenia la parròquia de Palau de Cerdanya. L’arquebisbe de Tarragona, Ènnec de Vallterra, l’any 1391, va modificar la pràctica de l’antiga immersió per la d’un simple bany fet als infants, sostinguts pels padrins.
Suposant que a la Cerdanya es practiqués el baptisme per infusió ja al segle XII, hom pot imaginar que per tradició iconogràfica es continuà representant el bateig per immersió al segle XII i els segles següents. Per exemple, una pica de tipus romànic esculpida al segle XII sobre la porta de l’església de Santa Maria del Voló, semblant a una pica baptismal amb l’Infant immergit, serveix per a rentar el Nen Jesús.
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Monsalvatje, 1915, vol. 24, pàg. 209
- Serra i Vilaró, 1930-50, vol. III, pàg. 234
- Rius, 1946, pàgs. 189 I 197
- Bertran, 1979, vol. II, pàg. 291
- Pladevall, 1983, pàg. 141
- Delcor, 1989, pàgs. 14 I 27
Bibliografia sobre la pica baptismal
- Durliat, 1954, pàgs. 62-65; 1957, pàgs. 76-77
- Dictionnaire des églises de France, 1966, pàg. 114
- Delcor, 1973, pàgs. 96-109