Resultats de la cerca
Es mostren 189 resultats
Dilworth Wayne Woolley
Bioquímica
Bioquímic canadenc.
Féu diverses recerques als EUA sobre les vitamines, l’àcid pantotènic i l’inositol Aïllà la nicotinamida i descobrí el paper de la serotonina en els éssers vius
Adolf Windaus
![](/sites/default/files/media/FOTO/A001487.jpg)
Adolf Windaus
© Fototeca.cat
Bioquímica
Bioquímic alemany.
Investigà la constitució i l’origen químic de la bilis El 1927 establí, juntament amb Black, la relació de la vitamina D amb el raquitisme i la radiació ultraviolada Aclarí la constitució química d’algunes vitamines del grup D Rebé, per aquests treballs, el premi Nobel de química de l’any 1928
Jens Christian Skou
Bioquímica
Bioquímic danès.
Estudià a la Universitat de Copenhaguen, i es doctorà 1954 a la Universitat d’Århus Dinamarca, on fou professor de fisiologia i biofísica Fou membre de la Reial Acadèmia de Ciències danesa, i rebé diversos guardons Leo Prize 1959, Novo Prize 1964 i, el 1997, el premi Nobel de química pel descobriment del primer enzim transportador d’ions, anomenat ATPasa ATP fosforhidrolasa i responsable de mantenir el balanç dels ions Na + i K + en les cèllules vives
Frederick Gowland Hopkins
Bioquímica
Bioquímic anglès.
El 1902 isolà per primera vegada el triptòfan i el 1921, el glutatió Fou un dels descobridors de l’existència de factors qualitativament mínims vitamines, l’absència dels quals en la dieta determinava malalties com el raquitisme o l’escorbut El 1929 rebé el premi Nobel de medicina i fisiologia conjuntament amb Christiann Eijkman
Theodor Lynen
Bioquímica
Bioquímic alemany.
Per la biosíntesi del colesterol obtingué el premi Nobel de medicina l’any 1964, juntament amb Konrad Bloch
André Lwoff
Bioquímica
Bioquímic francès.
Estudià la regulació genètica de la producció d’enzims i la multiplicació dels bacteriòfags El 1965 rebé el premi Nobel de medicina i fisiologia, conjuntament amb FJacob i JMonod, pels seus treballs sobre els mecanismes de transmissió de la informació genètica
Albrecht Kossel
Bioquímica
Bioquímic alemany.
Féu investigacions sobre les proteïnes i determinà llur acció en els bacteris identificà els àcids nucleics, aïllà l’adenina i la guanina i descobrí la histidina en els espermatozoides També féu treballs sobre la formació de la urea, juntament amb Henry Dakin Fou premi Nobel de medicina l’any 1910
Paul Karrer
Bioquímica
Bioquímic suís.
Estudià, juntament amb altres autors Kuhn, Morris, l’estructura química i els efectes fisiològics, profilàctics i terapèutics d’algunes vitamines E El 1937 rebé el premi Nobel de química, juntament amb WNHaworth
Michael Smith
Bioquímica
Bioquímic anglès.
Estudià i es doctorà 1956 a la Universitat de Manchester Traslladat al Canadà, en 1956-60 treballà al British Columbia Research Council i, des del 1966, a la Universitat de British Columbia Vancouver El 1993 rebé el premi Nobel de química, juntament amb KBMullis, pel desenvolupament de tècniques per a la inducció de mutacions en els oligonucleòtids a partir de la hibridació de segments d’ADN obtinguts per síntesi
Baruch Minke
![](/sites/default/files/media/FOTO/minke.jpg)
Baruch Minke
© B.Minke
Medicina
Bioquímic israelià.
El 1973 obtingué el doctorat a la Universitat Hebrea de Jerusalem Feu recerca postdoctoral sobre genètica i electrofosiologia visual a la Purdue University Indiana, EUA i des del 1987 és professor de medicina a la Universitat Hebrea de Jerusalem, del departament de fisiologia del qual ha estat cap Ha estat professor en diverses universitats nord-americanes i investigador a l’Institut Max Planck de Cibernètica Biològica 1976-79, al Laboratori d’Oftalmologia Experimental de l’Hospital Cantonal de Ginebra 1983 i a la universitat d’Aquisgrà, entre d’altres Com a resultat de les seves…