Situació
L’església parroquial de Sant Esteve és situada al petit nucli de Gavàs, al peu de la serra de Camprime, al nord-est d’Unarre i a una altitud de 1 390 m. (MLIR)
Mapa: 34-9(182). Situació: 31TCH494229.
Història
El lloc de Gavàs, esmentat l’any 1090 —quan el comte Artau II donà al monestir de Gerri un excusatum a les persones d’Isarn Dat i la seva muller Balla, d’aquest lloc—, formava part de la Vall d’Àneu, i, per tant, estava sotmès als seus privilegis i a la seva peculiar organització eclesiàstica.
Malauradament, no es disposa de dades que facin referència a l’església o a la parròquia de Sant Esteve de Gavàs, inclosa en el deganat de la Vall d’Àneu fins a l’any 1553, en què constava amb 2 correctors, els quals l’any 1566 havien augmentat a 4 i l’any 1723 havien disminuït a 3, per tornar a augmentar a 6 l’any 1770. Tanmateix, en el pla redactat aquest mateix any se’n preveia tan sols un. L’any 1821 Gavàs constava amb 2 correctories. En el llibre de visites de 1574, Gavàs era una de les parròquies de l’oficialat de la Vall d’Àneu. Actualment depèn d’Esterri d’Àneu. (MLlC)
Pica
Pica baptismal conservada a l’interior de l’església amb una decoració de tipus geomètric.
ECSA - J. A. Adell
A l’interior de Sant Esteve de Gavàs es conserva una pica baptismal de pedra molt semblant a la de l’església del poble de Cerbi (vegeu-ne l’estudi monogràfic dins aquest mateix municipi), la qual cosa fa pensar en una pedrera i un taller locals.
El vas de la pica té un diàmetre exterior de 105 cm i un d’interior de 85 cm; l’alçada és de 44 cm aproximadament des de la part superior fins a la unió amb el peu. Aquest, que fa 44 cm de costat i 46 cm d’alçària, és de forma prismàtica i pedra grisenca diferent a la de la pica. Tot el conjunt és sobrealçat per una base ben diferenciada, de 30 cm d’alçada aproximadament.
La pica presenta un registre, delimitat per una vora abossellada superior i inferior, format per un seguit de cercles que inscriuen motius florals de sis pètals; a diferència de la pica de Cerbi, aquí són treballats en baix relleu.
Aquest motiu és representat tant en les portes de les esglésies com, dins un àmbit funerari, en sarcòfags i esteles, i naturalment també en les piques baptismals. Representat en les piques pot tenir un doble significat salvífic, un d’ells emparentat amb cultes solars precristians de renovació i l’altre amb la identificació de la flor de sis pètals amb l’ànima; tots dos conflueixen en la cerimònia baptismal de naixement a la vida en Crist. El peu té inscrita una creu en cada costat del prisma, treballada també en baix relleu, que per ser el signe de salvació per excel·lència reforça la interpretació iconogràfica recollida més amunt.
El tipus de treball i la pervivència de formes romanes tardanes barrejades amb el substrat autòcton fan difícil la datació d’aquesta peça, malgrat la coincidència tipològica amb la pica de l’església de Cerbi. (DLG)
Bibliografia
- ACU. Llibre de Visites, 1574, núm. 31, foli 286v
- Moliné, 1982, vol. V, pàg. 370
- Puig, 1991, vol. II, doc. 47, pàgs. 33-34.