Situació
Parròquia rural que ha donat nom al municipi, que conserva elements romànics amagats per construccions tardanes.
M. Anglada
L’església parroquial és al vessant de migdia d’un estrep del gran massís del turó de l’Home, a 620 m d’altitud sobre el nivell de la mar i a tocar del terme municipal de Campins.
Mapa: L37-14(364). Situació: 31TDG547207.
S’hi accedeix per la carretera asfaltada de Sant Celoni a Santa Fe del Montseny. Hom ha de prendre el trencall que es troba a 200 m del punt quilomètric 12, després d’un fort revolt a la dreta vers migjorn. Hi ha uns 900 m de pista de terra. (MAB)
Història
El lloc o terme de Felgars o Falgars, dintre la demarcació del castell de les Agudes, és documentat des dels anys 1066 i 1082, en la primitiva documentació de Sant Marçal de Montseny. Segons J. Mas, l’any 1144 es va consagrar una nova església dedicada a sant Cristòfol. És aquesta la primera menció coneguda de la parròquia, citada també com Felgars el 1279 en les Rationes decimarum Hispaniae. Les seves notícies abunden a l’Arxiu Diocesà de Barcelona des del 1307. L’any 1413 la parròquia tenia només 10 famílies i 13 el 1421, raó per la qual entre el 1452 i el 1867 és unida com a filial a l’església de Sant Martí de Mosqueroles. El 1508 amenaçava ruïna i fou reparada pocs anys després i ampliada amb dues capelles cobertes amb volta de creueria, l’una avançat el segle XVI i l’altra el 1639, època en què es capgiraria o modificaria també tota l’estructura romànica, llevat de l’absis. Sembla que a la finestra de la sagristia es van aprofitar elements de l’antiga porta romànica. Conserva també una pica baptismal de pedra, sense cap ornamentació, d’època romànica. (APF)
Església
Planta de l’església, molt alterada per additaments posteriors i amb l’absis orientat al nord.
M. Anglada
L’edifici és d’una nau de planta rectangular amb absis semicircular i orientat al nord, amb moltes modificacions i additaments posteriors; les capelles laterals són d’origen gòtic. L’arrencada de l’absis no es diferencia clarament respecte de la nau, per la qual cosa sembla que es va capgirar amb una orientació transversal a l’edifici primitiu romànic. No es veuen elements sencers romànics. Per la part exterior, l’absis és llis i té dues finestres no genuïnes, obertes amb posterioritat. L’aparell vist de l’absis és disposat en filades de carreus força ben col·locats, però de dimensions irregulars. A l’interior està totalment enguixat i decorat de nou. Per entrar-hi cal demanar la clau a la rectoria de Sant Celoni. (MAB)
Pica
Actualment dins de l’església de Sant Cristòfol de Fogars de Montclús es conserva una pica baptismal d’època romànica molt simple, tallada en un bloc de pedra granítica. Té forma acampanada, del tipus corrent d’immersió, que es recolza directament a terra; a la base hi ha un forat petit per on s’escolava l’aigua. No presenta cap tipus de decoració.
Antiga pica baptismal romànica.
C. Peig
Les mides són 69’5 cm d’alçada i 94 cm de diàmetre exterior, el gruix de la pedra és de 9’5 cm en les parets laterals. El forat del fons té 4’5 cm de diàmetre. La base fa 56 cm de diàmetre exterior. Presenta un bon estat de conservació, tan sols té una mica escapçats els cantons de la part superior.
La talla de la pica és tosca però regular i les proporcions són més grans que les d’altres exemplars conservats a Catalunya. La tipologia d’aquesta pica baptismal abraça un període de temps molt ample que va des del final del segle IX(*) fins al segle XIII(*). A Catalunya es conserven bastants exemplars d’aquest tipus, sobretot en parròquies rurals o centres allunyats dels nuclis artístics actius. De moment no hi ha cap estudi seriós que les hagi classificat per mides, formes, etc. Així, dins aquesta aparent uniformitat, la datació és incerta.
Documentalment es demostra l’existència de dues esglésies romàniques a Fogars(*), ja que consta que l’any 1144 es va consagrar una nova església. Hi ha més possibilitats que aquesta referència correspongui a l’última església, per les mides i la forma acampanada tan pronunciada, que l’allunyen dels exemplars conservats del segle X. (CPG)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Martí i Bonet, I/1, 1981, pàgs. 79-85
- Vall-Masvidal, 1983, pàg. 46
Bibliografia sobre la pica
- Martí Bonet, 1981, I/1, pàg. 81
- Vall-Masvidal, 1983, pàg. 46